"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 8 de juny del 2011

MEMENTO MORI (2ª part )




Tomba de Antonio Machado a Cotlliure.

¡ Quiet somniar !
"JA ESTIC FRUINT L´ALÉ DE L´INEFABLE
AL SI DE L´INFINIT ALFA I OMEGA".
Epitafi del poeta castellonenc MIQUEL PERIS I SEGARRA .

Continuem al cementeri Sant Josep de Castelló.
Al fris del panteó de las Hermanas de los Ancianos Desamparados un esquemàtic:

"Pulvis. Cinis. Nihil."

A la dreta de la entrada està el cementeri civil. Açí trobem diversos homenatges i ens adentrem en un terreny històric:

"Los HH:. de la R:. Logia Manuel Fabra al O:. de Castellón rinde su homenaje a todos los FRANCMASONES cuyos restos yacen en este lugar y sus espíritus moran en el O:. glorioso."
(una data, TISHRI (setembre maçònic) i una numeració)
Els tres puntets simbòlics en triangle equilàter. El cognom, castellonenc i contemporani.

"EN MEMORIA DE LOS OLVIDADOS". 1979

"A LA MEMÒRIA DELS AFUSELLATS per la llibertat i la República".

Republicans de les comarques de Castelló exterminats en camps de concentració NAZIS. 1939-45. MATAHAUSEN, DACHAUT i una xarxa de subcamps.

Una llista amb misteri inclòs:
22-09-1939 JOSE ESTEVE BALAGUER
28-09-1939 JOSE ESTEVE BALAGUER
28-09-1939 SALVADOR ESTEVE BALAGUER

També hi ha dues tombes en creu cristiana i cites bíbliques.

Tornant al camp sant (cementeri crestià) i seguint per la dreta, una sèrie de tombes variopintes:
Una figura en forma de llibre damunt la làpida ens permet endevinar l´afició en vida d´esta senyora.
La del guitarrista DANIEL FORTEA GUIMERÀ ens declama nítidament l´ofici amb el recordatori: "su paso por la Tierra dejó la huella perenne de la guitarra y su música".
Altre virtuós, en este cas de la pintura i escultura, JUAN BTA. PORCAR RIPOLLÉS.
Buscant el nínxol del porter albinegre JOSE ALANGA VARELLA descobrisc la respetable desmesura dels gitanos, Omnis saturatio mala, i em quede amb les ganes de contemplar el bust i l´escut imperants en la sepultura del mite.

Abans de concloure este recorregut per la necròpoli antiga castellonenca plé d´epitafis i artistes de la terra, prenc un glopet d´aigua del lloc, per a esglai de temorucs i per si arreplegue algun virtuosisme, mentres recorde una anècdota:
Una dona contenta perquè sa mare, morta, "està molt bé en eixe carrer tan assolejat i transitat, està carasolet i passe molta gent". Com a "Pedro Páramo".


Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.



En la foto, tomba del poeta ANTONIO MACHADO, a Cotlliure (Catalunya francesa). Al peu, aquest fragment del conegut poema Retrato, oximoroniat per tota mena de flors, banderes, missatges i objectes d´admiradors.

POST MÓRTEM:
Este bloc també morirà però les meues bobaes lletraferides quedaran in aeternum, no sé si com cultura o almenys com a desafiament del temps...

CARPE DIEM perquè TEMPUS FUGIT. ¡ PAX TECUM !

http://hoanghoat.blogspot.com/2011/06/memento-mori-1-part-1er-aniversari-del.html

9 comentaris:

  1. Parece como si en nuestro frívolo y ajetreado mundo nuestro corazón y nuestros sentidos estuviesen saturados, embotados, ante el espectáculo de la muerte.!Hay tantas maneras de morir, de dejar este mundo¡ !Hay tantas formas de atravesar la frontera definitiva que nos lleva al mas allá¡ En realidad empezamos a morir cuando comenzamos a vivir, tendremos que disfrutarla que la vida son cuatro días.

    ResponElimina
  2. Lo del carasolet està molt bé... hi ha epitafis que fan tremolar i altres que fan somriure. En açò sempre hi ha de tot.

    En tot cas... millor somriure i pensar que eixe Jose Esteve que va morir dues vegades en realitat estave fent broma i encara va per ahí jugant a l'amagatall amb nosaltres, pobres mortals... :)

    Salut, i gràcies per contar-nos eixe recorregut, a mi em faltarie l'ànim (o se'm gelarie l'ànima, no sé) si tinguere que fer-lo "en vivo i en directo".

    ResponElimina
  3. jo pense que son pare i fill, no crec siga un error, primer maten al pare i als sis dies als dos germans. He preguntat a un historiador però no s´havie adonat. Haurem de vestir-mos d´investigadors!

    bona reflexió del anònim, llàstima mantingue eixa condició.

    I Gillan fidel a lo clàsic. Sí senyor !

    Jo tinc que vore la d´Alanga, mentres siga de dia no passa res.

    ResponElimina
  4. ¿Què vol dir això que aquest bloc morirà? ¿No li donem suficient de menjar? En eixe cas, haurem de pensar un epitafi, una cosa poètica, així com:

    Ací descansa un bloc
    que va fer ximpum i catacloc

    ResponElimina
  5. Algun dia, algun dia... eixe epitafi em recorde al ximpum tracatac de LA PANDEROLA. Algun dia contarem l´incident a Pamplona en esta cançoneta, ja,ja. Resum:
    Castellonencs contents: "De Castelló a Almassora ximpum tracatak !"
    Un grupet al costat, enfadat: ¡ VIVA ESPAÑAAA !
    pos viva. eL TRACATAK DEL TREN ELS VA ESGLAIAR.

    ResponElimina
  6. El primer comentario debe ser el de mi amiga Adelina. Gracias por tu sabiduría y CARPE DIEM !

    ResponElimina
  7. JUAN LUIS PORCAR, del grup RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA m´informa: "solament hi ha un jose esteve balaguer afusellat, el 30 set. 38, el germa salvador es afusellat al 39. sera un error."

    ALGO HEM DESCOBERT ! Gràcies JUANLU !! Per cert proposa una ruta històrica pel cementeri:
    "propose itinerari cultural pel cementiri: tombes famoses, epitafis, els afusellats, els morts del cine de la plaça la pau, miquel peris, falangistes cernuda i velasco, gonzalez cherma, herrero tejedor i la flor que tots els dies es canvia per ordre de suarez, xiquets morts en accidents, segle XIX, els masons....militars morts a les guerres...bombardejos, esta tot prou localitzat...."

    jo ho tinc tot prou controlat menys la flor de Suarez i Gzlez Germà em sembla. Ja ho farem !!

    ResponElimina
  8. Levante 15-05-15, on Juanlu Porcar explica múltiples errors en els noms de la làpida:
    "Invisibles pero no olvidados"
    http://www.levante-emv.com/castello/2015/05/15/invisibles-olvidados/1265088.html

    ResponElimina