Estic angoixat. He llegit La Carretera de Cormac Mc Carthy i estic angoixat, afeixugat.
Es best-seller. Vale. I narrativa moderna. Vale. I premi Pullitzer i li agrada a Javier Marías i ... i ... Vale. Vale.
I el catorze de juny ha fet vint-i-cinc anys de la mort d´un tio sabut que va dir:
El que lee mis palabras está inventándolas.
Uno llega a ser grande por lo que lee y no por lo que escribe.
A Valdano, paradigma futbolístic de l´erudició, li entusiasma.
A Mouriño, paradigma futbolístic del No entiendo, no ho sé mas no creo. Massa elaborat, massa artístic. Igual es pensa és una marca de fruits secs...
JORGE LUIS BORGES, el contista que no té el premi Nobel, el perfeccionista no novelista. Sóc atrevit perquè només he llegit EL ALEPH ( i no tot, són 17 relats) i La biblioteca de Babel, la veritat, però és que açò cal prendre-ho a poc a poc, és molt dens i cal intentar captar el màxim possible per arribar a un vertigen intel.lectual, una mena de Síndrome de Stendhal literari.
Els contes són originals i com deia, busquen la perfecció, amb un sublim domini del llenguatge, amb una intel.ligència i cultura infinites Borges tracta temes com éste, l´infinit, lo laberíntic, la solitud, la mort, els somnis, l´absurd, històries estranyes, metafísiques on busca la saviesa total o, una vegada més, infinita o pot ser Déu. En ocasions en forma de biblioteca universal, apocalíptica i que existeix ¿ ab alterno o ab aeterno ? com a La Biblioteca de Babel (FICCIONES) ... què heavy! , altres en les línies de la pell d´un tigre (La escritura del Dios), tombat en un soterrani comtempla tot l´univers del saber (El Aleph) i en El Zahir podria estar darrere una moneda.
Alhora, en el que dona títol al llibre contempla, en sentit menys físic, la idea d´una memòria porosa, id est, l´oblit:
Nuestra mente es porosa para el olvido , per tal de recuperar la capacitat de sorprendre´ns i poder així reviure experiències:
Temí que no quedara una sola cosa capaz de sorprenderme ... Felizmente, al cabo de unas noches de insomnio, me trabajó otra vez el olvido.
En El inmortal queda reflexada l´afició als números i a la cabalística i en La casa de Asterión toreja als lectors i ens assabentem al final de qui i què parla, del Minotaure i per tant de mitologia.
Per arrodonir, fa sengles referències en El Zahir i El Aleph a una figura que coneixem molt bé: l´oximoron ! uàààà ! vertigen intel.lectual total !
POST INFINITUM:
Sembla mentida i resulta contradictori l´apropament del conspicu escriptor a dictadors militars.
Es refereix en alguna ocasió a Schopenhauer, però res a vore en l´avantpassat de l´amic Atunero.
Hauríem d´aprofundir en la llegenda del Minotaure, monstre amb cos d´home i cap de bou. Torne a esmentar al nostre bou blogger. Qué et sembla aquest matxambrat ?
(la imatge és suau, la majoria dels minotaures són molt més lletjos)
Es best-seller. Vale. I narrativa moderna. Vale. I premi Pullitzer i li agrada a Javier Marías i ... i ... Vale. Vale.
I el catorze de juny ha fet vint-i-cinc anys de la mort d´un tio sabut que va dir:
El que lee mis palabras está inventándolas.
Uno llega a ser grande por lo que lee y no por lo que escribe.
A Valdano, paradigma futbolístic de l´erudició, li entusiasma.
A Mouriño, paradigma futbolístic del No entiendo, no ho sé mas no creo. Massa elaborat, massa artístic. Igual es pensa és una marca de fruits secs...
JORGE LUIS BORGES, el contista que no té el premi Nobel, el perfeccionista no novelista. Sóc atrevit perquè només he llegit EL ALEPH ( i no tot, són 17 relats) i La biblioteca de Babel, la veritat, però és que açò cal prendre-ho a poc a poc, és molt dens i cal intentar captar el màxim possible per arribar a un vertigen intel.lectual, una mena de Síndrome de Stendhal literari.
