"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 22 de febrer del 2015

Xarrada col.loqui C.D.CASTELLÓN, PATRIMONI DE LA CIUTAT.



                        
Els bous de Lledó m han demanat que publique al blog el vídeo d´Alejandro Moll, doncs no van poder anar com molts altres albinegres. Xarrada amb anècdotes, vivències i arguments reivindicant al C.D. Castellón com a patrimoni de la ciutat, lo nostre, el que hem viscut i viurem, el que defensem i defensarem... ahir, hui i sempre.
 
Emilio Álvaro va estar fantàstic conduint l´acte, amb l´inestimable ajuda de José Luis Gual i Enrique Ballester, torejant... perdó, millor driblant la repentina timidesa d´alguns protagonistes estel.lars com D. Juanito Planelles, Cela, Manchado, el presi Cruz... Junt a altre Emilio, Isierte el gran porter, van recordar certs fets... el desastre de Castellnou.
Luiche va incidir en la importància d´imbuir l´albinegrisme als xiquets, Clares va expresar l´orgull de pertànyer a l´equip finalista de Copa... Calderé és el Tombatossals que ens retornarà... ha captat la força de l´albinegrisme des del minut 1 i ja té promeses a complir... amb màniga curta el tio valent...
 
Mito... repetia Toni emocionat al meu costat mentre David teclejava il.lustrant al proïsme tecnològic amb frases del col.loqui. De sobte, un esglai, Ballester/Séneca fent referència a uno que está por ahí... 1:04:10 encara no sé si es un honor o competisc seriosament a friki albinegre/literari amb ell, en qualsevol cas, un plaer.

Menció especial a Pepe Beltrán, qui, com té el cul pelat, va intervindre al final per vèncer l´onanisme en que ens vam instal.lar inevitablement davant tanta figura i a Miguel Ángel Serer, ideòleg malalt d´este tinglao.

Salvem al C.D.Castellón !!




  
Des de xicotets, PAM PAM ORELLUT !!





















Curiositat: He oblidat reivindicar l´equip de l´ascens de la temporada 1980-81. Molta gent es va enganxar amb el de Copa, altres en el de Luiche, però per edat jo (i altres coneguts) sóc d´aquell dels Racic, Navarro, Pulido..., malgrat després es desfera l´equip i tinguera un pas dolent per la 1ª divisió. Alguna volta ja he comentat este fet, així doncs un record per els homes de Benito Joanet: Roberto, Ribes, Draganic, Viña, el mateix Planelles... tampoc cal dir-ho massa perquè pegant una ullada al blog ja es veu, he,he.

Plantilla del CDCS temp 80-81 bdfutbol

diumenge, 8 de febrer del 2015

Nuevo blog del amigo JJ


Desde Siberia con humor es el blog del amigo J.J., muchos ya lo conocéis tiempo ha. Colegio Obispo Climent, instituto Penyagolosa, plazas Juan XXIII y Mª Agustina... testigos mudos (o no) castellonenses de la amistad mantenida a través de los años. Ahora nos escribe desde ... la Siberia burgalesa, reactivación del blog primigenio subversivo con experiencias laborales, ora reforzado por personales, como ya observamos en esta su primera entrada bloguera. Seguro será muy interesante pues este hombre con sombrero (refuerza imagen de escritor) es polifacético, de verbo fácil, virtuoso del arte marcial... en fin, que os lo cuente él si dispone de tiempo y ganas, esperemos que sí.
¡ Mucha suerte en esta singladura, señor Pérez !


Recordemos la entrada que se ha instalado en el nº 6 de las más leídas, la dedicada al colegio Obispo Climent:




En la foto J.J./niño aparece en la fila superior, el tercero empezando por la derecha. Cuando la escribí hace once meses fuiste el primero en comentar, te toqué la fibra sensible como dijiste, así como recordaste algún apellido olvidado. Es curioso que estás al lado de otro ilustre, Joaquín Andrés, en las dos fotos, la de 5º y la de 8º de Lourdes.

Obispo Climent cuan-do ya te abandoneeeeee...

