Si us agraden els llibres, esteu malalts del C.E.CASTELLÓ, trobareu un lloc on distraure-vos, amb amics poetes i escriptors, un bou reivindicatiu i algunes dèries més d´un homo heidelbergensis lletraferit.
"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.
"La terra de ma terra és pols del meu camí que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.
Reprenem els tòpics literaris amb imatge de la vall de Boí. Després del minimalista (J.J.dixit) Homo viator comencem segon capítol amb locus amoenus, bucòlics llocs com aquest.
Per a mi també formen part dels llocs idílics les esglèsies romàniques. Sense anar més lluny, la de Sant Climent de Taüll, amb els seus àbsis i campanar, així com la de Sta. Maria, veritables paradigmes del romànic català:
Estany de Sant Maurici, altre digne indret del citat tòpic.
Canviem per no avorrir a altre més reflexiu i filosofal, Ubi sunt, y también de idioma, por si a estas alturas sólo (vaya, primer conflicto: yo pongo la tilde, que es opcional y soy clasicón) nos sigue nuestro amigo siberiano:
Cementerio de Artíes, a la vera de iglesia de Sta. María, estandarte de arquitectura románica aranesa. Ubi sunt qui ante nos in hoc mundo fuere?
¿Queda clara la restauración?...y para que lo esté la iglesia (complicado de cuerpo entero al menos para un infradiletante como yo):
Cultivando patatas en aranés, Bossòst, aquellos años.
Nos iremos a Sant Julià de Lòria ya en Andorra para enlazar el ubi sunt con el conocido tempus fugit: Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus. En concreto al Museo del tabaco, con un formato estupendo para mostrar y explicar su cultivo, con la narración grabada de dos personas mayores que te hacen incluso pensar y no sacar conclusiones precipitadas. Se podría aplicar la idea por estos lares para el arroz o cáñamo y a este paso en otra generación para la naranja...
Por si no ha quedado claro el monumento daliniano de Andorra la vella nos lo muestra de forma clara:
El tiempo se derrite y como Ars longa vita brevis, quisiera dejar muestra de más arte y más ciencia. Sería pecado no mentar la iglesia de Sant Martí de la Cortinada, nos faltaba el románico andorrano...
Pinturas murales siglo XII. Animal fantástico, especie de lobo con lengua bífida.
Espectacular corte de césped, listo para jugar un partido... románico.
Y en Ciencias para no ser pesado nos limitaremos a la Biología...
Geología:
Música:
Por supuesto Historia:
Y para acabar y por descontado literatura, poesía: de Jacint Verdaguer, como ya hicimos en otra ocasión, Dèries viatgeres
Ja hem tractat alguns tòpics literaris al blog: memento mori, theatrum mundi, si vis pacem... Tornem al Val d´Aran i coneixem Andorra per descomptat fugint del consumisme i amb l´ajuda d´altres tòpics a més del meravellós blog El laberinto de los tópicos
Arribem a Betren, esglèsia de Sant Esteve. Ens situaríem entre el homo viatordel títol o vita flumen, la vida com a riu, entre el pas del romànic al gòtic:
Carpe diem:
El trobem a Sort, no vam fer cua per comprar loteria... sabeu que no és ironia.
Beatus ille: Qué descansada vida la del que huye del mundanal ruido... també podria ajustarse al locus amoenus però tenim massa imatges, ja vindrà. Vaques pasturant a Os de Civis.
Al claustre de la Seu d´Urgell apareixen uns inquietants focus que pertorben la pau:
He fet una troballa, un hallazgo, o eso creo. Motivado por el amigo@olympia_vintage quien siempre escribe el nombre del mito Dragomir Racic como Racić e incluso con ^ sobre la primera c me he puesto a investigar: serbio, cirílico, latino... el Alfabeto Fonético Internacional... total, que he encontrado una página con imágenes y entrevista incluída dedicada al recordado portero del C.D. Castellón. Es de abril de 2016, la entrevista de una hora la tenéis que preuzmi descargar a la izda. arriba y las fotos de un joven Racic pre-albinegrensis con elCrvena zvezda (Estrella Roja)
Significa libro de recuerdos de deportes,me gusta el nombre.