Els contes són originals i com deia, busquen la perfecció, amb un sublim domini del llenguatge, amb una intel.ligència i cultura infinites Borges tracta temes com éste, l´infinit, lo laberíntic, la solitud, la mort, els somnis, l´absurd, històries estranyes, metafísiques on busca la saviesa total o, una vegada més, infinita o pot ser Déu. En ocasions en forma de biblioteca universal, apocalíptica i que existeix ¿ ab alterno o ab aeterno ? com a La Biblioteca de Babel (FICCIONES) ... què heavy! , altres en les línies de la pell d´un tigre (La escritura del Dios), tombat en un soterrani comtempla tot l´univers del saber (El Aleph) i en El Zahir podria estar darrere una moneda.
Alhora, en el que dona títol al llibre contempla, en sentit menys físic, la idea d´una memòria porosa, id est, l´oblit:
Nuestra mente es porosa para el olvido , per tal de recuperar la capacitat de sorprendre´ns i poder així reviure experiències:
Temí que no quedara una sola cosa capaz de sorprenderme ... Felizmente, al cabo de unas noches de insomnio, me trabajó otra vez el olvido.
En El inmortal queda reflexada l´afició als números i a la cabalística i en La casa de Asterión toreja als lectors i ens assabentem al final de qui i què parla, del Minotaure i per tant de mitologia.
Per arrodonir, fa sengles referències en El Zahir i El Aleph a una figura que coneixem molt bé: l´oximoron ! uàààà ! vertigen intel.lectual total !
POST INFINITUM:
Sembla mentida i resulta contradictori l´apropament del conspicu escriptor a dictadors militars.
Es refereix en alguna ocasió a Schopenhauer, però res a vore en l´avantpassat de l´amic Atunero.
Hauríem d´aprofundir en la llegenda del Minotaure, monstre amb cos d´home i cap de bou. Torne a esmentar al nostre bou blogger. Qué et sembla aquest matxambrat ?
(la imatge és suau, la majoria dels minotaures són molt més lletjos)
Els relats de Borges són una droga al·lucinògena. Mescla de matemàtiques, metafísica i poesia. Temes com l'eternitat, la memòria, la identitat... Erudició vertadera i erudició inventada. Personalment, m'agrada més El Inmortal que El Aleph. Per damunt de tot, La Biblioteca de Babel, relat que no està dins del recull de "El Aleph".
ResponEliminaAtunero diu que més lletjos que Asterión i els minotaures són les cabres banyudes (en masculí i augmentatiu) que ens han furtat TV3.
No he leído nada de Borges, pero me basta saber que es uno de los escritores de referencia de Juan Manuel de Prada para dar por hecho que era un grande de la literatura universal. Abstruso y genial como el propio Juan Manuel de Prada.
ResponEliminaGillan, si ho diu J.M.D.P. va a missa, je,je. Ara prova tu.
ResponEliminaAtunero, tranquil, eixos que ens furten tv3 son dictadors terroristes culturals.
Ximo, eres abstrús també, t´agraden els números i l´infinit.
EL INMORTAL:
ResponElimina"La muerte (o su alusión) hace preciosos y patéticos a los hombres. Éstos se conmueven por su condición de fantasmas; cada acto que ejecutan puede ser el último; no hay rostro que no esté por desdibujarse como el rostro de un sueño. Todo, entre los mortales, tiene el valor de lo irrecuperable y de lo azaroso. Entre los Inmortales, en cambio, cada acto (y cada pensamiento) es el eco de otros que en el pasado lo antecedieron, sin principio visible, o el fiel presagio de otros que en el futuro lo repetirán hasta el vértigo. No hay cosa que no esté como perdida entre infatigables espejos. Nada puede ocurrir una sola vez, nada es preciosamente precario. Lo elegíaco, lo grave, lo ceremonial, no rigen para los Inmortales."
Como dice Borges: "Uno llega a ser grande por lo que lee". La educación es el camino para un mundo en ignorancia.
ResponElimina