Homo viator

Un passeig pel riu Garona a Vielha.

Ja hem tractat alguns tòpics literaris al blog: memento mori, theatrum mundi, si vis pacem... Tornem al Val d´Aran i coneixem Andorra per descomptat fugint del consumisme i amb l´ajuda d´altres tòpics a més del meravellós blog El laberinto de los tópicos

Arribem a Betren, esglèsia de Sant Esteve. Ens situaríem entre el homo viator del títol o vita flumen, la vida com a riu, entre el pas del romànic al gòtic:

Carpe diem:
El trobem a Sort, no vam fer cua per comprar loteria... sabeu que no és ironia.

  

Beatus ille:
Qué descansada vida la del que huye del mundanal ruido... també podria ajustarse al locus amoenus però tenim massa imatges, ja vindrà. Vaques pasturant a Os de Civis.

Al claustre de la Seu d´Urgell apareixen uns inquietants focus que pertorben la pau: 

Et continue... aut non.

Homo viator II: Románico, tópicos literarios y más... a vuelapluma. (3 setembre 2017)