REBEL.LIÓ LLETRAFERIDA

¡ QUIETO TODO EL MUNDO ! RATATATATA ...
No, no vaig a tratar el 23-F, d´on estavem aquell día, qué feiem a eixa hora quan el torero amb pistola ( això va semblar a uns periodistes suecs de Suécia, no de Sueca, terra amiga i d´amics ) acollonava a tothom.
Passa que unes FIGURES DEL LLENGUATGE, han entrat, han assaltat incomprensiblement el meu cervell provocant-me un HIPERBOLIC mal de cap. Hauran eixit d´alguna sinapsi estrambòtica, alguna connexió roïn de neurones, igual han trepat per les branques de dendrites consistents. En concret són un enrevessat RETRUÉCAN i dos entremaliats CALEMBURS armats fins els fonemes, són els caps de l´operació, i un exèrcit d´ONOMATOPEIES, seran les del ratatatà..., les quals fan la feina bruta. Volen el poder, manar en el meu coco, fer fora al poderós OXÍMORON, el rei, la contradicció per excel.lència. Qui no té contradiccions? ... la vida és plena d´oxímoron, com ha quedat demostrat en anteriors revelacions del blog. Desconfieu dels actors que ho tinguen tot tan clar que no aprecien els grissos, com el sr. J.Mª Aznar...
Tornem al fet en sí. Espere no arriben al cerebel doncs és el mantenidor de l´equilibri... El cas és que l´oxímoron, "el rei republicà" del meu encèfal, incluït el separatista per natura bulb raquidi, l´oxímoron deia, ha buscat fonts d´inspiració i ha consultat a la seua col.lega PREGUNTA RETÒRICA, qui no li ha aclarit res, com és normal. Després ha acudit a buscar ajuda a les PARONOMASIES, va estar liat en una, l´han marejat com un allioli.
La EL.LIPSIS no parlava molt nítid, anava borratxeta.
L´ASÍNDETON s´ha escapat, s´ha escapulit raudament.
Al POLISÍNDETON, més lent i reflexiu, l´ha eixampat. Li ha aconsellat alguna cosa però és secreta. Els PLEONASMES el reafirmen en el poder. De sobte una veu atronadora des de darrere, provinent del cerebel ( ja l´han envaït ) i en castellà. Es una METÀFORA traidora:
- ... estamos esperando a la autoridad competente, ANTROPOMÓRFICA por supuesto... ( les metàfores antropomòrfiques tenen més força )
Pareix que un nombre indeterminat de metàfores i algunes germanes SINÉCDOQUES secunden el colp, no totes; les de GENITIVO APUESTO* també. La resta de la família dels TROPS continuen fidels a l´ordre establert: les PURES i les METONÍMIES recolzen l´estructura del meu lletraferit cervell.
Altra veu, segurament d´una d´aquestes, amolla ARMADA ( no hi ha SIL.LEPSI, res a veure en el 23-F ) de valor:
- No pergues l´oremus, demana opinió als seguidors. Podrien votar entre varies opcions:
a) Constituir un govern de concentració amb adeqüada representació de les figures literàries més importants.
b) Continuem com fins ara, Oxímoron manant, se li reconeixen els mèrits.
c) Metàfores al poder, en són més i merèixen una oportunitat.

"Oxi", ofés, interromp el democràtic discurs anònim i APOSTROFA:
- No! De cap manera! Açò és massa important! Jo mane i jo decidisc. Fins ara funcionem prou bé tots junts, cadascú de vosaltres representa una funció, fa el seu paper, no podeu escapar d´aixó, és ... com els actors d´ahí fora ! Tots nosaltres junts aconseguim la FUNCIÓ POÈTICA !

L´alçament ha fracassat. Nogensmenys flota en les gelatinoses substàncies cervellines un inquietant interrogant: qui és l´autor intel.lectual del intent de colp d´estat dins el cervell ? Permaneix a l´ombra ... amagat ... és el SUJETO ELÍPTICO* !!!

