"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dissabte, 5 de maig del 2012

Del Raval... i els costums.


Ell si es moriria llaurador, apegat a la terra, a traure-li l´esmerç possible, a renyir amb la brossa a braç partit, aguantant la calor i el fred , les tramuntanes i la pedra; ell conservaria les fites dels seus agüelos; però els seus fills, era de raó que milloraren, que visqueren més curiosos que ell havia viscut.

Fragment del capítol Fruita de repom ( DE LA MEUA GARBERA) Josep Pascual Tirado.

Ens retrobem amb este llibre, amb el Raval de Sant Fèlix i per descomptat el carrer Mare de Déu de Lledó, on vivien alguns llauradors com el de la foto (segur no tan rics perquè té moltes haques); se´n han anat... eufemisme perquè s´han mort i perquè és un ofici que va a menys... a no ser que la omnipresent crisi ens obligue a tornar a la terra de forma física i no tant poètica...




A l´any que estem, 1948, i en el paisatge o paisatgisme sentimental (així anomenava Joan Fuster la poesia de Miquel Peris) del carrer apareixen expositors amb els productes de la terra. El que sobra: faves, querailles, pèsols... inclús gavells de branques de taronger, remulla per als conills. 
Parlant de conills, un home sol passar pel carrer de tant en tant i arreplega les pells dels animals ! Altre home ven terreta per escurar; el pregoner és la divertició dels xiquets... Calleu ! crida i es fa el silenci...
Pilareta la de la Burra és la geladora, els xiquets li fan moltes gamberrades, són molt pillos, als batejos criden al padrí: si no tire confitura que es morgue la criatura ! més que pillos són roins.
També ve l´afilador i ja en terreny religiós capítol apart mereixen el combregar i els enterros. El primer consisteix en portar a casa dels malalts impedits la comunió. El capellà acompanyat d´un xiquet monaguillo o escolà de poca edat... mare meua ! a vegades es trobaran moribunds i tot ! què valent, a mi em faria por. I als enterraments més encara ! D´estos hi ha de tres classes o categories segons el nivell econòmic del mort... en vida perquè ara ja... de primera, amb carro i haca fantàstics, de segon i els de tercera, on el carro no porta cristall i l´haca pateix més fam que natzareno...  

Me´n vaig al comú que em fa mal la panxa i després a netejar l´estalzim del fumeral que hi ha molts pegamots !

Gravat antic enterrament





Recordem:

Del Raval ... i en festes.                                              Del Raval... i els malnoms    


6 comentaris:

  1. Me alegro y gracias por leerlas, papacangrejo, aprender cosas está bien siempre.

    Mi oximoroniana intención humilde y mayúscula a la vez es que no se olviden estas costumbres, estos oficios, la idiosincràsia particular de esta gent del meu poble y en este "día de la Madre" homenajear a mis padres y mis abuelos, integrantes del Raval de Sant fèlix i llauradors de tota la vida. Ese monaguillo testigo de lo que ahora seria impensable lo conozco muy bien...

    ResponElimina
  2. M'unisc amb tota la meva estima i admiració a aquest homenatge per una gent que en el seu treball i senzillesa han permés que puguem arrivar a ser lo que som. Cada dia valore i m'emocione més al recordar aquests xicotets detalls de la vida quotidiana dels nostres origens. Tenim molt a aprendre. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per fer cas sempre d´estos temes i posar-li sentiment.

      Elimina
  3. Falta l'enterro de categoria primera especial, eixe seria amb un bou ben guarnit estirant del carro amb el taüt. Això seria la Champions dels enterros, muuuuuuuuuuuuuu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. t´exhorte a investigar si algún avantpassat teu ha fet estes funcions, igual ens portem una sorpresa ! bona muuuuu nit muuuu !

      Elimina