"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 5 de juny del 2016

Vicente Martínez Soler, "el Salao". Entrevista, articles, imatges. Records albinegres.






































Entrevista d´Amparo Panadero cedida pels familiars de Vicente Martínez Soler, el Salao. Fotos de l´article: Paco Jóvena.
Com diu l´autora, hablaba con una ternura desmesurada a pesar de su rígida palabra, con la misma ternura que mima a diario las botas y camisetas de su equipo, de su vida.

Ja coneixem a Martínez el Salao:


Però encara tinc altre document tacat, recuperat d´en terra després de cuinar una paella... i que forma part del meu vademècum albinegre amb tot l´afecte. Obituari, diari Mediterráneo el dia després de la seua mort el 17 de març de 1983. Ha fet 33 anys ja... Dies abans el també desaparegut Pepe Chiva li havia dedicat altres paraules, un panegíric imagine. No puede ser de otra manera, com deia Chencho.


























No cal dir que us aconselle punxar i llegir els articles per conèixer i/o recordar la figura d´este home, perquè com diuen Conrado i Miguel Ángel a En el escudo de tu historia:
Hablar o escribir sobre Vicente Martínez es hacerlo de la historia misma del CD Castellón, pues tras ser jugador del equipo fundacional, masajista y encargado del material, estuvo ligado al club albinegro durante sesenta años, hasta el día mismo de su muerte.

Tot i això, com que el primer no es llig massa be, anem a ressaltar algunes frases del propi Martínez:

Alanga, "Cap-de-segle", yo Martínez, Archilés, Sos, "Boca" (Domenech), Chulla, Sentet...
Nos daban tres duros cuando se ganaba; 2 duros si empatábamos y un duro si perdíamos. De esto hace muchos años.
Me engañaron en el 22 con lo de firmar las fichas (creación del CDCS), pero aprendí mucho en el Cervantes...

Sobre l´afició primigènia:
Si yo te contara, armaban mucho lío y parecía que eran más que ahora.

Sobre aficions anteriors no es mostra molt políticament correcte...
La afición son cuatro indeseables que se lanzan y son seguidos por todos. Pero es muy bonito ladrar y ladrar y siempre sede fuera.

De 22.000 habitantes venían al campo 5 ó 6.000 (1942, 1ª divisió)
Tras la guerra, Martínez se convirtió en masajista.

El Pam Pam Orellut:  
El secretario técnico del Castellón del 1922 ó 23 que era lo más inteligente y "embolicaor" de Castelló y su hermano orellut lanzaron el grito de guerra, hasta les regalaron un elefante y, claro, esto se ha quedado para siempre. Fue muy bonito.
Els companys dels 40, Santacatalina era un fuera de serie, Basilio, Arnau, Santolaria, Hernández, Pérez... àrbitres, directius com Antonio Sales...
No había dinero, recuerdo que una vez me dieron un saco de arroz cuando íbamos a Madrid y veinte duros para taxis.
En ese "sprint" radica el secreto del fútbol... antes comenzábamos a jugar a los 17 años, ahora son todo "soldaditos".
El mejor jugador de España, Juanito es un millonario en fútbol, como interior es el nº 1... Estimo a todos, aunque alguno tenga detalles más que otros y Juanito es ese

No fa falta explicar de quin Juanito es tracta ni tampoc dir que Vicente Martínez s´expresava en valencià, nascut al carrer Tosquella, en ple Raval del Codony...

La sonrisa de Martínez está enfrentada a la dureza de su semblante; su humor es serio, rotundo, pero con esa característica tierna que envuelve sus palabras.

Dues imatges de cada faceta: equipier, massatgista i encarregat de l´utillatge. Igualment cedides per la família. Molt agraït. I a Conrado, qui va tindre la paciència i plaer d´escanejar-les.
 










































































































Cada imatge conté una historia i cadascuna i totes elles alhora formen la de Vicente Martínez Soler  i per tant la del CD Castelló
Pam Pam Orellut !

diumenge, 29 de maig del 2016

Conquesta de les illes. Mitologia i albinegrisme.


