"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 16 de febrer de 2011

Sobre coloms, ànimes i fumadors.Tractat de la plaça MªAgustina de Castelló.





La gloriosa PLAÇA Mª AGUSTINA, otrora poblada de coloms batejats amb nom i cognoms (Camilo José Cela), amb malnoms (la valenta), amb malnoms menys virtuosos (la coixa) ha sigut invadida pels sorollosos estornells per angúnia del veïnat. Desconec els noms i malnoms potencials d´estes aus contemporànies, desconec les seues virtuts, ignore per complet si menjen pipes com les memorables amigues de quan anavem al primigeni Copigraf a duplicar apunts d´estudi i xarravem cóm no de futbol amb el Capello de La Pobla.
Aquells coloms atrevits eren coneguts nostres, un grup de joves que passavem un ratet destarifant i lliberant unes rialles.

Ara és lloc de reunió d´altres persones: rumanessos, espanyols, manifestants, viatgers, fumadors, antifumadors i anti-antifumadors o al menys anti llei que no beneficia als fumadors, perquè els arrebata el privilegi de tirar fum als llocs públics tancats, parcs infantils i encara falta polir-la (estadis de futbol, etc.)

Ahir, democràtica protesta contra SETAPÉ-CABRÓN mentres els del P.P. (en este cas no vol dir PEDRO PÁRAMO) es lliuren per la seua demagògia ( en este tema, eh? jo no... ). Esperava una plaça "abarrotà", però "¿cómo estaba la plasa?" La plaça estava deserta, el sol no banyava la pell de ningú, tampoc plovia, no jugava el Barça a la tele ni es presentava cap llibre del C.E. Castelló a eixa hora. I la gloriosa contenia al senyor del bar Spirit promotor de la revolta, un grapat de fumadors compulsius, dues parelles de guàrdies amb una tranquilitat contagiosa, dues incisives reporteres i un gilipolles que passava per allí. Ni crits ni nà. Quina desil.lusió ! quina enganyifa ! Tanta indignació, tanta pol.lémica per a quedar "en agua de borrajo" (misteriosa expressió)
Quan donaria per conèixer la savia i colomera opinió de Camilo José Cela !
El senyor del bar podrà contactar amb els esperits ? tenen ànima els coloms ? no representa un colom l´Esperit Sant ? millor llegim El Fedón, no el de Gillan, que també, sino a PLATÓ. Estic adentrant-me en un verger.

2 comentaris:

  1. Mare de deu, todavía recuerdo las tardes gloriosas en las que alimentábamos a las palomas a base de pipas.
    Unos veníamos de clases de inglés, Gillan creo que venía de la autoescuela y tú .... símplemente pasabas por allí.
    ¿Recuerdas cuando le cortamos la cuerda que anudaba las patas de "la coixa"? ¿ó cuando "la valenta" se aventuró por primera vez a los brazos de Gillan para gorrearle las pipas?..... mare de deu, que paren el mundo, que me bajo y tiro p´atrás de nuevo

    ResponElimina
  2. Hola TZARO ! amunt València ! (açò em costarà alguna crítica a La Plana)
    "quan anavem al primigeni Copigraf a duplicar apunts d´estudi"... este ere el motiu en un principi, però al final ere sagrada la visita, recorde que aaalgo ens movia a anar sense remei, la manganteria quasi segur. Recuerdo más el capítulo de la valenta, voy recordando... te acuerdas de alguna más? porque la familia era amplia. Esto algunos mortales no lo comprenderán, ja,ja.
    A ver si vienes en Madalena i hacemos una quedada en la gloriosa, ens aginollem como mandan los cánones i damos los pertinentes vivas en señal de júbilo colomero ( de coloms i también de polític precursor de costumbres, ja,ja)
    me alegro de que vuelvas al redil !

    ResponElimina