Conquesta del Castell Vell de Castelló

L´amic Miguel i servidor vam acudir a la crida de la història, visita guiada al Castell Vell de Castelló. Gran èxit de concurrència i d´aprenentatge. Els guides Fermín Font i Joan Palmer, arquitecte i arqueòleg, ens van explicar tot el referent a estructura, tècniques constructives, història... així com detalls dels descobriments.

És emocionant accedir a l´alcassaba restaurada, probablement sobre les restes sotarrades (pel pas del temps, no per acció directa de polítics sense esperit històric ni vista comercial) de l´antiga ermita, contemplar la Plana immensa, respirar la història del Castelló vell, com lo Rei...

La MAGDALENA. Del mito a la actualidad. Àlvar Monferrer. Fragment del poema Seidia de mossén García Girona.

Història breu:

Els origenes del castell daten dels segles X i XI corresponent a l'època andalusina, que dura aproximadament fins a la segona meitat del segle XIII, el període més llarg habitat al castell.

L'evidència documental és cap a finals del segle XI en documents de Pere I d'Aragó, i l'any 1233 va ser conquistat per Jaume I, qui en 1251 li atorga el “Privilegi de Trasllat” al pla al lloctinent Ximén Pérez d'Arenós, encara que el castell es manté habitat fins a finals del segle XIV.

Per conèixer l´estructura de tres parts o recintes (alcassaba o sobirà, jussa o albacar i raval) i més dades adjunte enllaç d´Antonio Gascó (que ja vaig incloure a entrada de juliol 2015) i altre més antic del 2010:

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/magdalena/castell-vell-cuna-arabe-castellon_922519.html


http://www.levante-emv.com/castello/2010/09/12/castell-vell-cuna-castello/738230.html

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2015/07/visita-lermitori-de-la-magdalena-i.html

On està l´antiga ermita? Algun dia es podrà treure a la llum? Es potenciarà este indret pairal, primigeni de Castelló? Es crearan visites guiades, programades com esta? 

Amb preguntes i esperança us deixe algunes imatges del matí, segur de poca qualitat fotogràfica però perfumades de la nostra història més propera.

Molta afició

   

Magatzems

Aljubs

Diferents tècniques. Respectan les mateixes que els avantpassats. La Magdalena (antic aljub i torre de muralla) des de l´alcassaba.

Vivenda i torre part nord-est

Gràcies als graons sabem que tenia altre nivell

La sang dels moros

El senyor feudal Miguel contemplant els dominis.

Continuarem amb conferència...

Us deixe també entrada del gran Drosi del Raval a qui vam tindre el gust de saludar:
http://drosidelraval.blogspot.com.es/2016/04/molt-de-fet-i-molt-per-fer.html

D.E.P. Jesús Colomer, gran aficionat del C.D. Castelló

Jesús ha faltat, gran lluitador, sempre xarrador, sempre amb el somriure als llavis malgrat tot. Gran albinegre. Un record per a ell en este humil blog. El meu condol a la seua família i amics.

Al principi ens coneixíem de vista: del barri, del col.legi, del C.D. Castelló... això ens va unir. Les xarrades no tenien fi, no només el futbol; l´actualitat, inquietuts històriques, lingüístiques, quasi sempre relacionades amb el nostre poble i amb el club dels amors. 

Sempre el recordaré, quan passe per les Palmeretes, pel Bisbe Climent, pels voltants del Primer Molí i sobretot quan entre a Castàlia... perquè després del porter de l´estadi (a qui acabe de saludar fa un rato pel carrer) al primer que veia era a ell, sempre fidel, a prop de la gespa, a prop del seu equip. Forma part d eixe vademècum personal enriquidor i de la gran família albinegra. 

Sempre et portaré al cor. Fins sempre, valent.

El no-moment de silenci.
A l´estadi NO VA HAVER MINUT DE SILENCI PER JESÚS. Malgrat haver-ho demanat la família, malgrat anar 4 gats a l´estadi, no som Barça o R. Madrid, ni 20 segons van dedicar. I això que el lema era TOTS JUNTS GUANYEM... un embolic d´entrades, ONG´s... que ells sabran... Dirán que no es pot a tots, però som de 4ª divisió ! ens coneixem tots i no costa molt retre homenatge a un soci de tota la vida, quan es demana per dos canals, quan es fan homenatges a qüestions que res tenen a vore amb el futbol, com a un torero !! 

Igual el missatge no va arribar al sr. president o este no va voler, no ho sé, però és llàstima. Igual que es va alabar el fet al mite Antonio Pérez, es reivindique un, menor si es vol, al soci anònim i així ho fem. Era una oportunitat (més) d´unir a esta família que a poc a poc se van carregant. A algú li pot semblar açò una bovà, jo ho qualifique de detall humà.

PAM PAM ORELLUT... malgrat tot.

Don Balón. Reportajes, cartas, injusticias y personajes.

D.E.P. JOHAN CRUYFF

Ayer falleció el genio del fútbol. Valga esta imagen como humilde homenaje, de igual modo las dos entradas anteriores, en las que aparecía por la cuestión del brazalete del Barça y en comparación con otro ilustre, este albinegro, otro Joan, Planelles.