* en castellà, per herència d´educació.

DARRERA HORA: la SINESTÈSIA ha sigut anomenada presidenta de l´enteniment, doncs sempre ha estat per la barreja, per la contradicció.

La llei i el paper higiènic

Transcric la notificació que ens ha arribat a les oficines de Hoangho S.A., amb avís de recepció.

Senyors Antisistema:

En aplicació de l’Article Únic de la Llei 1/2011, de Mesures Específiques contra el Bloc de Hoangho, els comunique que han de pagar vostès un multa de 600.000 euros si no volen que els embarguem fins els bolis Bic. A més, per cada deu minuts que tinguen vostès actiu el bloc a partir de ja mateix, hauran de pagar 60.000 euros addicionals (IVA inclòs).

La qual cosa els notifique en el nom de la democràcia, la llibertat, el progrés i la Fòrmula 1.

Dios guarde a V.I. muchos años.

Signat: El Comissari de Propaganda, l’Admirable Senyor Goebbels.

Ai, mare, ara què farem? He trencat la vidriola però no tinc pasta suficient per a pagar la multa. Misser Hoangho, què fem? M’he arrimat a les oficines del comissariat i m’han dit que puc arreplegar signatures, un total de 500.000. Els he demanat si les signatures havien de ser estampades en algun format concret i m’han donat dos rotllos de paper higiènic. No entenc la metàfora. Porte tot el cap de setmana signant, ja he signat 200.000 vegades però se m’ha adormit la peüngla. Jo crec que hauríem de signar 651.650 vegades per tindre un poc de marge, no? Ai, mare, misser Hoangho, ara què farem, si ens tanquen el bloc?

VOLEM TV3

Així d´enfadats estan els xiquets del Pais Valencià perquè no els deixen disfrutar dels dibuixos de Super3.
Hui no vull fer "literatura", podria dir que este matí les cuatre barres estaven al cel de Castelló en forma de núvols com una reivindicació divina, però només manifestar l´enuig, el cabreig perquè ens han llevat la tv-3, després de tants anys ja l´haviem feta nostra, amb programes de tots tipus i de qualitat, des de la predicció del temps (el millor segons els fanàtics d´esta inquietut) fins l´humor de POLÒNIA, CRACKÒVIA, APM passant per les retransmissions d´esports, programes culturals, en fi, de tot. Els que som del Barça damunt ens furten a més eixa complicitat amb presentadors, jugadors... Que ere algo nostre i avant!

No cal esmentar la catalanofòbia dels polítics del P.P. i el meninfotisme dels socialistes, ocupats en barallar-se entre ells des de que insultavem a TONI LARA i entonavem AITANA NO VAL RES, VISCA TV3 . Després de tant de temps es trist que tornem al VOLEM TV3, i damunt CANAL 9 no val res.

EL DISSABTE que ve MANIFESTACIÓ a les 19:00 h. a LA FAROLA, segur anirà molta gent de diverses ideologies que volen veure una televisió en la seua llengua. Cal esperar un miracle i que algun dia puguem tornar a gaudir de "teletres".

Sobre coloms, ànimes i fumadors.Tractat de la plaça MªAgustina de Castelló.

La gloriosa PLAÇA Mª AGUSTINA, otrora poblada de coloms batejats amb nom i cognoms (Camilo José Cela), amb malnoms (la valenta), amb malnoms menys virtuosos (la coixa) ha sigut invadida pels sorollosos estornells per angúnia del veïnat. Desconec els noms i malnoms potencials d´estes aus contemporànies, desconec les seues virtuts, ignore per complet si menjen pipes com les memorables amigues de quan anavem al primigeni Copigraf a duplicar apunts d´estudi i xarravem cóm no de futbol amb el Capello de La Pobla.
Aquells coloms atrevits eren coneguts nostres, un grup de joves que passavem un ratet destarifant i lliberant unes rialles.