¿Què us sembla la conquesta de les illes? Jo us he de dir que, per ara, no hi ha res perquè ningú siga mogut a esgarrifar-se, ni molt i molt es meravelle; ausades que tindreu temps per a esglaiar-vos, perquè ara ve la grossa. Ara serà quan la nostra colla haurà de lluitar de ferm, i lluir bé les ungles, estirar-nos la corpenta i anar a tamborinades, tussolons i bacs. Serà aquesta feta la més gran de les més grans de la nostra colla de galifants, i dels nobles, valents i estrenus cavallers de Sant Cristòfol.

Tombatossals. Josep Pascual Tirado.
Tombatossals voxujiradio.blog

¿Què us sembla si ho traslladem, amb tots els respectes, al nostre C.D. Castelló?
 
Valga el fragment del capítol Conquesta de les illes Columbretes per insuflar ànims als nostres galifants albinegres per a la conquesta de les Balears, d´Eivissa, només de Santa Eulàlia del Riu. Valents aficionats acompanyen l´expedició, que lluiten, disfruten i vinguen classificats els cavallers de Kiko Ramírez i els puguem elevar a la categoria de mites de l´albinegrisme si 11 anys després tornem a ressuscitar la jornada del 26 de juny, darrer obstacle per a l´ascens.
Com que estem cabalístics, apuntarem que hi ha senyals: al costat de Sta Eulàlia hi és un cap, la punta de Castelló i un restaurant, La Fontana.
Nosaltres insuflarem, com Bufanúvols, però des de la tele de casa. No ens falleu, un golet! Feu el que pugueu, com Cagueme. Bon pit, bon cànem !

¡Visca l’ordre dels cavallers de Sant Cristòfol!
PAM PAM ORELLUT !!

Alegria pel gol d´Arturo. Es convertirà en paroxisme si al final s´aconsegueix l´anhelat ascens. Ebu, Charli i el capità Guille amb el gonfaró senyer al braçal.
Recordem la història, recobrem la glòria, com resa el magnífic tifo de Barricada albinegra, deslluït pels problemes d´accés a l´estadi. Després es va omplir el Gol Nord.

La pancarta està amanida... Y a los 11 años resucitó. Dia 26 de juny de 2005, ascens a 2ªA contra el Zamora. Tant de bo la tornem a veure passejant- se per la gespa de Castàlia.
Sóc albinegre... 
Cascada albinegra, danzaba febril en un cortejo ancestral y vivísimo. En una combustión veraz y espontanea. Enrique Ballester

diumenge, 24 d’abril del 2016

Conquesta del Castell Vell de Castelló





























L´amic Miguel i servidor vam acudir a la crida de la història, visita guiada al Castell Vell de Castelló. Gran èxit de concurrència i d´aprenentatge. Els guides Fermín Font i Joan Palmer, arquitecte i arqueòleg, ens van explicar tot el referent a estructura, tècniques constructives, història... així com detalls dels descobriments.
És emocionant accedir a l´alcassaba restaurada, probablement sobre les restes sotarrades (pel pas del temps, no per acció directa de polítics sense esperit històric ni vista comercial) de l´antiga ermita, contemplar la Plana immensa, respirar la història del Castelló vell, com lo Rei...


La MAGDALENA. Del mito a la actualidad. Àlvar Monferrer. Fragment del poema Seidia de mossén García Girona.

Història breu:
Els origenes del castell daten dels segles X i XI corresponent a l'època andalusina, que dura aproximadament fins a la segona meitat del segle XIII, el període més llarg habitat al castell.

L'evidència documental és cap a finals del segle XI en documents de Pere I d'Aragó, i l'any 1233 va ser conquistat per Jaume I, qui en 1251 li atorga el “Privilegi de Trasllat” al pla al lloctinent Ximén Pérez d'Arenós, encara que el castell es manté habitat fins a finals del segle XIV.

