"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 6 d’abril del 2012

Del Raval... i els malnoms.




Continuant amb el carro i l´haca tornem al Raval de Sant Fèlix i en concret al carrer Verge del Lledó o Mare de Déu del Lledó, a les arrels. Investigant una miqueta i a risc d´enganyar-me en algun nom o dada, ací va un croquis dels malnoms dels veïns als votants de l´any 1950, quan Castelló era un poble, tots es coneixien, les portes de les cases eren obertes des del quiquiriquic del gall fins que es feia de nit i tothom a descansar, vida ordenada com les gallines i tranquila com Fray Luis de León, que no descansada perquè havien treballat de valent. Per descomptat la llengua del carrer era el valencià...

Abans de tot, cap intenció d´ofendre a ningú, he acudit a les fonts de la Història (consell del professor Sánchez Adell), la informació ha brollat límpida, la boca de la literatura (expressió de Manuel Rivas) està oberta (recurs d´Haruki Murakami) i parla sense estridències (prec de Joan Francesc Mira):

PANY OEST:

59 Les Rogèlies. 
57 El Pinxo i la Pinxa. Es més pinxa la dona que ell, es deia...
55 La Estudianta.
53 Isabel la de Catarro.  
51 El Cauco
49 El Curandero i La Panà
47 La Matarrates (ací després viuria el nostre Gillan)  
45 La Budellera
43 Pinyes
41 La Segarra i Molibou. Em resulta molt familiar. Moment vellos de punta (amb llicència poètica) 
39 La Ribera.
37 La Nàjera o La Plorona, família de la Madre Maravillas !
35 La Baleta.
33 La Corbella.
31 La Rumba.
29 Blasco (cognom)
27 La Churra. Per l´orígen?
25 La Pastoreta.
23 La Villarrealera. Esta segur que sí.
21 La de Dos (cognom)
19 La Gaspareta
17 ¿?
15 La Campanera
13 El Baldat.
.....
1 Caçaoret. (primera casa)

PANY EST:

¿? Curromago.
42 La Felipo.
40 La Collona.
38 La Chiva. Amb vinculació posterior a la directiva del no menys nostre C.E.Castelló...
36 La Curta.
34 La Galina.
32 La Roya.
30 El forn de la Monja.
28 La Batalla.
26 El Frare.
26 ¿? El Perrico i la Petronila. Fundadors de El Perrico, taverna de segadors en principi...
24 Luisa la de Jérica (malnom degut a l´origen)
22 Carmen la de Onda.  (ídem de ídem)
20 El Marmoliste. (del tipus d´oficis)
¿? La Pinxa, germana del Pinxo.
¿? Maria la de Catarro.
 - Vicentica la del cantó. Per diferenciar-la d´altra Vicentica, la Galina. 

LA TRAVESSIA:

Amb este nom es coneixia l´actual carrer Lope de Vega, molt lligat al Verge del Lledó o Mau de Lledó (típica síncopa dels veïns, com aportava Cagueme als comentaris de l´entrada Del Raval ... i en festes) tractat, i que com diu el nom, el travessa, el creua quasi en perpendicular pel sud, cap al centre de la ciutat. Un esbós:

- El Melero. La casa dóna al Verge del Lledó.
- La Molla, igual que l´anterior. Una font em diu potser era olivera, altra carnissera... 
- La Cagallona, qui va anar després, més cap a la plaça del Rei (En Jaume, és clar)  Diu la llegenda que son pare estava al bar, relaxat o no, i va amollar (amb perdó) per la boca la frase: Un cagalló ! i d´ahí va calar... seria eixe el cagalló per sèquia ? quina dita més bonica i il.lustrativa tenim, anar com cagalló per sèquia.
- Els Frares. Fa poc he transitat per allí i hi ha una colla amb nom paregut... igual són els hereus...
- La Gitana. Per ètnia? ...  no ho sé. Els malnoms, com el futbol, són així.

Arribats a este punt, podem distingir tipus diferents de malnoms: Per l´origen de procedència, per l´ofici exercit, escatològics, així com noms i cognoms. Impresiona observar el domini absolut del gènere femení, de la paritat ni rastre.


Amb l´esdevenir van assentar-se forasters, andalusos primer i d´altres nacionalitats ara i les construccions modernistes de colors cridaners han substituït les façanes amb les entrades de carro... no totes... per a joia dels historiadors i nostàlgics. Així mateix, els costums són altres lògicament, però d´això podem parlar altre dia, altre capítol...

