"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 19 d’agost del 2018

Tornem a ser albinegres.



La bandera del Club onejava al màstil més alt i l'equip lluïa l'albinegra.

Aquesta frase d´un tuit d´ deixarà de ser notícia perquè ja ho veieu a la foto que ens envía Víctor @Albinegro1922 pel twitter, la bandera torna a ser la bona i la samarreta recobra la personalitat i la història.


No només la de l´estadi, la dels cantons del terreny de joc també:

Gràcies al C.D. Castelló per tornar a la normalitat que mai s´haguere tingut que trencar, així com per imatges als companys de Centenari Albinegre Alejandro Moll i Dani Prades
Encara hi ha qüestions que atenten contra "les lleis de la decència" que deia el literari Ignatius, però ja ho deixarem córrer per a que no ens diguen pesats: Els perennes centuriones... (som orelluts), el blanc darrere les samarretes (màrqueting dels c......) en fi... a més hem de ser pràctics i anar a reclamar a l´alcadessa que Castàlia es cau. Així és, porta molts anys deteriorat, ja és hora d arreglar desperfectes que per circumstàncies no s´havíen abordat però precisament per eixes complexes circumstàncies també haurien de colaborar els propietaris del club presentant un plan de viabilitat o el que calga. Amparo Marco i el seu govern que actuen, que tots vagen de la mà sense polititzar i Begoña Carrasco que calle per favor perquè ja li recorden prou la història a twitter.

Diuen que van a invertir un milió d euros, vorem.







mmmmm... podria ser el Albacete-Steaua de Bucarest, és C.D. Castelló-C.D. Teruel. La bandera gegant ajuda a esbrinar-ho.

14 de setembre de 1980, samarreta xiulada. Com diu l´amic Jaime tampoc se´n van tant.


Bonica imatge per acabar. La cantera és el futur, però no ho aprenem. Eliseoooo oééé! Darrere, David Cubillas, Marc Castells i Álvaro Campos, il.lusionats aficionats aplaudint al seu equip, boniques samarretes albinegres, alguna amb la senyera i verd de la ciutat i una fúcsia, ara que no em feu cas, igual és un polo.

PAM PAM ORELLUT!


2 comentaris:

  1. Pues no es un estadio tan viejo. Se ve que ya empezaban a sisar en los materiales para llevárselo calentito.
    En Siberia también estamos arreglando el estadio a cachos, o a laterales si lo prefieres. Así se ahorran hacer el proyecto de uno nuevo que no tendría los requisitos que pide la normativa actual sobre accesos, plazas de estacionamiento, ...
    Espero que lo de las rayas en la espalda sea sólo porque no había dinero para pintarlas y no por mercadotecnia (usemos nuestros idiomas). De momento han puesto una en la cintura a modo de cinturón, que se supone que no debe verse porque la camiseta tiene que ir por el interior del pantalón. Pero para que se vea han hecho que se la saquen por fuera (menos algún díscolo que no seguirá la temporada próxima).
    Pam, Pam.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tres décadas, junio de 1987, a semejanza del Mini-estadi del Barça. Justo ayer el CDCS jugó en Cartagena, el otro campo copiado del mismo. Se encuentra mucho mejor, aquí muchas "vicisitudes",(como diría su precursor el locutor Chencho)negativas en su mayoría, han impedido un adecuado mantenimiento del estadio. A ver si por fin se acomete.

      Ya he visto que en Siberia vais a trozos, me alegro mantengais el glorioso Plantío, de gran recuerdo para los ORELLUTS, no centuriones, que estamos muy hartos de la nueva denominación mercadotécnica :-) por aquí.

      Las rayas no las veremos al menos esta temporada, esperemos la próxima les dé por una más clásica.
      En cuanto a la 2ª equipación y puestos a "destarifos" propongo la que en principio iban a hacer en 1922 (no sé si me repito por aquí): naranja de los frutos, verde de los campos, azul del mar. Esta tendría enjundia y un poco de historia. El blanco fue más barato, claro.

      Gracias por comentar y Pam pam orellut, no centurión.

      Elimina