"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 24 de setembre del 2017

Planelles al Mural d´Estellés. I el braçalet...









UN FUTBOLISTA

Em varen dir que un futbolista va signar també el manifest que inicialment vam signar Joan Fuster, Raimon i jo.



Vaig restar content i sorprès.



«Em podrien dir el seu nom?»

«Sí, clar. El seu nom és Planelles.»



Planelles és de Castelló,

és d'aquell Castelló vibrant, és d'aquell Castelló que lluita per una personalitat,

per un sentiment unitari,

tan malmès tot al llarg dels temps.

 
Anote el seu nom capdavanter, anote el seu nom militant.



Llibre de Borriana (fragment), dins del Mural del País Valencià, tercer volum.


Gràcies a l´amic Sergi Serra ens hem assabentat que el futbolista costumbrista i lletraferit Joan Baptiste Planelles apareix a un dels poemes de Vicent Andrés Estellés sobre Borriana dins del Mural del País Valencià, extens poemari pòstum sobre els seus pobles (característiques, anècdotes, personatges...). El poema en qüestió es refereix al manifest Volem l´estatut signat pels tres citats i al que es va adherir, entre moltes altres personalitats, un futbolista, fet inusual, on s´exigia la restitució a la llengua catalana de l'oficialitat que ha ostentat al llarg de la història, així com s´advocava pel dret a l´autodeterminació. No entrarem en política, tan sols ressaltar la relació una vegada més entre Planelles i el sentiment per la nostra terra, recollida a un extens poema, relació entre futbol i poesia, futbol i literatura. Ja havíem parlat al blog d´Estellés:

Mural de Castelló. Estellés. 

Estellés i el Mural de Castelló. 


Així com del mestre, ja al maig del 2011 dèiem:
 
Planelles podria ser com el poeta BERNAT ARTOLA, un futbolista costumbrista, Flor de taronger, Pols... (La terra de ma terra...) o com JOSEP PASCUAL TIRADO, el llaurador lletraferit autor del Tombatossals: ha estudiat Exactes, està acabant Dret i també ha atacat la nostra llengua el valencià. Sempre m´havia fixat en el braçalet de capità que lluia al C.E.Castelló, la nostra senyera, sense colorins, un fet perdut al nostre club... em va confirmar que la va buscar ell, altra dada que reflexa un compromís, una rara forma de ser... Pot ser un símbol de l´amor al origen.

També amb la reivindicació del braçalet de capità senyero:

Després, a la primavera del 2012 vam recuperar els colors:

A Aaron li l´han donat fet el braçal, modern amb l´escut, amb el verd de Castelló, procedent del C.E.Castelló Femení (crec fet per Miguel, segon entrenador); a Juan li va tocar buscar-se la vida allende les muralles de Castelló... seria més rústic, segur, a la vegada que més trascendent.




I ha tornat a desaparèixer... doncs aprofitem per seguir pegant la vara, a veure si el recuperem hui contra el Vila-real... per cert a l´amic Ximo Acapu no l´importarà que afegisca calentet aquest dibuix:

Per cert, sabem que el llàpis/jugador albinegre no és el capità Jordi Marenyà perquè li falta el braçalet amb la senyera que ja lluïa el capdavanter Juanito Planelles...



Ens hem desviat de la qüestió...


El poema dedicat a Borriana és el següent:



El cant d’amor, el fil antic, la mar, nocturn de l’hort, peix de plata fulgent, hores d’amor, finestres de la mar,

salta el llorer com salta el peix del dia, el ganivet entre les dents llueix.

Com un ruixim, com estrofa dolguda, tornava el vent. Cridava el campanar. Has esperat el moment fa molts segles l’universal olor dels tarongers.



* Poema de Borriana tret de Buris-ana 214 butlletí de l´agrupació borrionenca de cultura. Novembre 2011.
* El de Un futbolista a Borriana.Triadepoemes.

2 comentaris:

  1. Jo, curiosa entrada deportiva-histórica-literaria-"hagiográfica". Lo único que recuerdo de Planelles es que acabó calvo como yo. Del resto, como puedes imaginar, ni idea.
    Un fresco saludo siberiano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. San Juanito Planelles, así es, calvo como los ilustres, je,je. Estellés también.

      El brazalete continúa morado... en tarde calurosa 11.000 fieles han visto la victoria sobre el Vila-real... C.

      Ha vuelto "el orellut", un señor con muñeco de grandes orejas movibles, el de toda la vida. hacía mucho tiempo no estaba, emocionante.

      Saludos y pam pam orellut !

      Elimina