Ara és lloc de reunió d´altres persones: rumanessos, espanyols, manifestants, viatgers, fumadors, antifumadors i anti-antifumadors o al menys anti llei que no beneficia als fumadors, perquè els arrebata el privilegi de tirar fum als llocs públics tancats, parcs infantils i encara falta polir-la (estadis de futbol, etc.)

Ahir, democràtica protesta contra SETAPÉ-CABRÓN mentres els del P.P. (en este cas no vol dir PEDRO PÁRAMO) es lliuren per la seua demagògia ( en este tema, eh? jo no... ). Esperava una plaça "abarrotà", però "¿cómo estaba la plasa?" La plaça estava deserta, el sol no banyava la pell de ningú, tampoc plovia, no jugava el Barça a la tele ni es presentava cap llibre del C.E. Castelló a eixa hora. I la gloriosa contenia al senyor del bar Spirit promotor de la revolta, un grapat de fumadors compulsius, dues parelles de guàrdies amb una tranquilitat contagiosa, dues incisives reporteres i un gilipolles que passava per allí. Ni crits ni nà. Quina desil.lusió ! quina enganyifa ! Tanta indignació, tanta pol.lémica per a quedar "en agua de borrajo" (misteriosa expressió)
Quan donaria per conèixer la savia i colomera opinió de Camilo José Cela !
El senyor del bar podrà contactar amb els esperits ? tenen ànima els coloms ? no representa un colom l´Esperit Sant ? millor llegim El Fedón, no el de Gillan, que també, sino a PLATÓ. Estic adentrant-me en un verger.

PROPÒSITS

Passeig matutí de dissabte, a veure si l´oxígen en fa moure les neurones atrofiades per la setmana de treball. Porte el món en la mà, bonica metàfora, no! és el llibre de Millás.
Segon Molí: li han netejat la cara, faltaria veure´l per dins, a mi no em la peguen.
Arrive als Bous: me´ls mire amb respècte, Barlovento i Schopenhauer... a Perot quasi ni li faig cas... pobre! perque fora una mica borratxet...
Em sec a un banc del parc Rafalafena per llegir la novel.la però em tiren més el llàpis i paper que porte a la butxaca del xandall, fictíciament esportiu huí.
Sona la música de "Memòries d´Àfrica", quina casualitat, l´autor va morir fa uns díes, casualitat? ja HI sabem que no. Escric un parell de frases per enviar-les al pograma radiofònic de l´autor del llibre que em dispose a llegir. Es al que havia vingut, a llegir al solet.
Sona "Carros de fuego", molt bonica també, però no pense caure en la trampa, no em posaré a córrer.

Comentari de mots:
està ben col.locat el "HI" ?
dic POGRAMA aposta, ja sabeu la etimologia.

FELICITAR ACAPU PEL ANIVERSSARI DE SUS COSITAS !!! us el recomane, jo que no sé dibuixar admire als virtuosos d´esta faceta. Algun dia en parlarem de PEDAGOGIA antiga, moderna, treballs en grup, mà de vara, creativitat i excursions a ninguna parte.

¿La vaca que ríe?

L’Observatori de la Vaca, després de la reunió ordinària setmanal del seu Consell Executiu i a través del seu Gabinet de Premsa, ha emés un comunicat que m’agradaria transcriure en aquest bloc. La qual cosa no implica necessàriament que el bou Atunero subscriga allò que s’hi manifesta.

COMUNICAT

El Consell Executiu de l’Observatori de la Vaca, reunit en sessió ordinària el proppassat 6 de febrer, ha acordat de manifestar que:

1- Deplora la publicitat que supose discriminació, vexació i/o intimidació als bovins de gènere femení, comunament conegudes amb el nom de vaques.

2- Deplora la comercialització d’articles de consum que usen la imatge de la vaca, degradant-la fins a límits infrabovins.

