"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 16 de novembre de 2011

Lleugera diatriba del timo de la loteria.


Quatre irreflexius currants es plantegen cóm ho faran quan la roda de la fortuna, en forma de loteria, els gire al seu favor. Obrim un conter? Tributarà a Hisenda?... Sóc un poc demagògic, hiperbòlic, garrapa o trist, però fan el conte de la lletera contemporani.

La Loteria és una enganyifa. Atempta contra l´intel.ligència i fins i tot contra l´ètica. El que se forra és l´Estat jugant, mai millor dit, amb le fe dels il.lusos compradors. A més sempre li toca al mateix, no cal dir ni el nom. Molta gent, apurada o no per la crisi, acudirà en peregrinació, laica o religiosa, al poble de Sort i a Doña Manolita, com es fa palés a la foto primigènia, perquè allí sempre toca... els reduïts cervells dels Erectus o Habilis raonaven amb més lògica.

El ahorro y la economía es la mejor lotería. Ara que guanyarà el P.P. (ja sabem que no vol dir en este cas Pedro Páramo, quan parlem de política ens referim al Partit Popular...) es pot dir que esta dita és veritat. Tant de bo us toque, ja dic jo a esta hora que no serà així, com a molt tornaran els diners, ja veus quina festa...

Sigueu conscients de tota la tonteria que porta darrere este negoci: ara et compre, ora et venc, que termine en cinco o en los patitos... Després ens explota als morros el xantatge emocional de la venda de paperetes d´associacions culturals, esportives... d´estudiants, de colles d´amics, d´organitzacions de tot tipus, religioses, partits polítics (el colmo)... tot un aprofitament. Reclame llibertat per a qui compre i per a qui té principis i es fa objector. Estic radical, valent, tonto...(entra en joc Panini) hui, aixina que afegiré altra dita que m´agrade: el que quiera fiesta que se la pague.



Per cert i per acabar, em compreu loteria d´este blog?



Post-rer, post-riler:

No he parlat del poblema egoista que amaga la qüestió. Hui no toca filosofia.

Un polític aficionat a la loto en la segona foto. A la primera i tercera, desmesura i barbàrie.

Panini, referència: pon el que prefieras; cromos, ja ha aparegut alguna volta.

Dedicat als meus companys d´oficina, ja,ja. Reconec alguna llicència poètica en la versió dels fets o almenys, no entre en detalls. ¡ Os quiero !

5 comentaris:

  1. Yo compro algo de lotería más por por si que por el que crea que me puede tocar. Pero ¿y si toca?, joder, a Fabra le ha toado varias veces, ¿por que a mi no? jajajaja

    ResponElimina
  2. ¿I si ens toquen, diguem-ne, 300.000 euros? ¡Quina alegria! Aleshores, el que s'ha de fer és mirar-se un bon xalet, que es note que tenim dinerets. Però resulta que el que ens agrada o és més adient a la nostra nova posició social ens en costa 600.000 i és propietat d’un banc, ¡quina llàstima! En fi, ens proposem de fer un esforç i, per tant, venem el pis on vivim i que ja havíem acabat de pagar (¡miracle!). El volem vendre ràpid i el banc només ens dóna 100.000 euros... “¡Però si ens n’havia costat 250.000!” “Sí, senyor, però... ai, la crisi...” No passa res, ¡només ens falten 200.000 euros! Anem al banc una altra vegada, demanem una altra hipoteca i ens la concedeixen. D’una altra banda, però, com que treballem en una fàbrica de rajoles, dos dies després de signar el nou compromís etern o hipotecari, ens envien a l'atur, sense indemnització perquè l’amo s’ha declarat insolvent. No podem pagar la hipoteca i el banc es queda el xalet, això sí, ara valorat només en 100.000 euros. “¡Però si vostés me’l van vendre per 600.000!” “Sí, senyor, però... ai, la crisi...” Demanem ajuda al 15-M per evitar el desnonament, però ens diuen que hi ha més llista d'espera en la secció d’evitacions de desnonaments que a la Seguretat Social per traure’s els queixals del coneixement i, per tant, el banc ens fa fora del xalet i ens quedem al carrer. Total, que acabem vivint sota un pont, sense faena i devent encara 100.000 euros. Això sí, som afortunats perquè ens ha tocat la loteria.

    ResponElimina
  3. serías el primer cangrejo al que le toca la lotería, ja,ja.

    Ximo, tu sí que has completat el conte de la lletera, juas ! La conclusió és "que me quede como estoy".

    ResponElimina
  4. Forma parte de este cúmulo de cosas que nos mantienen "ilusionados" para hacernos creer que otra vida mejor es posible si tenemos los bolsillos llenos. Pero eso es algo que no va a pasar, y en todo caso, ¿llenos de que? Basta sólo con recordar las últimas campañas promocionales de calvos, onces y demás histórias en las que te recuerdan lo bien que se vive en el momento en que los billetes te desbordan los bolsillos, cuando podrás empezar a verlo todo "de otro modo" (quizá desde arriba???)....
    Aun sigo comprando, cada día menos, cuesta despegarse de todas estas costumbres que nos vienen impuestas durante tantos años (y si me ofrecen, no compro y toca??). Espero que este año siga la progresión y acabe por no comprar nada, al menos de aquella de la que me pueda escapar, seguimos viviendo entre personas a las que no nos gusta "hacerles un feo"...., pero todo se andará...

    Quizá volveré a comprar cuando se sorteen otras cosas, como formas alternativas entender la vida, o paquetes de valores, entiendase valores personales, éticos y morales, que los otros no me interesan... Qizá entonces acabe interesandome la lotería...

    Por cierto, llevo participaciones del IES Violant de Casalduch (Benicassim), y esta seguro que toca!!!

    ResponElimina
  5. Me apunto a la lotería alternativa de MELK, a quien doy la bienvenida al blog. Pese a ser un gran murakamiano no había participado aún. ¡¡ ALBRICIAS POR SU IRRUPCIÓN !!

    ResponElimina