Tras analizar si los fonemas de las distintas Cs son africada postalveolar sorda, palato-alveolar o simplemente alveolar (siempre sorda)* llego a conclusión de que se pronuncia Ratsich o Rachich, corroborado al minuto 1 de entrevista. La pronunciación es llana, no aguda como solemos. Y el nombre Dragan, no Dragomir... debe ser diminutivo. Ya Conrado y Miguel Ángel lo avanzaron en su libro En el escudo de tu historia:
En su primera entrevista ya se aclaró que su nombre era Dragan Ragic.
Pero se quedó para la historia y para nuestra fortuna como Dragomir Racic en Castelló y así lo conocemos. También Viña fue Viñas y Mestre durante un tiempo Mestres...
No entiendo ni papa de serbio pero con la ayuda de un traductor sí he podido saber que lo quieren mucho, como aquí en Kasteljonu, lo consideran un héroe real, como he titulado; glosan sus alrededor de 300 partidos y 5 años capitán del equipo.
Empezó como portero de balonmano, mismo deporte donde se inició Juan o Juanito Planelles.
Sus ídolos son Vladimir Beara y Lev Yashin, la Araña Negra, no me extraña después de ver sus enormes y plásticas paradas.
Aseveran que le otorgan 6 veces el Trofej Ricardo Zamora... aunque fue un excelente guardameta como comprobamos, no es cierto: nueva consulta a la Biblia albinegra (con permiso y perdón), leemos que está a punto en la temporada del ascenso a 1ª división 80-81 tras Mora del Rayo y otras dos queda tercero, lo ganaron Corral y Basauri.
Se ve que en la entrevista también nombra a Alfredo Di Stéfano, entrenador albinegro la temporada 76-77, en la que lanzaba los penaltys de forma habitual. Seis marcó dicha temporada tras Pichi y Cioffi.
Finalmente parece se comenta su nueva vida después de la amputación de la pierna.
Crvena zvezda (Estrella Roja) 1965. Si nace el 5-abril-1946 pues calculad. En un foro pone 1947.
Crvena zvezda 1966. A su lado el stojeMiljan Miljanić, después del Real Madrid, artífice de su venida al C.D. Castellón.
Estas dos fotos están en el enlace, las siguientes en un foro:
Aparece su historial con reseñas de partidos disputados. Como curiosidad un partido con el Estrella Roja contra el Valencia de Forment, Claramunt, Sol...
23.08.1973.god. Valensija-Crvena Zvezda 1:2 (0:2) Strelci: Panajotović u 16. i Janković u 25. minutu za Crvenu Zvezdu a Forment u 77. minutu za Valensiju.
Valensija:Balaguer (Costa); Sol, Barrachina, Aníbal, Antón, Claramunt, Sergio (Forment), Lico, Adorno, Keita, Valdez. CRVENA
ZVEZDA:Racić, Keri, Bogićević, Pavlović, Dojčinovski, Baralić
(Nikolić),Janković, Karasi, Panajotović,Aćimović, V. Petrović
(Filipović). Nakon odlaska iz Crvene Zvezde Dragomir Racić je
nastupao za Španski Kasteljon i to počev od sezone 1974/75 pa zaključno
sa sezonom 1981/1982.
1) Portero del Estrella años 60 Dragan Racic y Srboljub Krivokuca. 2) Racic imagen más actual evidentmente.
Racić kao kapiten Kasteljona (Racic como capitán de Castellón) Recordemos que el serbio tiene declinaciones como el latín. De ahí Kasteljonu, Kasteljona... Esta nos es familiar, con el omnipresente Planelles asomando.
Sus ídolos en acción, Vladimir Beara:
Y Lev Yashin, la Araña Negra:
Además de su talento con semejantes ejemplos no extraña su aprendizaje a base de trabajo: elasticidad y potencia, sobre todo en juego aéreo:
Lanzando un penalty en Castalia contra el Sant Andreu. ¡Lo marcó y paró otro!
Una vez más con Juan Planelles y un afortunado joven orellut.
El ídolo de toda una generación albinegra, Dragan Racić, manteniendo un ejemplar de En el escudo de tu historia, donde aparece en portada junto a Alanga, Martínez el Salao, Cela, Dealbert...
Un breve capítulo de unsxiquets hace muchos años... ¿Qué pasa niños?
Perdón por la longitud, me he ido emocionando, je,je.
* Perdón por la no concordancia, considero es para mejor comprensión.
Perdó per posar el relatet, no he pogut evitar-ho.
