"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 31 d’agost del 2011

EUSKAL HERRIA, oso polita zara.




Per si algun Mouriño ( ell ha creat el personatge esperpèntic ) pense ez dut ulertzen o ez tot ulertuten ( no entiendu ) aclarim que el títol vol dir: País basc, ets molt guapo. La terra dels bascos. Puc parlar de la bellesa natural dels mendi, ibai i hiri (muntanyes, rius i ciutats almenys en singular), de l´amabilitat imperant de la seua gent, les curiositats de l´eusquera, dels sublimes pintxos de bacalao al pil-pil...
Un "panca" de pro deu fer-se foto junt a l´arbre de Gernika, símbol dels bascos; un friki de categoria deu arreplegar un parell de glas o "bellotes", el fruit del roure i un albinegre de fe visitar el Santuari de Begoña, patrona de Bilbo-Bilbao, on va anar a demanar l´eguatzen l´Athletic, paradigma dels equips de pedrera. (Eguatzen no és res material, és dimecres en biscaí i la visita no té molt de mèrit perquè l´hotel és al costat mateix)

Nogensmenys, el següent resultarà més anecdòtic:

A Burgos, on encara no son bascos, al costat de la pinaculada catedral, vegeu esta forma a la façana d´un hospici o similar.


Dieu-me malalt però jo veig a lo cares de Bélmez un escut del Barça amb maneta inclosa al lloc habitual del baló... monument històric blaugrana motu proprio i ipso facto ! (açò continua sent llatí, en eusquera ni idea)

A l´Ajuntament de Donostia-San Sebastián aparèix en el més alt la bandera d´Espanya, tot i que mana Bildu. Això ha sigut una putaeta postrera de l´ex-alcalde Odón, sempre l´havia deixada amb la medalla d´argent. Patata caliente. No tant. Ningú s´havia adonat durant dies...
Als pobles sí apareix la ikurriña només. Els bascos són molt bascos com deia Joaquim Mª Puyal en una retransmissió de ràdio legalitzada.

A Gasteiz-Vitoria un escut franquista a l´interior de la catedral nova, esculpit al creuer i desafiant la llei de memòria històrica. No era dels Reis Catòlics, posava ben clar Una, grande y libre. És Història d´Espanya. La foto no és nostra per un malentès entre fotògrafs.




Rural Kutxa, caixa rural anti-militar a Bilbao: en lloc d´assegurances, manifestacionaks !



I pel final la sorpresa d´un cartell a Mundaka. Sota la imatge dels polítics Patxi i Rodolfo i una Ertzaintza que no ix molt ben parada, l´accepció basca de Hoangho: JOANGO. Qui serà este personatge quasi homònim? Investigant un poc és prou abertzale...


ESKERRIK ASKO I AGURTU !

POST-KARTONAK: Hoangho no necesariament s´identifica en JOANGO.


3 comentaris:

  1. Me gusta Euskadi y los vascos, pero no los abertzales. En fin. Me gustó Guernika, pero aún más Bilbo.

    ResponElimina
  2. Hoangh! Has tornat pitjor de com te'n vas anar! Menys mal que has explicat el títol, jo al principi m'havia entés que a Euskadi els ossos polars compren a Zara. Mare meua, estic pijtor que tu! M'alegre que ho hages passat tan bé en eixes terres.

    ResponElimina
  3. Molt bé! Veig que has anat a visitar als nostres companys rurals del país basc.

    PPO

    ResponElimina