Diàleg amb els bous de Lledó sobre l´actualitat. (+ 3 blogs "debades")

Bon dia plujós !

Els meus amics (i de tots) els bous del camí Lledó m´han advertit de vàries cosetes que ells no comparteixen però han sentit allí:

Que darrerament ens posem massa trascendentals al blog amb qüestions d´aspecte social, religiós, poètic i inclús en abordar el CDCS ens en anem a la Prehistòria, amb diaris vells que no aprofiten ni per torcar-se el cul perquè es desfan...

Doncs mentre cavilem què fem delegarem en el gran Drosi del Raval i no ens posarem en camisa d´onze vares, com el P.P.:

"Junts sense fronteres" o "posar-se en camisa d´onze vares"

Estan contents pel començament del C.E. Castelló, els encanten futbolistes com Roger Canadell i Adrià Gallego i opinen que aquest any sí molt il.lusionats. Els agrade la segona equipació però detallistes que són, no la moda eixa de l´esquena tota del mateix color, en este cas verd. Schopi diu que molt patriòtica, Barli que aixó del verd no té sentit, que és massa modern... en fi, no es posen d´acord en tot, Perot calla, ja ho sabeu... volen que parlem de l´actualitat, la votamenta de Catalunya. Només faltaria aixó, per a que ens diguen de tot, uns i altres... qui és l´antidemocràtic? els qui volen votar? els qui respecten la Constitució? 

Els bous estan acostumats a mullar-se però hui no em ve de gust, trauré el paraigües. Això sí, també traiem a la llum una foto d´un militar de careto conegut al gloriós campo de San Gregorio fent la V amb utensilis de cuina. Volia el dret a votar? és una metàfora? fa un quart de segle.

Dues recomanacions de blogs: són dels meus nebots, el mag Joan i el bateria Arnau. Impressionant virtuosisme. Enhorabona ! Joan fa màgia amb les cartes i l´Arnau amb les baquetes. Comproveu-ho !

Bateriarnau  i Magiajunior

Dos reportatges pendents:

On és açò?

de què riu este tio?

Què fan estos xics?

Per què és històric este banc?

Massa pistes ja...

 
...i viatge a Castella: (amb fotos dedicades)

i Ávila...

A la dreta del famós astronauta salmantí... un bou ! (dedicat a Atunero)

Formes eròtiques? al Patio de las Escuelas (dedicado a J.J.)

Dedicat als incondicionals de l´oximoron

Per als aficionats als llibres i als del Llevant U.E.

Dedicat als "gargolers" de Salvem al CDCS

Descalç sobre la terra vermella

Esta nit TVE emet els dos capítols de Descalç sobre la terra vermella, la vida del gran Pere Casaldàliga. Són uns bèsties perquè s´acabarà al voltant de la 1:30 h. Només que sapigueu que podeu veure-la també a internet.

Us aconselle este documental Les causes i la vida (Francesc Escribano) de tres quarts d´hora, mitja part d´un partit (idioma futbol), per conèixer la seua figura i per descomptat veurem la sèrie catalano-brasileira, basada en el llibre del mateix Francesc Escribano. Ja ha quedat palesa la meua predilecció per este gran home en la següent entrada al blog, així com habituals mencions:

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2012/08/pere-casaldaliga-bisbe-i-poeta-de.html

El seu amic Parkinson fa estralls però continua donant guerra l´home valent. Per molts anys.

Poema Yo moriré de pie, como los árboles, el qual llig ell mateix al final del reportatge de TVE que encapçala l´altra entrada de l´enllaç. Un poc embolicat m´ha quedat... la veritat.

Yo moriré de pie, como los árboles:
Me matarán de pie.
El sol, como testigo mayor,
pondrá su lacre
sobre mi cuerpo doblemente ungido,
y los ríos y el mar
se harán camino de todos mis deseos,
mientras la selva amada
sacudirá sus cúpulas de júbilo.
Yo diré a mis palabras:
No mentía gritándoos.
Dios dirá a mis amigos:
Certifico que vivió con vosotros
esperando este día.
De golpe, con la muerte,
se hará verdad mi vida.
¡Por fin habré amado!

Pere Casaldàliga.