Nota de sociedad: Per molts anys a fidels seguidors del blog com els Agostets Miguelo, Mireia i Blanca ! ;-)

dimecres, 28 de gener del 2015

Ximo Ramos a "Cuaderno en blanco"

 Ací teniu l´enllaç del programa de TV CS Cuaderno en blanco dedicat a la cultura local i presentat per Antonio Arbeloa. El primer protagonista és l´amic Ximo Ramos, 13 minutets on ens parla del seu llibre Moltes mirades, alguns secrets
 
http://www.tvcs.tv/visor_wip.php?id=6462&cat=2



diumenge, 11 de gener del 2015

Què ha passat amb l´arbre del Primer Molí?






















































Algú sap on és l´emblemàtic arbre del Primer Molí? 
Desagradable sorpresa este matí al no veure´l a eixe lloc que ha mantingut durant tants anys, de fet, crec és l´ùnic element que roman de l´antigor, l´edifici de la biblioteca poca similitud guarda amb l´antic molí, estructura exterior i ni això.
He fet estes fotos del no arbre, eixe testic a la vora de la Sèquia Major de Castelló, on de xiquets jugàvem simplement a observar com eixien amb força arrastrats per la corrent les pilotes i objectes que llançàvem per l´altre costat, envoltats de tarongers, als límits del barri i de la ciutat, en distreta comprovació científica infantil.
Darrerament se´ns presentava corvat, recolzat el tronc en un bloc de pedra, com podeu veure a la foto de l´associació del Primer Molí, que igual pot anat pensant en canviar la imatge...













A este interessant pdf de la UJI sobre la Sèquia Major es pot comprovar com era als anys 80, pàgina 17, i fins la 20 imatges actuals però amb l´arbre encara, amb referències a alguna simulació i diferència:


Recordem la imatge antiga per excel.lència, preciosa, que ja vam gastar al blog quan la sèrie del Raval i que demostra estem parlant d´un arbre històric.  

Ja corren rumors al barri de que poden haver restes històriques a sota i que les autoritats, com que venen eleccions, volen investigar sense perdre temps, declararles BIC (Bé Interés Cultural) per després sotarrar-les per descomptat sense cap referència explicativa!



























El roget podria ser una resta de boli BIC...

Algunes imatges més:


diumenge, 4 de gener del 2015

Una Victoria siempre campea... amb V de Victòria !


Una Victoria siempre campea... en el casillero del C.D.Castellón. Y ganar y ganar y volver a ganar...

Quin gust dóna Veure la V de Victòria sempre al caseller del Castelló i líders a la classificació. Ja sé això del cap de ratolí i cúa de lleó, sé que estem a 3ª, etc etc mes hui n´hi ha que alegrarse perquè s´està fent el que s´ha de fer, amb Calderé de gurú i l´equip llançat. 2015 deu ser l´any de l´ascens i este fet la victòria final de la temporada. Comproveu-ho:


V de Vius: sé que és prompte i queda molt però el carpe diem el tenim que gaudir els albinegres. Emilio Álvaro dixit: Miracle a ratlles...

V de versos que le Victories inspiren, com al gran albinegre César Ramos, de l´equip de veterans del CDCS:

En un campo pequeño paso de gigante.
En un campo oscuro victoria brillante.
El parón navideño no nos para.
Estas victorias dan lideratos y ascensos.
Sabemos ganar de varias maneras, buena noticia.
¡ El proper diumenge tots a Castalia !

V de votar el millor gol de l´any 2014: hui encara podeu fer-ho a la pàgina de Centenari Albinegre. Està molt renyit !


I si invertim la V aprofitem per desitjar hui també Anys i Anys, per molts Anys a altre gran albinegre, Miguel Ángel Serer !
 
Com a CURIOSITATS dues Vs més:

Si el Vila-real li guanya  a l´Ontinyent (van 2 a 0), líders en solitari.

Vint Vàndals a València: la mítica bandera gegant de la foto amb blanc-i-negres i senyeres (així com les altres de l´época) van ser cremades a la porta de Mestalla en lamentable falla un València C.F.- C.E. Castelló. Vaig ser testic, algun dia en parlarem, és una qüestió poc agradable. Vint Vàndals no representen a una afició. (A més hui el València juga contra el Madrid...) :-)    



¡ El proper diumenge tots a Castalia ! Com en el viejo campo del... Castàlia.

PAM PAM ORELLUT !!

dimarts, 23 de desembre del 2014

Bon Nadal amb literatura albinegra.



