BERNAT ARTOLA. Més poemes. RUTA ARTOLIANA a Castelló.

Com vaig prometre ací torne amb més poemes de Bernat Artola que m´han agradat per lo que siga:

PECAT (Llàntia viva)

Envege aquells fanàtics de fe cega
que, convençuts i refiats de tot,
saben la veritat i no els ofegue
el dubte que invalida veu i vot.
Ells viuen a la llum de l´esperança
la serenor feconda de la fe;
jo visc sempre dubtant la contradansa
del seny i el cor que mai no ballen bé.

LLENGÜES (Fulles del temps)

Llengua de conquesta,
signe de domini,
no pot l´extermini
de l´altra, que resta.
Nadiua i feresta
defensa sa vida,
i tot i ferida
de mort, encomana
sa veu casolana
que sap el que diu
a l´altra que riu
desdenys de forana.

SORDERA (Lledons)

El repic de les campanes
sol enutjar a un cabut.
Com està sord, tindrà ganes
de presumir... d´orellut !


Jo sempre recomane la poesia de Bernat musicada per Artur:

http://www.bernatartola.co.cc/


He llegit a Lluís Meseguer i es pot fer una RUTA ARTOLIANA a Castelló:

Naix al carrer Cavallers, 62

Es trasllada a Núñez de Arce, 6 on ara hi ha un restaurant. Ens podem fer un homenatge a nosaltres mateixos.

Molt propet també, va a l´Escola del mestre F.Canós, al començament del carrer Comte Pestagua.

Acabem al carrer Catalunya, 17 on va establir el seu estudi, la turris eburnea on va composar molta de la seua obra.

El soterrar va ser a Castelló. La vídua va escriure Bernat.

La Poesia s´aviva... quan el Poeta ja és mort!

El Castelló amateur i la pilota de frare. RECORDS ALBINEGRES. Hui, 89 anys...

PILOTA, PILOTAAAA !!!

No és el crit d´un davanter desesperat demanant-la o d´un entrenador atípic pegant bramits com Naya. Es l´expressió utilitzada per l´eufòria d´un gol en el temps de descompte.
Temps era temps quan el C.E. Castelló disfrutava d´un equip amateur que ara vullguerem com a primer equip, posseïdor d´una qualitat espeluznante, apocalíptica que diria Buenafuente disfressat de Piqueras. A risc de cometre anacronisme u oblidar algú una alineació tipus:
Fermín o Julio, Carrillo, Javi o Ramón, el Fideüero Balaguer, Levi o Alfredo; mig de camp brutal amb Víctor, Manchado, Pedro López i davantera de memòria: Pastor, Marzá, Marqués. També estaven els Mateu i Alcañiz, Breva, Taberner, Nando...

Uffff !!! esteu exclamant ara mateix els veterans que vau gaudir del futbol autòcton d´esta gentola (amb tot l´afecte) immediatament després del partit de 2ª div. o cada quinze dies acudint aposta al vell Castàlia en lliga de 3ª div. i amb entrades espectaculars a les graderies de pedra romànica.

Doncs la història de la pilota consisteix en el següent costum:
Si l´amateur guanyava, el menda i els col.legues ens obsequiavem amb una saborosa PILOTA DE FRARE reglamentària de la desapareguda pastisseria TONICA de la gloriosa plaça Mª Agustina.
Jugavem contra el típic i anònim conjunt de la categoria amb samarreta roja i pantaló blau, anavem empatats i ja vèiem que ens quedavem sense victòria albinegra i sense tastar la crema de la pilota de Tonica. No recorde si l´assistència fou de Manolo Pastor, de Toni Manchado o Manolito Marqués; sí estic veient el bot de Monstruo Marzá amb la melena al vent i les cadenetes al coll i el remat, no cal aclarir que de cap, la conseqüència del qual ens feia esclatar de goig futboler i a l´ensems salivar com el gos de Pavlov esperant la recompensa. Els quatre panolis vam xillar a l´uníson: PILOTAAAAA !!!


POST PARTIT:

He de confessar que si per desgràcia es produïa l´estrany fet de no aconseguir la victòria ens consolàvem amb un jaimito, al cap i a la fi havíem complit acudint a Castàlia i tocava berenar.

Deixem per altre dia analitzar el férreo marcaje que li vaig fer a Manchado en la final de l´institut. Ell ho ha oblidat, com els mals records... a mi m´enganya la memòria, perquè la realitat és que el somni va durar mitja part, a la segon ens van pelar per 3 a 1, dos gols del futur professional i l´altre a passada d´ell, como no podía ser de otra manera, que deia CHENCHO.

