"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 2 de febrer del 2011

El gran teatre del món, Calderón, Quevedo... Hoangho (amb perdó)


Tot son actors, tot és mentida. Cada día és més clar, tinc proves.
Fa molt de temps que ho sé, abans del show de Truman. Moltes vegades els "guionistes" estan encertats i altres claven la pota, de manera que açò degenera en un "Atrapat en el temps", on "la monotonia mata la dinàmica conceptual de la creativitat", i ahí és quan comencen les sospites: mateixes cares, mateixos llocs... algú em dirà " doncs viatja més, acartonao ! " Ho tinc comprovat: a Salamanca, Granada, Pamplona, a l´estranger (en relació a la frontera espanyola) es produeixen errors garrafals, sempre apareix algun extra, algun figurant descarriat i conegut que em pose alerta. Qué fa este/a per ací tant lluny de la terreta?

Puc contar anècdotes (no son tals anècdotes) que posen "los vellos de punta" (llicència poètica, per als tiquis-miquis) :
Diumenge gloriós de Madalena, un bar plé de fum ( bufff , qué bèsties eren! ) amb un grup d´amics. Una portada del diari referent de la ciutat, el inevitable Mediterràneo, amb la imatge d´una senyora "de pes", cara redona, colorà com un titot, eixint religiosament al Pregó "con sus mejores galas". Vaig fer uns comentaris, anem a suavitzar, jocosos sobre la pinta que feia. Una amiga m´adverteix: és la mare d´altra xica allí present i el que és pitjor, escoltant. Jo no m´ho crec, tota la província de Castelló (invent del 1800 i pico) i té que ser sa mare... en eixa pinta de...
Doncs ere veritat, la cagada va ser mega-cagada, com diu el bobot eixe del balloteig televisiu (actor doble). La xica encara em parla, clar com tot és teatre...

També em volen enganyar amb altres "trampantojos" com Matrix (no la he vista) i rotllos filosòfics com Plató i el mite de la caverna o Descartes... literaris com Calderón i Quevedo, (estos anirien pel paper que a cadascú li ha tocat) en el joc del Barça per contentar-me i ara vindrà una crisi del Madrid, però jo portaré l´engany amb serenitat, conscient i intentant el carpe diem. Ahir se me van rebelar les targetes de crèdit i dèbit, al unison i sense motiu. Quan escric estes fictícies línies un actor fluixet passa pel meu carrer vestit amb la samarreta albinegra.
Qué poca imaginació !


No olvides que es comedia nuestra vida
y teatro de farsa el mundo todo
que muda el aparato por instantes
y que todos en él somos farsantes... Quevedo.

10 comentaris:

  1. Jeje, molt bó! Jo crec que tot el món tenim eixes sensacions, i qui no les té... menteix despiadadament!

    Per cert, tens que veure Matrix, home... ja no te dic la trilogia sencera, però la primera val la pena.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Tens molta raó, Hoangh

    Contaré un fet real, tant si se'm permet com si no.

    ADVERTÈNCIA: Aquest curt relat conté paraules malsonants o insults. Les persones sensibles a aquest tema haurien d'abstindre's de continuar llegint.

    Esquemàticament

    El mil·leni passat. Amb un amic, fent autoestop per Cantàbria, camí a Astúries. Ens puja al cotxe un xic molt simpàtic. Jo sec darrere, el meu amic de copilot. El conductor es desvia de la carretera principal i ens porta a vore els poblets mariners de Cantàbria. El xic s'adona que el meu amic no porta cordat el cinturó de seguretat i li ho diu. El meu amic li respon:

    -Sí, sí, a ver si nos pillan esos hijos de puta.

    I, menejant el cap, l'altre respon:

    -Es que tengo algunos compañeros un poco cabrones.

    Vaig tindre temptacions de tirar-me del cotxe en marxa, però no ho vaig fer i, sorprenentment, el xic simpàtic Guàrdia Civil, ens va portar a un llogaret només entrar a Astúries i ens va convidar a sidra en una taverna d'aquelles de iaios jugant al dominó. No només no ens va fotre una pallissa, com era previsible i segurament ens mereixíem, sinó que a més, ens va convidar a beure.

    No hi ha dubte, tots eren actors: el picoleto, el meu amic, tots, tots, tots. Fins i tot tu, Hoangh, eres un actor. Confessa-ho!!

    ResponElimina
  3. Només soc actor quan quede en vosaltres, després soc un marciano. Gràcies pels comentaris, el de Gillan no el pille, estic abstruso i no lo abarco.

    ResponElimina
  4. ACLARACIÓ... o no:

    No olvides que es comedia nuestra vida
    y teatro de farsa el mundo todo
    que muda el aparato por instantes
    y que todos en él somos farsantes;
    acuérdate que Dios, de esta comedia
    de argumento tan grande y tan difuso,
    es autor que la hizo y la compuso.
    al que dio papel breve,
    solo le tocó hacerle como debe;
    y al que se le dio largo,
    solo el hacerle bien dejó a su cargo.
    Si te mandó que hicieses
    la persona de un pobre o un esclavo,
    de un rey o de un tullido,
    haz el papel que Dios te ha repartido;
    pues solo está a tu cuenta
    hacer con perfección el personaje,
    en obras, en acciones, en lenguaje;
    que al repartir los dichos y papeles,
    la representación o mucha o poca
    solo al autor de la comedia toca.

    ResponElimina
  5. fragmento de una obra de Quevedo, el Epicteto y Phocílides en español con consonantes (Madrid, 1635

    cóm mola el nom, eh?

    ResponElimina
  6. Doy fe de ello...yo también tengo esas sensaciones...

    ResponElimina
  7. Benvinguda la "notaria" Beleneta ! ¡Saludos!

    ResponElimina
  8. Si, si, naces sólo y te mueres sólo, todo lo que
    rodea a cada uno es un mundo creado para el, cuando mueres todo desaparece y deja de existir todo lo que fué hecho para tí.
    http://www.youtube.com/watch?v=qJXM1F1_3f4

    ResponElimina
  9. tu sí que saps, César, a ti tampoco te engañan...

    ResponElimina