"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



divendres, 28 de juny del 2013

¡ Oh el Castellón ! 40 anys de la final de Copa 29-06-1973

El 29 de juny de 1973, fa just 40 anys, el C.D.CASTELLÓN va disputar la històrica Final de Copa contra l´Athletic Club de Bilbao. Podeu contar vivències relacionades al blog creat per a l´ocasió pel virtuós Dani:



L´elefant no va poder amb el lleó.


 
Què pena no haver viscut eixa final, era un xiquet i no recorde res de res... és una fita del nostre equip, ens va donar pedigree al futbol espanyol. Sempre imagine com ho haguera viscut... aleshores va resultar  una veritable caravana albinegra a Madrid. Ara les fem  per diferents raons, a la capital de les Espanyes, a la capital del País Valencià... Salvem al Castelló. Altres caravanes són de plaer: Almenara, Alcossebre, per reviure estos moments gloriosos del Castelló. Com anècdota puc contar que en una visita a uns cellers per terres andaluses un senyor de Bilbao i jo vam passar esportiva i olímpicament de les explicacions d´el.laboració del vi i em va convoiar glossant aquella final tot el trajecte: ¡ Oh el Castellón ! ¡ qué gran equipo teníais ! ... em va contar la batalleta, em vaig quedar sense cultura enològica ni viticultura ni nà, tanmateix content i pagat d´escoltar meravelles històriques de l´equip dels amors. 

Respecte per a eixe equip finalista de Copa en el 40 aniversari. Pot ser siga orgullo trasnochado y un escandaloso capazo de deudas, com diu Enrique Ballester a la columna de hui, però és el nostre i el que ens estimem. PAM PAM ORELLUT !!

Hoangho




Com que no us animeu a comentar l´efemèride aquí us deixe relat de Miguel Angel Serer, amic, historiador... albinegre, que figura al blog de la final de Copa. A vore si us interpele:

Club Deportivo Castellón. Noventa años de historia. Miro hacia atrás y mi memoria apenas alcanza 40, que sin ser ni la mitad, a mí me parecen muchos. Victorias ejemplares, derrotas dignas, escenarios majestuosos, personajes históricos que forman parte de esa historia. Si me preguntan por un jugador, Don Juan Planelles. Si me preguntan por un gol, el de Dobrowolsky al Cádiz en 1991. Si me preguntan por un personaje, Don Emilio Fabregat. Si me preguntan por un partido, la final de Copa de 1973.

Precisamente hoy se cumplen 40 años de este partido. Tengo vagos recuerdos de él. Mis padres aprovecharon la circunstancia para viajar a Madrid con mis tíos. El viaje lo hicieron en un viejo Morris y, dado que el partido se disputó en viernes, festividad de Sant Pere en Castellón, fue aprovechado por mucha gente para pasar el fin de semana en Madrid. Yo, con cinco añitos, me quedé en Castellón con mi abuela, supongo que viéndolo por la tele. Aunque yo, por esa época, le prestaba más atención al Exin Castillos y a los pistoleros de Comansi que al fútbol.

Mis padres me han contado tantas veces sus vivencias en ese partido que casi puedo hacer mías sus historias. Mucha gente en la calle. Nada menos que 15.000 venidas desde La Plana y más del doble desde Vizcaya. Los aficionados albinegros, más bisoños. Los vascos, más ruidosos y reivindicativos. Todo bajo un clima de auténtica fiesta y cordialidad. El Castellón practicaba mejor fútbol, pero el Athletic poseía la experiencia y la veteranía. El ambiente le pudo al conjunto albinegro que en ningún momento dio síntomas de poder doblegar a los rojiblancos. Muchos años después, he podido ver las imágenes y simplemente puedo decir que doy gracias a Dios por haber permitido que mi equipo haya disputado una final de Copa de España.

Curiosamente, sí recuerdo el recibimiento al equipo. Fue al día siguiente cuando el vetusto autobús que transportaba al equipo, entró en la ciudad por la Avenida de Valencia y continuando por la Ronda Mijares, buscó la Puerta del Sol para detenerse enfrente de la sede social en la calle Trinidad número 7. Mi abuela me llevó a la Ronda Mijares, justo enfrente de donde todavía en la actualidad se halla Colchones Flex. Allí vimos pasar el autobús con la expedición albinegra y pudimos saludar y vitorear a nuestros jugadores junto a los cientos de castellonenses allí presentes.

Creo que ha sido el partido más importante que ha disputado el Club Deportivo Castellón desde su fundación, allá por 1922. O por lo menos, el más mediático, el más seguido.

Y para finalizar, permitidme una reflexión. En esos momentos, el Castellón importaba. Teníamos un club de fútbol que era seguido por muchísima gente, apoyado por las instituciones y respetado por los medios de comunicación. Hoy en día, sólo nos queda el apoyo de la afición.

Miguel Angel Serer.

El braçalet de Cela, senyera, rojigualda o no res?


Muntatge albinegre de Toni Vallet




























L´amic Lluís m´ha enviat esta joia albinegra familiar on ix son pare, gran aficionat. Apareix darrere de la primera gorra fent el signe de la desitjada victòria. El públic està girat perquè en eixe moment surtia a la llotja el titular de la Copa, Generalísimo o Caudillo. Comenta que no li van fer molt de cas.
Valga d´homenatge a eixos aficionats que van viatjar a Madrid seguint al Castelló.




Imatge del carnet soci temp.2013-14

2 comentaris:

  1. Tornarem a ser grans, tornarem.

    Pam Pam Orellut.

    Molt emotives les imatges, espectacular la de Breva amb l'equip albninegre i l'arbitral abans de començar el partit, i molt boniques les lletres de Miguel Ángel Serer.

    Pam Pam Orellut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, Felip, pel doble crit de guerra i per la "teua" imatge del partit que la vaig agafar del fòrum.

      Elimina