34 anys de l´ascens a 1ª contra el Rayo.

Hui 17 de maig fa 34 anys de l´ascens del C.E. Castelló a 1ª divisió, el dia del Rayo, el dia de la neumonia atípica, el dia que no vaig tastar la paella de ma mare, el dia més gran...

L´alineació la sé en activa i en passiva, per ordre "de foto" o com la Història mana: Racic, Navarro, Pulido, Ferrer, Draganic, Robert, Ribes, Planelles, Viña, Bayarri i Conde.

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2011/04/racic-el-drago-volador-records.html

Aleshores venien entrades, no vales, encara la conserve com podeu veure, com conserve el sentiment. Eixe dia va ser fonamental per gravar a foc l´albinegrisme en un xiquet de quasi 14 anys. Em pregunte quants xiquets deixaran d´anar este playoff a Castàlia per l´evident despropòsit en la venda d´entrades. Deixaran d´anar els virtuals pares, el tio, el veí que tornaven... que t´introduïen en el cel que constitueix per a un jovenet aficionat al futbol anar al camp, veure als jugadors en directe, formar part de la tribu tot i que encara no ets concient... 

En fi, és cert que és diferent un ascens a 1ª que un des de 3ª però en el fons és el mateix en el cor d´un xiquet i també en el cor dels adults que quan eren xiquets van tindre la sort de presenciar un esdeveniment com el recordat. Anirem els de sempre i no tots, més les entrades regalades que puguen haver, espere els gols estiguen plens almenys i el palco desbordat de polítics hipòcrites en época d´eleccions i per descomptat sense pagar un duro, ja pagarem els de sempre... i no tots els que hagueren pogut acudir.

Dit tot açò, us anime a anar no sé quan, no sé contra qui, però sí a recolzar... por encima de todo está el Club Deportivo Castellón, deia el recordat locutor Chencho, impulsor de la gran familia albinegra, qui ara ha fet 12 anys va faltar.

Que la familia albinegra siga nombrosa malgrat les circumstàncies. El Castelló és el nostre equip.

Em vaig a pixar que estic nerviós i torne a la meua localitat.

Altre sospir nostàlgic. PAM PAM ORELLUT !

Curiositats: 

* L´entrada podria haver esdevingut amb el temps en un oximoron... 

* Alegria de Roberto, Bayarri i l´afició aquell dia. Graderies de gom a gom. (foto cedida per Sentimiento Albinegro)  

Itinerari pel Castelló republicà.

El dissabte 25 d'abril del 2015 es va realitzar l'itinerari Castelló republicà en el Templet del Parc Ribalta. Van assistir unes 20 persones amb la guia de Joan Miquel Palomar.
Es un recorregut pels carrers de Castelló. Un camí per saber com era la ciutat abans de la guerra civil i conèixer els moviments urbanístics. Però què resta hui d´aquest Castelló republicà ? Podem observar les cantonades, cartells i algú escut que el franquisme i, sobre tot, la urbanització ha deixat.

(Itinerari Castelló republicà / Patrimoni històric / Grup per la recerca Memòria Htca. de Castelló)  

Tot i que hui el CDCS es proclamarà campió de lliga de 3ª divisió abordem temàtica històrica, abandonada darrerament al blog, així com la literària... Fantàstic resum i fotos (Francesc Durà) a la pàgina del Grup de la Memòria Htca. de Castelló de l´itinerari en el que vaig prendre part el 25 d´abril... també la cultura a tots alcança... ací el teniu:

http://www.memoriacastello.cat/15050400.html

El blog Patrimoni en extinció també tracta l´itineri de forma breu, per Joan Miquel, guia del mateix: 

http://patrimonienextincio.blogspot.com.es/

Aportaré humilment alguna foto i comentari meus:

 Carrer Saragossa. "Carners-seria, salazones"

Vàries generacions s´interessen per la nostra història.

Llacet republicà. Façana Correus. (Perdó pel dit)

   Pedra catedral. Plaça de la Herba. Alguna polèmica he presenciat motivada pel text.

Escut del Sindicat de Regs (correspon al de foto 1 de l´enllaç itinerari) En front del ex-pub Mow !