Portada de DON BALÓN septiembre de 1977, y es que de esta revista semanal (1975-2011) iba a hablar, a raíz del magnífico reportaje de AHISCAS para EN ALBINEGRO, huelga de futbolistas que afectó al C.D. Castellón un domingo de Pascua de 1982:

http://www.enalbinegro.es/huelga-fatal-c-d-castellon-vs-real-madrid-c-f/

Había un caso curioso que era que el Real Madrid tenía que disputar el martes siguiente, la final de la Copa del Rey contra el Sporting y desde Castellón, se temía que quería presentarse en Castalia con el filial para que el primer equipo tuviese más tiempo de descanso de cara a la final. Y así fue.

Los jugadores madridistas no informaron de sus intenciones hasta que no supieron qué equipo iba a alinear el C.D. Castellón. El Real Madrid se estaba jugando la liga y además no podía caer en el ridículo de presentar un equipo filial y que un colista como el Castellón le hiciese besar la lona.

Los jugadores del C.D.Castellón, finalmente decidieron secundar la huelga. Todos excepto tres: Racic, Conde y Planelles. El resto fueron futbolistas con ficha amateur o directamente jugadores del filial.

Por fin, como todo el mundo suponía, el lunes se desconvocó la huelga. El Real Madrid había vencido en Castalia. Tenía a su primera plantilla descansada de cara a la final –que también venció- y el único perjudicado en todo esto fue el C.D. Castellón y sus maltrechas arcas.

En concreto de este ejemplar de septiembre 1983 que conservo pues fue publicada una carta de dos jovenzuelos quienes en lugar de beber cerveza o leer a los clásicos se dedicaban a protestar casi año y medio después por aquella injusticia (y otras) del equipo de las lavadoras y electrodomésticos (ZANUSSI), denunciando el grave perjuicio económico para su equipo y la picaresca descarada del club señor. Albinegros y blaugranas...  

La verdad es que ponemos a caldo al R. Madrid, je,je. Pecado de juventud pero motivos albinegros había.

Otras noticias y reportajes curiosos del mismo ejemplar son los siguientes, unas cuestiones continúan igual o peor (portada premonitoria), otras siempre existen y existirán...

Meses después ficha por el C.D. Castellón, 22-01-84 debuta en Oviedo, 2 a 4 (2 de Ibeas, Fontana y Mestre). No sé el que li pagaríem...

 Siempre el C.D. Castellón en danza.

Esto no cambia, perenne rivalidad. Por cierto, el 10 madridista que observa plantado la polémica vuelve a ser Gª Hernández, conocido como Paco y también como Maruja de malnom albinegre.

En pesetas aún mas el desastre se veía venir. Salamanca y tantos otros.
Esa temporada estamos en 2ª A, inicio titubeante con Toni Torres, acabamos ganando la Copa de la Liga.

 Entonces quizá no, después rompió la nariz a un exalbinegro fichado por el Valencia...

Stielike con la mencionada publicidad de ZANUSSI.

El representante de la furia española, que li diguen al mestre...

Y aún hay más, todo por 125 ptas., ¡ en teoría menos de 1 euro !
 

El braçalet del C.D.Castelló, la nostra senyera. Juan Planelles, pioner. Altres braçals.

Juan Planelles és el nostre Johan Cruyff. No parle ja de saviesa futbolística sinò d´innovador senyero, perquè si aquest va ser el primer en portar el braçalet de capità amb els colors de la senyera al Barça, fet ara habitual, el mestre Juanito va fer el mateix al C.D. Castellón i ens consta que per pròpia voluntat. Ell va tindre la inquietut i ell va buscar al 1980 un braçal amb substància, no sense dificultat, al final el va trobar al seu poble, potser per allò de que  a l´antigor vam ser Castelló de Borriana... el cas és que va deixar aquella veta roja antiga lligada amb llaç dels anys 70, tot i que encara els va alternar com vorem.

Babiloni, capità 1975-76:

Model groc Cela, el eterno capitán. Final de Copa 29 juny 1973:

La imatge inicial deu ser una de les primeres aparicions amb el model senyera, correspón al 9 de novembre de 1980 al Castàlia contra el Granada C.F. (3 a 1, un gol d´ell; seria curiós perquè a Cruyff tot li passava contra este club també...) i ho sabem doncs el xiquet és Javi Beltrán, company de Centenari Albinegre.

Vallecas. 4 de gener de 1981. Empat a 0. Buf ! Racic, Valbuena, Robert, Pulido, Llopis, Ferrer, J. Navarro, Mestre, Ribes, Conde i Planelles. S´aprecia el braçal tot i ser en blanc-i-negre la foto de Del Sequiol a Castalia de Josety.

Va, curiositat: este partit el degue escoltar amb açò. Relíquia:

No obstant això després va tornar a l´antic, com el 1 de febrer de 1981 contra el Burgos C.F., debut de l´efímer Bernardo Basilio Gonçalves, autor de 2 gols (4 a 1) Xa tu, als jugadors els teniu que conèixer...