Atreviment apòcrif:

A la bíblia albinegra diu que el nostre Manolito, (no Adebayor) blanc i xicotet actuaba como centrocampista organizador y además tenía gol. Jo el recorde més com a extrem esquerre que migcampista organitzador...

Amb permís de l´autor LOPEZ-CS este vídeo per commemorar l´aniversari de hui, trist per la situació actual però històric pels 89 anys. PAM PAM ORELLUT !! ... FOR EVER (m´ha cridat PUNSET). Emociona de veritat ! :

http://youtu.be/poUgPV5XpDQ

La imatge de MARZÁ és atípica totalment, falten les consabudes cadenetes i melena, no he trobat altra, com tampoc d´aquelles magnífiques formacions de l´amateur del nostre equip, el CLUB DEPORTIVO CASTELLÓN o CLUB ESPORTIU CASTELLÓ.

El C.E.Castelló baixa a la 4ª categoria...

Hui anava a escriure sobre els 75 anys de l´inici de la guerra civil, però he acabat plasmant sobre un paper una història, una divertida anècdota del vell Castàlia i petit homenatge, com sempre es pretén... Hui no és el dia per publicar-la perquè ens han baixat a la 4ª categoria del futbol per primera vegada en els 89 anys que farem despus-demà, si no ens peguen el tir de gràcia.

Castellnou no sabem on poden arribar, les autoritats tampoc estan molt afectades, no us penseu, el de la loteria va dir que mai permitiria que el Castelló baixara a 3ª div. tant de poder que té... xae !! fes algo i et votaré cautivament !!

Jo almenys continuaré omplint l´ànima d´eixa samarreta amb les bobaes que m´han passat recordant anècdotes, personatges del meu equip, donant vida, fent memòria històrica si val la comparança d´este club, el deportivo Castelló, el de tota la vida, el que em posa el vell de punta quan escolte l´himne (hui Quique Rodriguez a traició ens ha fet plorar a mols panolis), el que em preocupa irracionalment, a mi i a molt més ! així que seguirem humilment pegant la vara.
Igual desapareixem i fan altre club... jo continuaré sent del c.d. Castellón, no serà el mateix... a la llarga pot ser sí però mai oblidarem els origens. Esperem que açò encara no ha acabat...

PAM PAM ORELLUT !! ... més que mai !!

A LA SOMBRA DEL GRANADO. Tariq Ali.

"El sultán se había vuelto a mirar la ciudad por última vez, había sonreído a la al-Hamra y suspirado. Eso había sido todo. Nadie dijo nada. ¿Es que acaso había algo que decir?" pag.40

"Cuando el sultán Abu Abdullah contempló por última vez su reino perdido, se echó a llorar, y entonces su madre, Ayesha, le dijo: Llora con lágrimas de mujer lo que no supiste defender como hombre." pag.61

Dos versiones para un mismo hecho, el fin del reinado musulmán en Al-Andalus.

"Se pelearon entre sí, se mataron unos a otros y fueron incapaces de unirse contra los cristianos", dice el eremita Al-Zindiq para explicar hechos históricos como los Reinos de Taifas y el Califato.

TARIQ ALI nos presenta en A la sombra del granado tres posibles visiones de las religiones imperantes en la Península Ibérica en torno al año 1500 a través de sus personajes. Grosso modo:

.............................................ISLAM................CRISTIANISMO

MODERADA representada por MEEKAL .............. TALAVERA

ESCÉPTICA ....rep. por............. AL ZINDIQ ............MIGUEL (mismo personaje MEEKAL)

RADICAL .......rep. por.............. ZUHAYR ................CISNEROS

Encontraremos, además de costumbres y forma de vida musulmanas de la época y su destrucción a manos cristianas, importante presencia de mujeres, evolución de personajes, símbolos como un juego de ajedrez donde los cristianos son representados con aspecto maléfico con la Reina Isabel al frente y nos hará reflexionar sobre estos asuntos históricos, religiosos, culturales...

Aparición final de un personaje histórico (no lo nombro per no fotre... tampoc massa...) que pretende ser ¿"verídica" o paralelismo? Históricamente es muy forzada su presencia "por estos lares" del sur de Castilla, por tanto un servidor lo interpreta como la segunda, un paralelismo de situaciones o hechos históricos, valga la enésima mención a la apasionante disciplina.