Foto 1ª : El Primer Molí. I la Sequiota.
Els llauradors portaven les cavalleries al fang de la seua vora per a enfortir.los les peüngles.
Veieu com tot està lligat? Sequiota, sèquia... ha,ha.

Foto 2ª: Rotllets de les festes del carrer. Igual són del forn de la Monja...

Escrit dedicat amb tot l´afecte als meus benvolguts pares, castelloners de soca, naixcuts al bressol del Raval pairal.

PODRIA CONTINUAR... 

blog dels carrers Verge del lledó i Lope de Vega.           

                    

22 comentaris:

  1. Me encanta conocer cosas de este tipo, a pesar de que no nací en aquí (soy de Barracas), siento que esta es mi tierra, y estas cosas me emocionan. Gracias

    ResponElimina
  2. Gracias a ti por leerlas. Lo que pasa es que debes ser crustáceo de agua salada y por eso te acercaste al Mediterráneo, je,je. Eres castellonero i avant.

    A veces he escuchado barbaridades sobre el Castelló de esta época y esta humilde pincelada puede servir para que perduren estos nombres, costumbres, idiosincrasia del Raval castelloner. Prou que m´emocione, ja,ja.

    ResponElimina
  3. Impresionant!! Enhorabona pel treball d'investigació!!.. La veritat és que esperava trovar 3 ó 4 referències però tots/totes els veïns!!.. Gràcies, és un document certament per a guardar.. Permiteix-me acabar en 2 aclamacions que ara mateix les sentisc de cor, Visca el Raval de Sant Fèlix!!! Visca la Mare de Deu del LLedó!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això només es pot arrodonir amb un gloriós visca Castelló o un visca el rei, en este cas seria el Rei En Jaume, com la plaça o avinguda mentada. Gràcies.

      Què vol dir això de 3 ó 4 ? ha,ha, açò és a lo gran ! i encara en faltaràn, però ja ens podem fer una bona idea del carrer.

      Elimina
  4. Lo de los motes es algo acojonante. Yo estuve currando de socorrista en Benaguacil un verano, y TODOS, absolutamente TODOS los chiquillos tenían mote, heredados obviamente de sus padres ó abuelos. Yo me empeñaba en llamarles por el nombre, pero como no me hacían ni puto caso, me rendí a la evidencia y ya te ves al pobre Tonet haciendo un ejercicio de memoria doble para aprenderse el nombre y el mote de 300 lugareños.

    Y ahora "magdalena de Proust" al canto. Recuerdo que hace 30 años Sergio Viciano Vidal (creo que fué él) contó el origen del mote de uno de sus ¿abuelos? que era "Pansolo" ...... y a dia de hoy todavía me muero de la risa al recordarlo ..... ¿lo recuerdas tú? ¿eing?¿eing?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A bote pronto... el abuelo de Sergi ere el REBUJERO ! lo he escuchado muchas veces, chulo también, ya investigaré la etimología.

      Pansolo era y es un compañero de la Vall d´uixó de Magisterio. Su historia te la contaría yo, solo pan, solo pan y dijo pan solo. Para los que no lo sepan esto lo dijo su abuelo en una obra de teatro... y se le quedó, ja,ja. Estas cosas no se olvidan, cómo te gustan las magdalenas, Tonet !! gracias por hacerte eco una vez más.

      Elimina
    2. Un detalle importante de la hª es que era la única frase que tenía que soltar en toda la obra y después de mucho ensayar... nyas coca ! hipérbaton traicionero que pasó a la posteridad. Si aneu a la Vall d´Uixó pregunteu per Pansolo, igual q fan a Calatayud amb la Dolores...

      Elimina
    3. BUENAS TARDES. TE HE ENCONTRADO DE CASUALIDAD, PERO LA HISTORIA DE PANSOLO, SOLO LA PODEMOS SABER UNOS CUANTOS. UNOS CUANTOS QUE ESTUDIAMOS MAGISTERIO HACE UNOS AÑITOS POR CIERTO.
      YO TE DIRE QUE SOY DE VILA-REAL, ASI QUE SEGURO QUE ME CONOCES, PERO TU NO SE MUY BIEN QUIEN PUEDES SER. NO TRABAJARAS EN CAJA RURAL POR CASUALIDAD?
      ESPERO TU RESPUESTA
      SALUDOS

      Elimina
    4. Gloriosa casualitat ! parle en valencià pq si ets de Vila-real només pots ser Pascualet o Petot !! efectivament ahí treballe, en banca, com molts d´aquells q se coneixen la història de PANSOLO, ja,ja. inoblidable, així com molts records d´aquella època. Espere el desvellament de la incògnita PP... Pascualet-Petot.
      Un fort abraç i espere visites de forma més assídua este bloc albinegre. Ens falte un vilarealenc !
      Hoangho... Juanjo.