A la porta del Mow, com quan érem joves. (foto 8)

 

Sagrada Família. Els Frares. "Mercado" (foto 4)

Ronda Vinatea. "Cases barates"

Post-itinerari: tertúlia amb cervesa al Nou Roca, sede oficial dels G-4s.

* A la foto d´encapçalament de l´edifici de Correus cal observar l´escut al merlet del que es parla. Llàstima no puguem veure foto de prop on s´aprecien detalls, com el llop i el llebrer.

* L´escut del templet del parc Ribalta (dubte suscitat amb amic):

  http://es.wikipedia.org/wiki/Escudo_de_Castell%C3%B3n_de_la_Plana

Al Camp Nou amb delictícia i faràndula.

Ixcam, ixcam cap a fora, que si les hores són passades ab delictícia no és de gran convinença enceguerar-nos. No ajornem nostra anada.
(Tombatossals) Josep Pascual Tirado.

Delictícia: plaer exquisit, intens. Delitós: desitjós, que provoca un plaer intens.

Faràndula: referit a la professió, entorn i món dels actors i altres professionals del teatre i altres arts escèniques.

Amb perdó si cal per gastar esta cita del Tombatossals glosse la visita al Camp Nou perquè és una delictícia acudir i més convidat a llotja de tribuna pel meu cunyat Àlex, al seu torn convidat per Marc, de Vente-privee... això afegit al fet de veure i admirar in situ a Messi, Xavi... gaudir de l´ambient, les viandes, etc.

Lo de la faràndula ve pel fet de trobar-me a la llotja del costat mateix i entre 100.000 ànimes un amic personal, Carlos, demostrant la teoria del show de Truman todo-actores. A més, els dos pares, l´Apeles i el de Neymar, la senyoreta de Mediaset oferint-nos parlar...

Sempre que he anat a veure al Barça ha guanyat per 2 a 0 (Racing, Getafe i ara contra València), menys una vegada contra el R. Madrid que en veritat no va ocòrrer, va ser un malson...

Us deixe imatges del Barça-València i dels plaers del club blaugrana.

Dit tot açò pense és més bonic ser del Castelló, tot i les cagades de colom al seient, les cagades de directius/espoliadors i cagades direccionals dels polítics locals.

Visca el Barça i Pam Pam Orellut.

http://www.cuatro.com/deportes/programas-completos/Domingo_2_1974030079.html

(un poc més de la meitat, aparició fugaç)

 

 Abans, al descans i al final del partit.

El millor jugador de la Història.

Altre personatge davant de mi, Barrufet, ex-porter de handbol. Em vaig fer "amic" del seu simpàtic fill que xalava amb la samarreta de Suárez. I la tele per a repeticions!

L´amfitrió Marc, més valent que nosaltres, sí va ser preguntat i surt al vídeo. Ell i la simpàtica Olga ens van tractar de meravella.

Espectacular la tribuna i les graderies.

Final, pam pam... el València ha perdut. El Barça més prop de la Lliga.

I ja que barregem Castelló i Barça, traca magdalenera final:

 

amb el nº 3 Juanjet, amb el nº 5 Ferran.

Miguel Martínez, jugador albinegre dels anys 40.

Miguel Martínez Llanes és un integrant d´aquell equip meravellós de la dècada dels 40, del Sequiol, a 1ª divisió, quan guanyàvem a qualsevol contrincant, golejàvem al Real Madrid... És l´equipier que venia als entrenos en bicicleta des del seu poble, Nules, junt al paisà Antonio Pérez, el porter... 

Martínez a la foto apareix de peu el segon per la dreta com indica la signatura. Va nèixer l´any 1920 i ens ha deixat fa uns dies...

No pretenc fer un blog d´obituaris ni exclusivament futboler però com que ni tan sols a l´estadi Castàlia li han dedicat un senzill minut de silenci, doncs algú ho havia de dir.

No el vaig coneixer personalment com a l´altre Martínez, Vicente, el polifacètic Salao dels anys 20, no va ser tan famós com Pérez, mes mereix un reconeixement, un humil record. Si no respectem ni la nostra Història ja no ens queda res, així que no oblidem als homes que han fet gran al C.E. Castelló.