3- En concret, deplora la imatge i la publicitat de la marca La vaca que ríe, perquè ofereix una imatge manipulada, irreal i grossera de la vaca. En aquest producte, la vaca se’ns mostra com un ésser bajoca, rient sense trellat perquè li han furtat la llet per a fer formatge. Doncs no, senyors, les vaques no estan contentes que els humans els furten la llet i després la descremen, la ioguritzen, la formatgitzen, etc. Les vaques no estan contentes i per això no han trobat cap vaca disposada a eixir rient en les seues caixetes de formatge i per això n’hi han hagut de pintar una amb cara de fava i per això estem tots i totes cabrejats i cabrejades i per això ens sentiran els amos d’eixa empresa si no hi canvien el nom de seguida i per això muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu.

4- Deplora la retallada pressupostària, amb l’excusa de l’austeritat, per part del Ministeri a aquest observatori, objecte de tantes crítiques sobretot per no seguir la línia ideològica oficial. (És veritat que som un poc antisistema, però vosaltres sou uns capullos!)

Signat

La Presidenta: Perlita.

El Secretari: Ramonet.

Els Vocals: Islero Junior, Remigia, Clodovea, Manzanito, Melocotoncito i Albaricoquito.

El gran teatre del món, Calderón, Quevedo... Hoangho (amb perdó)

Tot son actors, tot és mentida. Cada día és més clar, tinc proves.
Fa molt de temps que ho sé, abans del show de Truman. Moltes vegades els "guionistes" estan encertats i altres claven la pota, de manera que açò degenera en un "Atrapat en el temps", on "la monotonia mata la dinàmica conceptual de la creativitat", i ahí és quan comencen les sospites: mateixes cares, mateixos llocs... algú em dirà " doncs viatja més, acartonao ! " Ho tinc comprovat: a Salamanca, Granada, Pamplona, a l´estranger (en relació a la frontera espanyola) es produeixen errors garrafals, sempre apareix algun extra, algun figurant descarriat i conegut que em pose alerta. Qué fa este/a per ací tant lluny de la terreta?

Puc contar anècdotes (no son tals anècdotes) que posen "los vellos de punta" (llicència poètica, per als tiquis-miquis) :
Diumenge gloriós de Madalena, un bar plé de fum ( bufff , qué bèsties eren! ) amb un grup d´amics. Una portada del diari referent de la ciutat, el inevitable Mediterràneo, amb la imatge d´una senyora "de pes", cara redona, colorà com un titot, eixint religiosament al Pregó "con sus mejores galas". Vaig fer uns comentaris, anem a suavitzar, jocosos sobre la pinta que feia. Una amiga m´adverteix: és la mare d´altra xica allí present i el que és pitjor, escoltant. Jo no m´ho crec, tota la província de Castelló (invent del 1800 i pico) i té que ser sa mare... en eixa pinta de...
Doncs ere veritat, la cagada va ser mega-cagada, com diu el bobot eixe del balloteig televisiu (actor doble). La xica encara em parla, clar com tot és teatre...

També em volen enganyar amb altres "trampantojos" com Matrix (no la he vista) i rotllos filosòfics com Plató i el mite de la caverna o Descartes... literaris com Calderón i Quevedo, (estos anirien pel paper que a cadascú li ha tocat) en el joc del Barça per contentar-me i ara vindrà una crisi del Madrid, però jo portaré l´engany amb serenitat, conscient i intentant el carpe diem. Ahir se me van rebelar les targetes de crèdit i dèbit, al unison i sense motiu. Quan escric estes fictícies línies un actor fluixet passa pel meu carrer vestit amb la samarreta albinegra.
Qué poca imaginació !


No olvides que es comedia nuestra vida
y teatro de farsa el mundo todo
que muda el aparato por instantes
y que todos en él somos farsantes... Quevedo.