      Elimina
    5. Pots veure el meu careto actual a l´enllaç "Del Raval... i en festes" que apareix a mitan d´esta entrada dels MALNOMS.

      Elimina
    6. Lo de parlarte en castellà era per despistar clar. Efectivament, soc Petot. Jo després he vist en el blog fotos teues i ja he sabut qui eres. Tambe fullejant he vist mencions al Gran Home i m´ha faltat agafar un llençol per a plorar un rato, quins temps aquells mes gloriosos. Espectacular lo teu, segueix aixina. El meu correu per si tenim que xarrar d´alguna cosa es jumanavarro@hotmail.com.
      Un fort abraç.
      pd: aquest any el tio roig i companya mos han enviat a segona. Res, que la lliga es cara, hi ha una mes barata, pero eixa es la segona, la que mos toca i avant.

      Elimina
    7. Un plaer Petot !! ja t´escric pel correu per ficar-nos al dia i recordar eixos gloriosos temps, hauré d´escriure també sobre aquelles anècdotes i professors... "la madre de mayo"...je,je. Poques fotos conserve, només unes del viatge al Marroc. Como hemos cambiadoooooo... o no...

      Elimina
    8. Gràcies pel consell i sort al teu equip (així un poc camuflat pq algú em pegarà, ha,ha) jo no tinc manies... bé, si... només al Real Madrid, ha,ha.

      Elimina
  5. Efectivamente esa era la historia, pero vaya, mi "celebro" me ha traicionado, jajajajajajajajaj.

    Eres un crack Juanjillo ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. tu "celebro" te traiciona porque lo tienes ahí todo flotando en un magma de anamorfismos, legionarios, pub Gúes, budergios o mudergios (misterio insondable), locuras varias en fin de tu pasado castellonero y que "serpentean o reptan por los rincones de ese cerebro de bruma y ceniza (es que me estoy leyendo a RUIZ ZAFÓN...) ja,ja.

      Elimina
  6. Ens informa Cagueme, qui com a personatge del Tombatossals té sapiència local gegantina, que lo de REBUTJERO és perque se dedicaven al negoci en els taronjes de rebuig, que ja no valien per a consum normal i s’utilitzaven per la peladora, fer sucs i tot això... moltes gràcies !

    ResponElimina
  7. Com be dius, el meu avi es dedicava al negoci de les taronjes de rebuig. Tenia el magatzem al carrer Sant Isidre Llaurador, baix la casa on he viscut tota la meua vida de fadrí.
    Tembé va ser conegut pel mal nom del regador, ja que es dedicava a regar per a d'altres.
    Espere que te siga d'interés.

    ResponElimina
  8. Home Sergi, quina sorpresa ! moltes gràcies per l´aclaració, m´alegre participes al bloc, ja estem tots els de Segon de BUP, je,je. A poc a poc esbrinarem l´origen dels malnoms del Raval i del barri. Salutacions !

    ResponElimina
  9. per cert, quins oficis més tradicionals i que tendeixen a desaparéixer en este Castelló on les taronges prompte quasi seràn història, com el cànem i l´arrós.

    ResponElimina
  10. Juango, si tuvieras cuenta en el Facebook no te extrañarías de que Sergi Viciano i Vilar apareciera por aquí "como por arte de magia" ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguro. "Por arte de birlibirloque" mola más... mira quién la sugirió ya hace tiempo y la han publicado hace unos días:

      http://365palabras.blogspot.com.es/2012/04/birlibirloque.html

      Elimina
  11. El gran EMILIO ÁLVARO em comenta que m´he deixat un malnom, LA MOLLA. Contrastada la informació, fet que no és molt habitual darrerament a Castelló, dir que La Molla vivia a La Travessia en la part que dona al "MAU DE lLEDÓ". Gràcies per la col.laboració i l´afegim.

    ResponElimina