BERNAT ARTOLA. "Compra-venda" (COLLITA)

Este matí he agafat les OBRES COMPLETES de BERNAT ARTOLA, aixi que ens espera un estiu poètic, no sólo de fútbol vive el hombre... anirem analitzant característiques sugerents d´este fill de Castelló maniàtic de les comes, prou afeccionat als oximoron... ¡ ostras !

Per no fer un canvi molt brusc he elegit per començar un poema que es titula COMPRA-VENDA del llibre COLLITA. De rabiosa actualitat que dirie aquell en el C.E.Castelló: el grupo X firma un contrato de compraventa a la espera de auditoría y permanencia.

COMPRA-VENDA. 1953

Quina felicitat
oblidar el passat !
Quin remei més segur
per a viure el futur
sense por al combat !
El record fet oblit,
l´ideal per profit.
I sentir dins del cor
l´esperança i la flor
amb anhel infinit.

Valencià-català, l´ou i la gallina.

Com la situació del C.E.Castelló no millora, tractem altre assumpte el qual pensava estava superat, però veig que no i pot ser polèmic. Tothom té clar que valencià i català són la mateixa llengua, o quasi tots, però ara hi ha el poblema que dirie Josety de l´origen de la llengua, qué fue primero si el huevo o la gallina, el valencià o el català, s´agafen al mossàrab com a clau cremant... jo sóc de les tesis d´Enric Guinot, de Germà Colom ... les tesis ortodoxes, el que diu la wikipèdia en la historia del valenciano:

El valenciano fue implantado en el antiguo Reino de Valencia por los repobladores de los condados catalanes que se establecieron en este territorio tras la conquista llevada a cabo por Jaime I el Conquistador. Estos colonos procedían de la zona occidental de la actual Cataluña (mayoritariamente del condado de Urgel). Aparte de algunas voces árabes o toponimia, no parece decisiva la influencia de mozárabes o árabes en la configuración básica de la lengua en los territorios valencianos.

Las evidencias históricas demuestran que las comarcas de la costa, hoy en día consideradas valencianohablantes, fueron repobladas por catalanes, y las del interior, consideradas como castellanohablantes, fueron repobladas con aragoneses aragonohablantes, cuya lengua acabaría siendo absorbida por el castellano.

Modernos estudios históricos, como el llevado a cabo por Enric Guinot, indican que el valenciano fue la lengua predominante en todo el Reino de Valencia excepto en tres comarcas con frontera con Aragón (Rincón de Ademuz, Alto Mijares, y Los Serranos), donde se repobló con aragoneses castellanohablantes del sur de Aragón, cuyo porcentaje de población alcanzaba cerca del 90%. El resto de las comarcas castellanohablantes actuales son producto de la repoblación con castellanos del siglo XVII, después de la expulsión de los moriscos, ya que estas comarcas eran de mayoría andalusí desde el siglo XIII hasta el XVII (o bien se trata de comarcas pertenecientes al reino de Castilla hasta la reorganización territorial de 1833). Así, por tanto, el Reino de Valencia no fue en la Edad Media un país con dualidad lingüística de valenciano/castellano, sino que las dos lenguas que se hablaban mayoritariamente eran el valenciano y el árabe, a excepción de las tres comarcas de habla castellana anteriormente citadas.

Posturas minoritarias, como las de la Real Academia de Cultura Valenciana, afirman el estudio de Guinot no tiene en cuenta o asigna erróneamente algunos topónimos y apellidos, que considera mayoritariamente catalanes siendo en muchos casos aragoneses y en otros mozárabes.

l´article sencer: http://es.wikipedia.org/wiki/Valenciano


Siga com siga la conclusió és que l´important és gastar-la, parlar-la i molts d´estos de la cultura valenciana no ho fan.



DARRERA HORA!

Maganto ha comprado esta mañana el #Cdcastellón en Madrid. Venta cerrada en notario. Con discrecion y eficacia. Como se hacen las cosas (un colom de la plaça MªAgustina)

ESPEREM ES QUEDE EN 2ªB també !!

ALBRICIAS I PAM PAM ORELLUT !!!

INFERN ... O ESPERANÇA?

A estes hores d´incertesa només ens quede encendre ciris... ens queden els colors i l´escut. PAM PAM ORELLUT !


Posem cap per avall qual Felips V als ............ qui es van trobar el club en 2ªA i ens han portat a l´infern de la 3ª divisió. La 2ª B ja ho ere, però s´han superat. En les fotos es veu al més...... exposant els detalls del pla per afonar-nos definitivament. O el més.... és l´altre? El baixet és suro.





Podríem fer un concurs de qualificatius en els punts suspensius però no vull ens tanquen el bloc.