Per conèixer l´estructura de tres parts o recintes (alcassaba o sobirà, jussa o albacar i raval) i més dades adjunte enllaç d´Antonio Gascó (que ja vaig incloure a entrada de juliol 2015) i altre més antic del 2010:

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/magdalena/castell-vell-cuna-arabe-castellon_922519.html


http://www.levante-emv.com/castello/2010/09/12/castell-vell-cuna-castello/738230.html

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2015/07/visita-lermitori-de-la-magdalena-i.html


On està l´antiga ermita? Algun dia es podrà treure a la llum? Es potenciarà este indret pairal, primigeni de Castelló? Es crearan visites guiades, programades com esta? 
Amb preguntes i esperança us deixe algunes imatges del matí, segur de poca qualitat fotogràfica però perfumades de la nostra història més propera.

Molta afició
   
Magatzems
Aljubs
Diferents tècniques. Respectan les mateixes que els avantpassats. La Magdalena (antic aljub i torre de muralla) des de l´alcassaba.






























Vivenda i torre part nord-est




























Gràcies als graons sabem que tenia altre nivell

La sang dels moros
El senyor feudal Miguel contemplant els dominis.














































Continuarem amb conferència...

Us deixe també entrada del gran Drosi del Raval a qui vam tindre el gust de saludar:
http://drosidelraval.blogspot.com.es/2016/04/molt-de-fet-i-molt-per-fer.html

dilluns, 4 d’abril del 2016

D.E.P. Jesús Colomer, gran aficionat del C.D. Castelló


Jesús ha faltat, gran lluitador, sempre xarrador, sempre amb el somriure als llavis malgrat tot. Gran albinegre. Un record per a ell en este humil blog. El meu condol a la seua família i amics.

Al principi ens coneixíem de vista: del barri, del col.legi, del C.D. Castelló... això ens va unir. Les xarrades no tenien fi, no només el futbol; l´actualitat, inquietuts històriques, lingüístiques, quasi sempre relacionades amb el nostre poble i amb el club dels amors. 
Sempre el recordaré, quan passe per les Palmeretes, pel Bisbe Climent, pels voltants del Primer Molí i sobretot quan entre a Castàlia... perquè després del porter de l´estadi (a qui acabe de saludar fa un rato pel carrer) al primer que veia era a ell, sempre fidel, a prop de la gespa, a prop del seu equip. Forma part d eixe vademècum personal enriquidor i de la gran família albinegra
Sempre et portaré al cor. Fins sempre, valent.

El no-moment de silenci.
A l´estadi NO VA HAVER MINUT DE SILENCI PER JESÚS. Malgrat haver-ho demanat la família, malgrat anar 4 gats a l´estadi, no som Barça o R. Madrid, ni 20 segons van dedicar. I això que el lema era TOTS JUNTS GUANYEM... un embolic d´entrades, ONG´s... que ells sabran... Dirán que no es pot a tots, però som de 4ª divisió ! ens coneixem tots i no costa molt retre homenatge a un soci de tota la vida, quan es demana per dos canals, quan es fan homenatges a qüestions que res tenen a vore amb el futbol, com a un torero !! 
Igual el missatge no va arribar al sr. president o este no va voler, no ho sé, però és llàstima. Igual que es va alabar el fet al mite Antonio Pérez, es reivindique un, menor si es vol, al soci anònim i així ho fem. Era una oportunitat (més) d´unir a esta família que a poc a poc se van carregant. A algú li pot semblar açò una bovà, jo ho qualifique de detall humà.

PAM PAM ORELLUT... malgrat tot.



divendres, 25 de març del 2016

Don Balón. Reportajes, cartas, injusticias y personajes.

D.E.P. JOHAN CRUYFF

Ayer falleció el genio del fútbol. Valga esta imagen como humilde homenaje, de igual modo las dos entradas anteriores, en las que aparecía por la cuestión del brazalete del Barça y en comparación con otro ilustre, este albinegro, otro Joan, Planelles.