Amb l´excusa del braçalet continuem repassant temps gloriosos (i no érem conscients aleshores). Arribem al dia del Rayo, ascens a 1ª divisió, 17 de maig de 1981, on sembla que el braçal senyer el tenia a la rentadora el mític Martínez el Salao, el nostre amfitrió quan anàvem a reclamar autògrafs a tots estos footballistes.

Impressionant vídeo de JorgeCastellon89:

Partit pre-temporada 1981-82, ja sabeu, desfem el centre del camp i... El capi la torne a lluir eixa temporada, ja de forma seguida. El 13 de desembre al Bernabeu amb Camacho darrere (4 a 0):

Temporada següent, 1982-83, 3 d´octubre de 1982, empat a 2 contra el Elche, dos gols de Planelles, el braçal porta sort a nivell individual perquè com veieu és el vell estadi, un negatiu més... Verdú i Javier Beltrán, els dos Navarros, Juan i Lamberto; Alain i Warners...

Poc després ve Naya i amb la seua peculiar filosofia futbolera s´acabe Planelles i amb ell els colors de la senyera al braçalet. Juan Navarro va agafar la capitania, sembla que va recuperar l´antic, no s´aprecia bé a les imatges que he vist en blanc-i-negre.

Temporada 1983-84. Model Ibeas:

   

Tornem al roig però més modern, es pose de moda la C inicial. A més este és el primer partit on el C.D. Castelló porta publicitat a la samarreta, 9 d´octubre de 1983, 1 a 0 a Balaídos contra el Celta.

Lafita, Tatar, l´omnipresent Viña...

Amb els anys Javi Valls va heretar el braçalet, siga verd o blau, més o menys este model:

3 de setembre de 1989. R. Oviedo 1 CDCS 1. Debut de l´àrbitre Gª Aranda a 1ª divisió.

Models Aeroport de CS, monocolor i fosforito: época Castellnou.

Este cromo diu Pol Bueso però no és ell, sembla Zamora ! Ací està Pol, amb el fosfi:

Després, a la primavera del 2012 vam recuperat els colors:

A Aaron li l´han donat fet el braçal, modern amb l´escut, amb el verd de Castelló, procedent del C.E.Castelló Femení (crec fet per Miguel, segon entrenador); a Juan li va tocar buscar-se la vida allende les muralles de Castelló... seria més rústic, segur, a la vegada que més trascendent.

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2012/05/bracalets-illustres-amb-historia.html

Fins l´actualitat i esperem fins les estrelles, l´eternitat.

D.E.P. ANTONIO PEREZ BALADA, porter albinegre dels anys 40.

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2012/10/historia-i-histories.html

Enhorabona a SENTIMIENTO ALBINEGRO, anem avançant, JUSTÍCIA PER AL CD CASTELLÓ.

El sentimiento y la ira. Víctor Navarro. El Mundo.

Johan Cruyff i la història del braçalet. Rectificació: no hi havia censura.

Johan Cruyff fitxa pel Barça la temporada 1973-74: campions de Lliga, històric 0 a 5 al Real Madrid (17-febrer-1974). Encara no és capità com s´aprecia a la imatge contra el C.D. Castellón dues setmanes després, 3-març-74, altre 5 a 0, un gol del director Cruyff amb cadeneta però sense braçalet. El nº 6 albinegre sembla Cayuela. Crònica del partit amb un Castellón admirable:

A la temporada següent, 1974-75, és nomenat capità, això sí, lluirà? braçalet de color blanc...

9 febrer 1975, expulsat a La Rosaleda

  ...fins l´ 1 de febrer de 1976 on ja apareix amb la senyera habitual que coneixem, ara ha fet 40 anys, contra l´Athletic de Bilbao (2 a 1) poc després de la mort del Dictador Franco (20-nov-1975) Thonys blaugrana ho explica molt bé:

http://thonysblaugrana.blogspot.com.es/2014/10/cap-605-cruyff-el-primer-capitan-con-la.html

Doncs una vegada aclarit cal rectificar l´entrada en la que m´esglaie per la possible censura a una col.leció de cromos. Recordem:

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2012/02/sindrome-de-diogenes-futbolistic-els.html

No em digueu que no pareix un pegamot, no arriba a categoria d´oximoron, com la samarreta blanca mes almenys resulta antiestètic.

L´àlbum que jo tinc retallat és Escudos y equipos temporada 75-76:

http://www.todocoleccion.net/album-futbol-completos/album-completo-escudos-equipos-ediciones-este-liga-futbol-1975-1976-interior~x29383427

Altra pàgina explica que és un curiós segon àlbum de la temporada per completar el primer d´Ediciones Este, sense imatges individuals dels futbolistes, això sí, crec que la temporada correcta es la 75-76:

http://albumesycromos.jimdo.com/ediciones-este/76-77/

Em puc enganyar però recorde que els amiguets ens la vam fer en conjunt (ja ens havíem fet cadascú la nostra de cromos de jugadors, també la conserve sense tapes, d´ Editorial FHER) i al final el vam sortejar o el destí va voler que me´l quedare jo.

Por lo tanto, us deixe amb el geni que va canviar la Història blaugrana, El Barça és més que un club: