"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 9 de febrer de 2014

"Con el Sequiol a rebosar". El rècord que no va ser.


Mauri, Higinio, Fandos, Esteban, Soria, Santolaria, Arnau, Melito, Basilio (2 gols), Asensio i Pizá.

Este equip del C.D. Castellón guanyava al Celta 2 a 1 el 6 de gener de 1946 con el Sequiol a rebosar. És una mostra de que no va haver rècord de 13 partits sense perdre després de la inauguració de l´estadi Castàlia el 4 de novembre de 1945 com s´ha comentat darrerament inclús ha eixit al diari Mediterraneo, per sort o desgràcia el més llegit a la contornà. La confusió podria vindre motivada pel Bdfutbol, meravellós vademècum futboler però al que esta dada i la idiosincràsia castellonenca se li han escapat...

Diuen que deien que l´estadium estava massa lluny i vam tornar al Sequiol, per tant el rècord no val. Haguere sigut bonic incloure en ell els 4 gols al mític porter Lezama del Athletic de Bilbao (24-02-1946) o glossar que el gol del Barça a l´estadi el va fer un tal Gamonal (empat a 1) el dia de la greu lesió de Juan Soria. Podem asseverar que van tindre lloc al vell camp del Sequiol.

Inauguració de Castàlia contra el At. Aviación. Soria va marcar el primer gol (2 a 1) al porter madrileny de Nules, Antonio Pérez. Els dos a la foto.


























Melito (1), Mauri, Esteban, Doménech (1), Higinio, Arnau (1), Allepuz, Basilio, Pizá, Soria (1) i Santolaria.

El Sequiol. 4 a 0 al Athletic de Bilbao. Es pot apreciar la diferència de la graderia del Sequiol a Castàlia, com el nom del llibre de José Luis Tirado Josety d´on hem tret les fotos i el títol de l´entrada bloguera.

Estadi Castàlia. A la temporada següent, també contra el Celta, 9 de març de 1947, els gallecs es van prendre la revenja (1-2). Soria intenta rematar de cap i l´altre jugador albinegre que forceja és Pastor.
Es pot apreciar una espècie de templet o tribuneta cuberta a esta i altres fotografies.

En qualsevol cas, és un plaer consultar, llegir la rica història del nostre club i retre sempitern homenatge als footballistes que han defensat este escut, escut dels anys quaranta que vaig tindre a les meues mans gràcies a Batiste Pardalet. Atents perquè tinc altra investigació oberta i m´haureu d´ajudar... 

Com sempre i més que mai... PAM PAM ORELLUT !!

4 comentaris:

  1. Madre mía cuanta historia, espero que podamos seguir escribiéndola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. como tu hijo: ¿cuando se acaba la pesadilla? ;-) esperemos acabe en positivo y la escribamos VIVOS Y CON NUESTRAS SEÑAS DE IDENTIDAD. Creo que si el Castellón muere buscaré otras ocupaciones, me costaría mucho ser de otro equipo. Los políticos que quieren matarlo que vayan pensando un nuevo grito de guerra... mientras tanto PAM PAM ORELLUT !!

      Elimina
  2. "Vaya, pues qué lástima... No obstante, excelente recopilación de la historia albinegra". R.E.

    ResponElimina
  3. D.E.P. HIGINIO MARTÍ, el porter que apareix a les fotos. Natural de Benlloch, ha mort a Castelló el 19-03-2014 a punt de complir 89 anys. Va jugar a 1ª divisió amb C.D. Castellón i Real Zaragoza.

    ResponElimina