Portada de DON BALÓN septiembre de 1977, y es que de esta revista semanal (1975-2011) iba a hablar, a raíz del magnífico reportaje de AHISCAS para EN ALBINEGRO, huelga de futbolistas que afectó al C.D. Castellón un domingo de Pascua de 1982:

http://www.enalbinegro.es/huelga-fatal-c-d-castellon-vs-real-madrid-c-f/


Había un caso curioso que era que el Real Madrid tenía que disputar el martes siguiente, la final de la Copa del Rey contra el Sporting y desde Castellón, se temía que quería presentarse en Castalia con el filial para que el primer equipo tuviese más tiempo de descanso de cara a la final. Y así fue.
Los jugadores madridistas no informaron de sus intenciones hasta que no supieron qué equipo iba a alinear el C.D. Castellón. El Real Madrid se estaba jugando la liga y además no podía caer en el ridículo de presentar un equipo filial y que un colista como el Castellón le hiciese besar la lona.
Los jugadores del C.D.Castellón, finalmente decidieron secundar la huelga. Todos excepto tres: Racic, Conde y Planelles. El resto fueron futbolistas con ficha amateur o directamente jugadores del filial.
Por fin, como todo el mundo suponía, el lunes se desconvocó la huelga. El Real Madrid había vencido en Castalia. Tenía a su primera plantilla descansada de cara a la final –que también venció- y el único perjudicado en todo esto fue el C.D. Castellón y sus maltrechas arcas.


En concreto de este ejemplar de septiembre 1983 que conservo pues fue publicada una carta de dos jovenzuelos quienes en lugar de beber cerveza o leer a los clásicos se dedicaban a protestar casi año y medio después por aquella injusticia (y otras) del equipo de las lavadoras y electrodomésticos (ZANUSSI), denunciando el grave perjuicio económico para su equipo y la picaresca descarada del club señor. Albinegros y blaugranas...  


La verdad es que ponemos a caldo al R. Madrid, je,je. Pecado de juventud pero motivos albinegros había.

Otras noticias y reportajes curiosos del mismo ejemplar son los siguientes, unas cuestiones continúan igual o peor (portada premonitoria), otras siempre existen y existirán...


Meses después ficha por el C.D. Castellón, 22-01-84 debuta en Oviedo, 2 a 4 (2 de Ibeas, Fontana y Mestre). No sé el que li pagaríem...


 Siempre el C.D. Castellón en danza.

Esto no cambia, perenne rivalidad. Por cierto, el 10 madridista que observa plantado la polémica vuelve a ser Gª Hernández, conocido como Paco y también como Maruja de malnom albinegre.


En pesetas aún mas el desastre se veía venir. Salamanca y tantos otros.
Esa temporada estamos en 2ª A, inicio titubeante con Toni Torres, acabamos ganando la Copa de la Liga.

 Entonces quizá no, después rompió la nariz a un exalbinegro fichado por el Valencia...
Stielike con la mencionada publicidad de ZANUSSI.

El representante de la furia española, que li diguen al mestre...

Y aún hay más, todo por 125 ptas., ¡ en teoría menos de 1 euro !
 

diumenge, 13 de març del 2016

El braçalet del C.D.Castelló, la nostra senyera. Juan Planelles, pioner. Altres braçals.