Seria un futbol més rústic però segur jugàven per l´escut i la samarreta, eixe escut amb la senyera, el castell i amb voltor o un àguila, és igual; i els colors blanc i negre, els mateixos que ara, igual que sempre al llarg de la Història, eixa Història (no em canse...) tan frivolitzada en general i en particular la del club orellut.

Martínez era la figura del Nules junt a l´inseparable Pérez, van ser fitxats pel club albinegre i va jugar de defensa 85 partits durant 6 temporades al Castelló. També va aconseguir èxits al C.D. Alcoyano pujant a 1ª divisió en 1947. D.E.P.

Éstes i més dades les podeu veure a l´enllaç d´Ahiscas (Amigos de la Historia del C.D. Castellón)

A més d´esta pàgina he incorporat a ENLLAÇOS IL.LUSTRES (a la part dreta del blog) la dels Veterans del CDCS i la de l´amic J.J. Desde Siberia, con humor. Gaudiu-les !

CLUB DEPORTIVO Castellón, bàsquet i seccions al llarg de la HISTÒRIA

8 de març de 1984 al Mediterráneo. C.D. Castellón juvenil bàsquet.

Ara que es debat de forma més o menys vehement si a l´equip de bàsquet AMICS DE CASTELLÓ se li anima CASTELLÓ, CASTELLÓ ! o no obstant això porta l´escut del totpoderós Vila-real C.F. al pit, comprovarem que el nostre Club Deportivo albinegre ha tingut diferents seccions des de ben prompte, a més del contemporani futbol-sala.

Com recull Josety a ...Y fuimos albinegros, al 1925 contava amb secció de ciclisme, amb el vilarealenc Juan Bta Llorens com a figura i es desviava l´atenció de la mala marxa eixa temporada de l´equip de foot-ball cap als èxits en l´esport de la bicicleta. (pàgs. 84 i 100)

 A la pàgina 86, ens parla de l´equip ciclista i com el Sequiol va ser testic, a més de fites històriques albinegres, de carreres dins el terreny de joc, instal.lant peralts o viratges.

També l´atletisme, les carreres pedestres. L´entrenador alemà futboler Von Kaufer preparava a Antonio Martínez (res a veure amb l´homònim el Salao). Metodologia, quinze voltes al Sequiol; marca, poc més d´un minut cadascuna.

Como se ve, nuestro Club se preocupaba de fomentar y promocionar otros deportes, amén del fútbol. Siendo éste el de mayor importancia por entonces, el Castellón hacía ya gala de su nombre fundacional de "Club Deportivo" (pàg. 85)

Abans, a la pàgina 36, es nomena a Juan Agost del Ribalta... ¿seria el jugador de futbol? Igual sí, perquè d´este club procedia com podeu veure a l´enllaç i a més Francisco Doménech del Cervantes, qui apareix (o el seu germà) en la següent foto de 1925 amb Martínez, (pàg. 177) per descomptat amb l´escut que ens és tan familiar, el del CLUB DEPORTIVO CASTELLON, va jugar a l´equip de football del 1922 al 25. Francisco Doménech era un pulmó al centre del camp i provenia del club Cervantes, com podeu comprovar a les pàgines 165-66 de En el escudo de tu historia de Marín i Serer.
Com a fet curiós va participar amb encert al partit d´inauguració del Sequiol, al igual que Agost, golejador aquell dia de glòria. Així doncs sembla era prou habitual el transvasament pedestre-footballístic.

.

META:

La foto és torta, ja ho sé i demane perdó, a l´escanejar el resultat és que estic lesionant el llibre de consideración, com deia aquell aficionat exaltat.

Miguel Ángel, el recull de premsa me´l vas enviar tu fa temps amb la fulla sencera !

Gràcies a Toni Vallet per col.laboració amb imatge de 1924.  

El Pam Pam Orellut versió "solista"

Pam Pam ! coets/petards que anuncien les festes de la Magdalena a Castelló, però no anem a parlar del Rotllo i Canya, veritable himne de la ciutat com ja vam tractar

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2013/02/rotllo-i-canya-himne-de-castello.html

sinó del PAM PAM ORELLUT, himne del C.E. Castelló.

