Si voleu assabentar-vos de lo que és el poètic silenci desolador aneu a l´aeropuerto del abuelo. Això vam fer els cosins AGOST un recent diumenge d´octubre. Bé, el motiu fonamental de la trobada va ser un dinar de germanor o cosinor en este cas. No cal dir que ho vam passar molt bé menjant, bevent i xerrant de tot un poc.
Abans vam visitar com aperitiu cultural l´arc de Cabanes i alguns futbolers el van gastar com a porteria de futbol de medio punto y con dovelas. Jo no vaig ser. Nebots juganers.
Altra visita, l´ermita de Sant Cristòfol, ermita irreal perquè fent un psilogisme forçat si el Elías ens va revelar a l´institut con grandes aspavientos:
- No os rasguéis las vestiduras, ¡ san Cristóbal no existe !
Doncs si l´ermita és d´ell i no existeix tampoc hi ha ermita.
Qui va resultar real i plausible (o millor tangible? ) és... el molt Honorable ! allí estava, tranquil, en família, sense opinar de res públicament, és possible ofrenant glòries a Espanya en l´intimitat.
Rodejats de quadres de Ripo (no comment l´escultura del careto garxo ) vam fer realitat el carpe diem i arribar a una conclusió: els Agost no som gens maneguetes.
