"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimarts, 28 d’agost de 2012

Vivir para contarla, de Gabriel García Márquez: la ficció supera la realitat


En aquestes setmanes caloroses, Atunero ha agafat un llibre gros i el comandament de l’aire condicionat i s’ha dedicat a la segona cosa que més li agrada: llegir. El llibre ha sigut Vivir para contarla, de Gabriel García Márquez, l’autobiografia del Premi Nobel colombià, des de la seua infantesa (d’abans, fins i tot: la història familiar), fins que se’n va a Europa en qualitat de periodista, encara en plena joventut. Els incondicionals de Gabo hi poden trobar, i per tant arribar a conèixer, les influències literàries i els esdeveniments vitals i històrics que són a la base de la seua obra. Tanmateix, encara que l’autor caribeny és fidel al seu estil en aquest llibre, segons aquest humil bou hi perd un poc la seua força entre el laberint de personatges (mig milió, més o menys) i la freqüent juxtaposició d’anècdotes (un altre mig milió). Contradient la dita popular, en aquest cas, la ficció de García Márquez supera la realitat. O millor dit, la ficció basada en la realitat de García Márquez supera la realitat en forma de ficció literària. O millor, la ficció basada en la realitat fantàstica de García Márquez supera la realitat fantasiosa en forma de ficció literària realista. O millor, la ficció realístico-màgica basada en una realitat tan fantàstica que quasi és literària de García Márquez supera la realitat fantasiosa que és pura literatura en forma de ficció literària realista que pot semblar veritat o mentira, però que sempre serà veritat en la memòria. O millor encara, vaig a fer-me un altre gintònic o açò acabarà malament. Resum: lectura molt recomanable per als incodicionals de Gabo i gens recomanable per a qui vullga descobrir aquest extraordinari escriptor sense haver-ne llegit cap altre llibre abans. Jo, que sóc un sentimental que no té remei, em quedaré per sempre amb El amor en los tiempos del cólera, la millor novel·la d’amor que he llegit en ma vida de bou, per a mi millor novel·la encara que Cent anys de solitud, la seua obra cabdal segons els crítics.

3 comentaris:

  1. Atunerooooooo, ja he tornat, records de totes les vaques asturianes i cantàbriques !

    Molt bon resum i impressions literàries, com sempre, tornant a este bloc al camí de la cultura, gastant retruècans i qui sap si algun gintònic...

    Urgent: hui és l´etapa de Los Lagos de Covadonga. Atento a la curva 84, hi ha un parell de vaquetes de molt bon veure !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Analogia de "Crónica de una muerte anunciada":

      http://jagillan.blogspot.com.es/2010/03/cronica-de-una-muerte-anunciada-por.html

      He llegit esta i Cien años de soledad, crec q no havia parlat de Gª Márquez al bloc. Vivir para contarla la vaig començar però no acabar, igual no era el moment, massa anècdotes com dius.

      Elimina
    2. no perdres l´enllaç posat per Gillan de la "Marcha fúnebre" de Undertaker on resa el títol de la novel.la.

      Elimina