Haureu observat que darrerament el blog no traspua tanta vida, circumstàncies de feina i altres menesters com escriure per a mi manen, el bou Atunero està digerint el premi del Ximo eixe al qui té mania, no obstant això arriba Nadal i cal felicitar al proïsme, sobretot al lletraferit i albinegre que ens segueix amb més o menys consistència.
L´any passat ho feia amb les campanes dels acúfens, no patiu, ahí estàn els maleïts, fent un marcatge ferri com el de Ugbade a Schuster, com el meu a Manchado (la 1ª part). Aquest any pertoca fer-ho amb altra malaltia, o malaties, les conegudes literatura i albinegrisme i a sobre farem un matxambrat i les juntarem en forma de video/tertúlia patrocinat per Tele-Moll en primer lloc i després amb un llibre infantil que em va cridar l´atenció per la portada però que a més sembla bonic.





"Moltes mirades, alguns secrets", novel.la de Ximo Ramos, a les prestatgeries.

Al blog ja hem comentat:


En el escudo de tu historia

Infrafútbol

Molta història del Club Esportiu Castelló, amb la veterania d´Arquimbau, contalles de Nadal i Sanahuja sobre eixe personatge que és Luis Cela, la nostàlgia del més literari Miquel Torres, les peripècies i dificultats dels amics Conrado i Miguel Ángel per confeccionar esta autèntica bíblia albinegra (amb ajuda del crack Ximo Alcón), l´estil autèntic d´Enrique al presentar i escriure més les anècdotes de tots.
La innecessària constatació de que el Castelló forma part de les nostres vides inexorablement i afortunada. Un plaer... albinegre.

I el llibre que us deia:


Sentimento de Carl Norac i Rébecca Dautremer:

http://loscuentosdelacaputxeta.blogspot.com.es/2013/02/sentimento-carlo-norac-y-rebecca.html

https://cuentosdepukka.wordpress.com/2012/01/23/carl-norac-rebk-dautremer-sentimento/

I un elefant, l´elefant d´Alanga, l´orellut... sentimento... orellut. Pam Pam !!

No direm que s´ha trencat el TRAM a la primera de canvi i sí que s´ha encertat amb Ramón Mª Calderé, l´entrenador de Vila-rodona. 

Esperant l´any de l´ascens, bones lectures i BON NADAL A TOT HOM !! 

Pròrroga:

José Luis Tirado Josety, autor de ...Y fuimos albinegros i Del Sequiol a Castalia estava convidat però va declinar. Una llàstima.

Atunero! a Castàlia va fer la treta d´honor un... torero ! per què no un bou ? i a més albinegre?

diumenge, 30 de novembre del 2014

El Castelló medieval a la Casa Matutano. I alguna idea factible...



























L´altre dia anava jo pel centre de Castelló per qüestió tecnològica quan de sobte i afortunadament es va convertir en etnològica: una ullada per la finestra de la casa Matutano, eixa on es van signar les Normes de Castelló, i vaig veure muralles, estris, pedres... em vaig transportar en el temps. El Castelló medieval. Costums, oficis, festes, jueus, moriscos... 
A més n hi havia un home ja major amb qui vaig comentar fotografies, límits de muralles... Portal de l´Aigua, portal del Migdia... premis i anècdotes... total, que dues imatges (de l´exposició) antigues eren de la seua autoria. Són aquestes:



Es tracta de Vicente Forcada Martí La primera foto és de les restes de la torre dels Alçaments a l´edifici del Col.legi d´Arquitectes de Castelló al carrer Ensenyança. Malgrat ell va parlar amb l´alcalde ho van tapar tot.
La segona és la torre de Sant Pere a la plaça de les Aules. Esta ere més complicat... i també l han soterrada.

D´acord. Però ací és quan jo em calente i comente que a altres indrets de la ciutat s´hagueren pogut mantindre les restes descobertes, per tindre algo d història, com fa la resta del món civilitzat. Després il.lustraré amb exemples. No vaig a desvetllar el que l´home savi em va dir, però estava prou en la meua línia.

Així que aneu que val la pena. Ací podeu fer un tast:































Aquesta us sonarà als seguidors del blog:


http://hoanghoat.blogspot.com.es/2012/05/el-portal-de-laigua-i-el-tram-progres-o.html

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2013/02/i-ara-el-portal-del-migdia.html

Solucions que he trobat a altres llocs per respectar les restes històriques i en conseqüència la Història perfectament factibles ací, verbi gratia on han soterrat el Portal del Migdia, per marcar on anava el traçat de les muralles... a Castelló no posem res, pa què?:

Oviedo
Vila-real
Reus

 Com diu el vaina eixe de la tele... ¡ Y SI NO, DESMIÉNTEMELO !