"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 12 de setembre del 2011

Sentiment sobre misèria, rancúnies sota emocions.


Ja portem cinc jornades, ja conec els caretos dels equipiers, no ens acostumem a la 4ª divisió, ni mai ho farem; ja m´he acomodat al seient fila 10 nº 74, no m´acostume al puto fum dels cigarrets d´un orellut que cada volta que em gire n´apague un... nogensmenys, ahir es va produïr un moment meravellós. Igual que Sant Pep té moments al soterrani del Camp Nou jo el vaig tindre a l´abandonat santuari de Castàlia.

Vivim al pou, som conscients, però vivim. Un tio baixet i grasset, roig com un titot, jugador del Mislata, nº 21 ahir i Chus hui, ens endinsa el perenne patiment al cos. Malgrat aixó, els tres mil i pico albinegres presents en el mencionat cos i ànima com es sol dir, no perden la fe i entonen el força màgic orellut i el no me importa lo que digan ... i les palmes fan fum i les samarretes dels xiquets i dels pares i dels beneïts friquis que acudim al partit fan palés el sentiment... sentiment sobre misèria, rancúnies sota emocions.

És el moment gallina en piel ( parafrasejant Johan Cruyff, en un momento dado ) que gent d´ací no comprén, menys encara alguns sabuts de lluny... No, no es casarem amb el poder, perquè no ens cansarem de ser el que som i mentre hi hagen xiquets que demanen samarretes del Castelló i no dels poderosos açò no morirà. Lo pongo en castellano, para que me entiendan en lontananza: esto no morirá, ¡never! (esto último lo dice Punset, que se ha colado entre neuronas y sinapsis) Aquí podría quedar bien ese lema Tu confianza, nuestro futuro y no a la samarreta albinegra, on el Pam Pam Orellut deuria resar a la gepa dels equipiers amb lletres dorades de forma polisèmica.

Post-partit:

Algun patriota pot objectar que eixe moment ja es produeix quan escoltem l´himne a l´inici. D´acord, però eixe és més primari, este és més elaborat i satisfactori.

Salutació especial als meus nebots, inspiradors albinegres amb sengles samarretes a l´estadi !

6 comentaris:

  1. Si señor. No morirá y me enorgullezco de formar parte. A mi alrededor niños, padres, madres, yayos, jovenes, mujeres solas, hombres solos, amigos, orelluts todos.

    ResponElimina
  2. Com molt bé dius, n'hi han sentiments, sensacions i vivències que sols poden experimentar-se, difícils d'expressar en paraules i de fer entendre, i no per això menys reals.. En este cas i en tants altres de la vida, s'interrelacionen de forma atrevida i ens fan entendre l'essència de les coses.. Gràcies per recordar-mos-ho..

    ResponElimina
  3. moltes gràcies a tots per la rebuda d´esta entrada; en un dia gairebé cent visites i més del centenar en dos... situant-se en 5é lloc de les més vistes. Açò demostra la bona salut del sentiment albinegre, més viu que mai. (no em referisc a l´associació, que també)

    ResponElimina
  4. un honor que Enrique Ballester (periodista del Levante)es faga eco de les meues paraules. Escrius molt bé, amb estil i sentiment. Vamos, el que ací s´intenta ! Tinc un amic que es diu també Enrique Ballester, però no té reeees de futboler, ja,ja. Gràcies i salutacions.

    ResponElimina