Sabem que es van gravar quatre versions en 1972 a l´estudi nº 1 de Radio Castellón en cinta magnetofónica, gesta de Chencho, Quiquet, Gargori... com s´explica al video de l´origen de l´himne:

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2014/02/la-historia-del-pam-pam-orellut.html

Orquesta sola, orquesta y coro; orquesta, coro y solistas y finalment orquesta y solistas.

Coneixem les tradicionals versions curta i llarga (la que als nostàlgics ens fa acariciar el paroxisme), inclús la remasteritzada i la moderna.

http://www.pampamorellut.com/himno.html

o altres com les del festival del 90 aniversari En versión albinegra:

http://www.90aniversariocdcs.com/galaPergola.html

Doncs amb paciència he trobat en cintes de cassette, entre molts altres tresors de tot tipus, una versió que no recordava, diferent, amb un solista. No sembla Miquel Soler... no sé si n´hi hauràn més per ahí, la qualitat no és molt bona, està amb talls... i no sencera, us recorde que ho vaig gravar amb estes antigualles:

En qualsevol cas em sembla una troballa que vull compartir amb la Gran familia albinegra, perquè a més la veu de l´ínclito apareix al final... i en tinc més que ja treurem a la llum.
Tinc altra cinta on hi és quasi sencer però crec és la versió llarga tradicional amb cors. Esta cinta té a més una història molt emotiva...

Xarrada col.loqui C.D.CASTELLÓN, PATRIMONI DE LA CIUTAT.

                        

Els bous de Lledó m han demanat que publique al blog el vídeo d´Alejandro Moll, doncs no van poder anar com molts altres albinegres. Xarrada amb anècdotes, vivències i arguments reivindicant al C.D. Castellón com a patrimoni de la ciutat, lo nostre, el que hem viscut i viurem, el que defensem i defensarem... ahir, hui i sempre.

 

Emilio Álvaro va estar fantàstic conduint l´acte, amb l´inestimable ajuda de José Luis Gual i Enrique Ballester, torejant... perdó, millor driblant la repentina timidesa d´alguns protagonistes estel.lars com D. Juanito Planelles, Cela, Manchado, el presi Cruz... Junt a altre Emilio, Isierte el gran porter, van recordar certs fets... el desastre de Castellnou.

Luiche va incidir en la importància d´imbuir l´albinegrisme als xiquets, Clares va expresar l´orgull de pertànyer a l´equip finalista de Copa... Calderé és el Tombatossals que ens retornarà... ha captat la força de l´albinegrisme des del minut 1 i ja té promeses a complir... amb màniga curta el tio valent...

 

Mito... repetia Toni emocionat al meu costat mentre David teclejava il.lustrant al proïsme tecnològic amb frases del col.loqui. De sobte, un esglai, Ballester/Séneca fent referència a uno que está por ahí... 1:04:10 encara no sé si es un honor o competisc seriosament a friki albinegre/literari amb ell, en qualsevol cas, un plaer.

Menció especial a Pepe Beltrán, qui, com té el cul pelat, va intervindre al final per vèncer l´onanisme en que ens vam instal.lar inevitablement davant tanta figura i a Miguel Ángel Serer, ideòleg malalt d´este tinglao.

Salvem al C.D.Castellón !!

  
Des de xicotets, PAM PAM ORELLUT !!

Curiositat: He oblidat reivindicar l´equip de l´ascens de la temporada 1980-81. Molta gent es va enganxar amb el de Copa, altres en el de Luiche, però per edat jo (i altres coneguts) sóc d´aquell dels Racic, Navarro, Pulido..., malgrat després es desfera l´equip i tinguera un pas dolent per la 1ª divisió. Alguna volta ja he comentat este fet, així doncs un record per els homes de Benito Joanet: Roberto, Ribes, Draganic, Viña, el mateix Planelles... tampoc cal dir-ho massa perquè pegant una ullada al blog ja es veu, he,he.

Plantilla del CDCS temp 80-81 bdfutbol