Juan Planelles és el nostre Johan Cruyff. No parle ja de saviesa futbolística sinò d´innovador senyero, perquè si aquest va ser el primer en portar el braçalet de capità amb els colors de la senyera al Barça, fet ara habitual, el mestre Juanito va fer el mateix al C.D. Castellón i ens consta que per pròpia voluntat. Ell va tindre la inquietut i ell va buscar al 1980 un braçal amb substància, no sense dificultat, al final el va trobar al seu poble, potser per allò de que  a l´antigor vam ser Castelló de Borriana... el cas és que va deixar aquella veta roja antiga lligada amb llaç dels anys 70, tot i que encara els va alternar com vorem.
Babiloni, capità 1975-76:


Model groc Cela, el eterno capitán. Final de Copa 29 juny 1973:



La imatge inicial deu ser una de les primeres aparicions amb el model senyera, correspón al 9 de novembre de 1980 al Castàlia contra el Granada C.F. (3 a 1, un gol d´ell; seria curiós perquè a Cruyff tot li passava contra este club també...) i ho sabem doncs el xiquet és Javi Beltrán, company de Centenari Albinegre.


Vallecas. 4 de gener de 1981. Empat a 0. Buf ! Racic, Valbuena, Robert, Pulido, Llopis, Ferrer, J. Navarro, Mestre, Ribes, Conde i Planelles. S´aprecia el braçal tot i ser en blanc-i-negre la foto de Del Sequiol a Castalia de Josety.
Va, curiositat: este partit el degue escoltar amb açò. Relíquia:



No obstant això després va tornar a l´antic, com el 1 de febrer de 1981 contra el Burgos C.F., debut de l´efímer Bernardo Basilio Gonçalves, autor de 2 gols (4 a 1) Xa tu, als jugadors els teniu que conèixer...

Amb l´excusa del braçalet continuem repassant temps gloriosos (i no érem conscients aleshores). Arribem al dia del Rayo, ascens a 1ª divisió, 17 de maig de 1981, on sembla que el braçal senyer el tenia a la rentadora el mític Martínez el Salao, el nostre amfitrió quan anàvem a reclamar autògrafs a tots estos footballistes.



Impressionant vídeo de JorgeCastellon89:



























Partit pre-temporada 1981-82, ja sabeu, desfem el centre del camp i... El capi la torne a lluir eixa temporada, ja de forma seguida. El 13 de desembre al Bernabeu amb Camacho darrere (4 a 0):


Temporada següent, 1982-83, 3 d´octubre de 1982, empat a 2 contra el Elche, dos gols de Planelles, el braçal porta sort a nivell individual perquè com veieu és el vell estadi, un negatiu més... Verdú i Javier Beltrán, els dos Navarros, Juan i Lamberto; Alain i Warners...


Poc després ve Naya i amb la seua peculiar filosofia futbolera s´acabe Planelles i amb ell els colors de la senyera al braçalet. Juan Navarro va agafar la capitania, sembla que va recuperar l´antic, no s´aprecia bé a les imatges que he vist en blanc-i-negre.

Temporada 1983-84. Model Ibeas:


   

























Tornem al roig però més modern, es pose de moda la C inicial. A més este és el primer partit on el C.D. Castelló porta publicitat a la samarreta, 9 d´octubre de 1983, 1 a 0 a Balaídos contra el Celta.
Lafita, Tatar, l´omnipresent Viña...

Amb els anys Javi Valls va heretar el braçalet, siga verd o blau, més o menys este model:
























3 de setembre de 1989. R. Oviedo 1 CDCS 1. Debut de l´àrbitre Gª Aranda a 1ª divisió.

Models Aeroport de CS, monocolor i fosforito: época Castellnou.

Este cromo diu Pol Bueso però no és ell, sembla Zamora ! Ací està Pol, amb el fosfi:




Després, a la primavera del 2012 vam recuperat els colors:

A Aaron li l´han donat fet el braçal, modern amb l´escut, amb el verd de Castelló, procedent del C.E.Castelló Femení (crec fet per Miguel, segon entrenador); a Juan li va tocar buscar-se la vida allende les muralles de Castelló... seria més rústic, segur, a la vegada que més trascendent.








Fins l´actualitat i esperem fins les estrelles, l´eternitat.



D.E.P. ANTONIO PEREZ BALADA, porter albinegre dels anys 40.

Enhorabona a SENTIMIENTO ALBINEGRO, anem avançant, JUSTÍCIA PER AL CD CASTELLÓ.