Un deseo: ojalá aparezcan imágenes filmadas de Racic en acción, para que las nuevas generaciones de albinegros lo puedan admirar. En este video de AHISCAS(Amigos de la Historia del CD Castellón) sólo aparece saltando al campo, ese día no tuvo mucho trabajo. En el segundo, también recopilado por AHISCAS, cuando existía Yugoslavia y teníamos Canal 9, marzo de 1991, realizado en su tierra, Novi-Sad.
Por si alguno tiene inquietud lingüística: Idioma serbio
Els escuts, com tot, evolucionen. L´escut de Castelló així ho ha fet al llarg dels temps i ho vam comprovar a magnífica exposició octubre passat al Museu Etnològic del carrer Cavallers. Anem amb alguns dels més antics, els dos inicials els podeu apreciar a les façanes de Santa Maria, el primer es podria datar entorn de l´any 1420:
Escut del Llibre Verd de 1588 i resum dels principals elements:
Mes com diu l´amic J.J. tot ho portem al Castelló futboler, fem un salt en el temps i farem
incidència en les nostres dèries, investigant elements que ens
interessen per diverses raons.
Ens situem l´any 1837, 1ª Guerra Carlina, la vila castellonenca és partidària dels lliberals, assetjada per l´exèrcit del general Cabrera i s´alçarà la muralla liberal. Al 1843 ja no sé si les Corts del Regne o la regina regent Mª Cristina de Borbón-Dos Sicilias atorga a Castelló el títol de ciutat i això sí l´Ajuntament aprova eixe mateix any un nou escut, el del llebrer i llop que fuig, el que encapçala aquesta entrada, el que ens interessa.
Després el 3 de juliol de 1873 la ciutat s´erigeix en cantó independent dins la federació de la 1ª República Espanyola, situació fins finals de 1874 on s´inicia la restauració borbònica. Al 1923 dictadura de Primo de Rivera. Poc abans, 20 de juliol de 1922 es crea el C.D. Castellón, Tomás Colón disenya l´escut. Açò vam escriure a En Albinegro sobre la qüestió:
Àguila o voltor com diu la tradició? ... figuraven eixos animals simbòlics a l´escut del Salao i la resta d´equipiers de l´equip fundacional dels anys 20?
Si el sr. Colón es va basar en l´escut de la ciutat imperant com pareix el més llògic, és un águila i resulta factible que aparegueren els animals a la porta del castell... en qualsevol cas, l´au també ha evolucionat amb els dissenys i sembla més un àguila que voltor. No obstant això continuarem amb la tradició i dessitgem molta sort a la nova penya Voltor Albinegre de l´amic i company de Centenari AlbinegreVite !
Pam Pam orellut !!
* Obri altre debat anecdòtic: És un centurió la figura que apareix al sostre de plens de l´Ajuntament? (darrera imatge) :-)
Un lustre després tornem a parlar del Premi de Narrativa Escolar Vicent Marçà, ara la XII edició. I és que un dels guanyadors és altre nebot, ARNAU, del col.legi Bernat Artola. Igual que tots els anys acte bonic i didàctic al teatre de Castelló en que es premia als xiquets i xiquetes de les escoles de la ciutat que escriuen relats en valencià. Com a resultat un llibre (editorial Bromera) ple d´imaginació, creativitat, somnis i coses nostres, com veureu amb el d´Arnau.
Acte conduït per l´escriptor Vicent Usó amb intervencions del pallasso Nandet, molt divertit i emotiu, en el que vam esbrinar perquè el conseller Vicent Marçà posseeix eixa facilitat de paraula; sa mare Dolors Ibáñez va fer una xarrada recordant l´aspecte humà del seu home Vicent Marçà pare. Deixem-nos d´embolics i anem amb la literatura en la nostra llengua, El somni destrossat:
Molt xula la personificació del nostre símbol el Fadrí, m´han agradat eixes pessigolles que li fem els castellonencs... Enhorabona a Arnau i a tots els premiats, a seguir escrivint !
Vaig a llegir els altres relats...
Novel.la de memòria, de guerra, d´amor, de sentiments, de paraules poètiques, de llengües, de Castelló, d´exili, d´efectes personals, d´estructura característica, tantes coses... i poc de temps... així que us deixe "els meus apunts", algun fragment i vídeos d´aquest bonic llibre que fa temps em va recomanar l´amic Lluís i també hem abordat al "G-4" (en realitat un G-8 amb el fitxatge de Sergi)
pàgina 120, autèntica prosa poètica.
pàgina 190, paraules i trajectes...
Perdó per la lletra, açò en principi era per a mi.