"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 14 de desembre de 2012

Parla la boca de la literatura.


Tant de futbol, tant d´albinegrisme... anem a parlar un poquet i avant de llibres. 
El primer és de Manuel Rivas, autor que m´agrade. L´he llegit a trossos a la Casa del Llibre, he,he i promet, no vaig a explicar de què va perquè hi ha múltiples enllaços, només diré que parla de temes que em sonen molt, verbigratia la boca de la literatura i el segundo manifiesto surrealista per explicar que sa mare parlava a soles.
També s´aprecia la influència de Juan Rulfo, parla de murmullos continuament, de vius i morts i inclús nomena Comala i Pedro Páramo ! Al fragment que hi ha a baix surt el Deportivo de La Coruña, he,he.

Recomanable cent per cent, haurem de trobar temps per atacar-lo perquè al club de lectura hem llegit el de la imatge d´ a baix, de Stefan Zweig, encara falta comentar-lo però diré que m´ha agradat, la capacitat narrativa i la finor del seu estil sedueixen des de les primeres ratlles, com diu la contra-portada. També te moments hiperbòlics d´estos de mai havia vist x, mai mai m´havia sentit així... però en fi, l´he devorat ràpid i molt a gust, igual perquè feia temps no llegia, ocupat en assumptes mundans, materials i literatura técnica menys...creativa. Y lo que te rondaré morena... que diría un castizo.

A més de l´oximoron Asseguda ben dreta al seu lloc - pàg.16, he anotat alguna frase:

Com més insensible em sentia, més intens era en mi el desig de ser allà on la vida s´agita amb més gran intensitat. pàg 29 Quaderns Crema.

La vellesa té un poder singular per treure intensitat als sentiments. pàg.107

La vellesa no és més que deixar de patir pel passat. pàg.108

Un plaer parlar breument de literatura de la bona entre gol i gol albinegre.

Leer un fragmento de "Las voces bajas" (pdf)
A la pàgina 15, conversa: Una de esas que, en el libro de la vida, se da a conocer de forma espontánea la boca de la literatura.

Açò ho escrivia un 30 de juny de 2010:
http://hoanghoat.blogspot.com.es/2010/06/manuel-rivas-el-poeta-surrealista.html

Entrevista recent on es parla del llibre i la seua literatura:
http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?id=9699

  

6 comentaris:

  1. No he llegit Manuel Rivas, però la novel·la de Zweig m'ha agradat molt, a pesar de les descripcions (que tant em cansen i avorreixen en altres novel·les) i d'eixos moments hiperbòlics que esmentes. Jo crec que les dues coses, les descripcions i les exageracions, en aquest cas, són absolutament necessàries per copsar el sentit del relat. És increïble com en poc més de 100 pàgines s'aprofundisca tant en temes com les passions (l'amor i el joc, al límit de la bogeria), la hipocresia social, les casualitats austerianes, les epifanies joycianes... Si la novel·la és un art l'objecte del qual és la naturalesa humana, aquesta xicoteta novel·la és una NOVEL·LA amb majúscules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ximo per il.lustar-nos com sempre amb observacions i relacions literàries. Auster, Joyce... donarà de si esta NOVEL.LA en quan a comentaris.
      Tens raó, esta obsessió hiperbòlica en descripcions i situacions és necessària per copsar l´ambient embogit del joc sobretot.

      Elimina
  2. A mi el que em resulta curiós és que Zweig estiga influït per Auster, cosa complicada si tenim en compte que Zweig va morir abans que Auster haguera nascut. Misteris literaris, ha, ha, ha...

    ResponElimina
    Respostes
    1. misteris insondables... i atemporals.

      has vist el impressionant seguiment del bloc hui des de... França ? altre misteri, ha,ha.

      Elimina
  3. Rivas merodea por su memoria:

    "Dicen realismo mágico, yo digo que son voces de la intrahistoria”

    http://cultura.elpais.com/cultura/2012/12/21/actualidad/1356108501_499799.html

    A "Las voces bajas" queda clar que el Segon Manifest Surrealista pretén apropar, ajuntar els contraris o antònims, o almenys manté eixa ESPERANÇA.

    ResponElimina
  4. Sobre "Las voces bajas" en una pàgina d´un club de lectura:

    http://10001lectores.blogspot.com.es/2013/02/tambien-el-horoscopo-es-literatura.html

    ResponElimina