"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 13 de març del 2016

El braçalet del C.D.Castelló, la nostra senyera. Juan Planelles, pioner. Altres braçals.


Juan Planelles és el nostre Johan Cruyff. No parle ja de saviesa futbolística sinò d´innovador senyero, perquè si aquest va ser el primer en portar el braçalet de capità amb els colors de la senyera al Barça, fet ara habitual, el mestre Juanito va fer el mateix al C.D. Castellón i ens consta que per pròpia voluntat. Ell va tindre la inquietut i ell va buscar al 1980 un braçal amb substància, no sense dificultat, al final el va trobar al seu poble, potser per allò de que  a l´antigor vam ser Castelló de Borriana... el cas és que va deixar aquella veta roja antiga lligada amb llaç dels anys 70, tot i que encara els va alternar com vorem.
Babiloni, capità 1975-76:


Model groc Cela, el eterno capitán. Final de Copa 29 juny 1973:



La imatge inicial deu ser una de les primeres aparicions amb el model senyera, correspón al 9 de novembre de 1980 al Castàlia contra el Granada C.F. (3 a 1, un gol d´ell; seria curiós perquè a Cruyff tot li passava contra este club també...) i ho sabem doncs el xiquet és Javi Beltrán, company de Centenari Albinegre.


Vallecas. 4 de gener de 1981. Empat a 0. Buf ! Racic, Valbuena, Robert, Pulido, Llopis, Ferrer, J. Navarro, Mestre, Ribes, Conde i Planelles. S´aprecia el braçal tot i ser en blanc-i-negre la foto de Del Sequiol a Castalia de Josety.
Va, curiositat: este partit el degue escoltar amb açò. Relíquia:



No obstant això després va tornar a l´antic, com el 1 de febrer de 1981 contra el Burgos C.F., debut de l´efímer Bernardo Basilio Gonçalves, autor de 2 gols (4 a 1) Xa tu, als jugadors els teniu que conèixer...

Amb l´excusa del braçalet continuem repassant temps gloriosos (i no érem conscients aleshores). Arribem al dia del Rayo, ascens a 1ª divisió, 17 de maig de 1981, on sembla que el braçal senyer el tenia a la rentadora el mític Martínez el Salao, el nostre amfitrió quan anàvem a reclamar autògrafs a tots estos footballistes.



Impressionant vídeo de JorgeCastellon89:



























Partit pre-temporada 1981-82, ja sabeu, desfem el centre del camp i... El capi la torne a lluir eixa temporada, ja de forma seguida. El 13 de desembre al Bernabeu amb Camacho darrere (4 a 0):


Temporada següent, 1982-83, 3 d´octubre de 1982, empat a 2 contra el Elche, dos gols de Planelles, el braçal porta sort a nivell individual perquè com veieu és el vell estadi, un negatiu més... Verdú i Javier Beltrán, els dos Navarros, Juan i Lamberto; Alain i Warners...


Poc després ve Naya i amb la seua peculiar filosofia futbolera s´acabe Planelles i amb ell els colors de la senyera al braçalet. Juan Navarro va agafar la capitania, sembla que va recuperar l´antic, no s´aprecia bé a les imatges que he vist en blanc-i-negre.

Temporada 1983-84. Model Ibeas:


   

























Tornem al roig però més modern, es pose de moda la C inicial. A més este és el primer partit on el C.D. Castelló porta publicitat a la samarreta, 9 d´octubre de 1983, 1 a 0 a Balaídos contra el Celta.
Lafita, Tatar, l´omnipresent Viña...

Amb els anys Javi Valls va heretar el braçalet, siga verd o blau, més o menys este model:
























3 de setembre de 1989. R. Oviedo 1 CDCS 1. Debut de l´àrbitre Gª Aranda a 1ª divisió.

Models Aeroport de CS, monocolor i fosforito: época Castellnou.

Este cromo diu Pol Bueso però no és ell, sembla Zamora ! Ací està Pol, amb el fosfi:




Després, a la primavera del 2012 vam recuperat els colors:

A Aaron li l´han donat fet el braçal, modern amb l´escut, amb el verd de Castelló, procedent del C.E.Castelló Femení (crec fet per Miguel, segon entrenador); a Juan li va tocar buscar-se la vida allende les muralles de Castelló... seria més rústic, segur, a la vegada que més trascendent.








Fins l´actualitat i esperem fins les estrelles, l´eternitat.



D.E.P. ANTONIO PEREZ BALADA, porter albinegre dels anys 40.

Enhorabona a SENTIMIENTO ALBINEGRO, anem avançant, JUSTÍCIA PER AL CD CASTELLÓ.

diumenge, 14 de febrer del 2016

Johan Cruyff i la història del braçalet. Rectificació: no hi havia censura.


Johan Cruyff fitxa pel Barça la temporada 1973-74: campions de Lliga, històric 0 a 5 al Real Madrid (17-febrer-1974). Encara no és capità com s´aprecia a la imatge contra el C.D. Castellón dues setmanes després, 3-març-74, altre 5 a 0, un gol del director Cruyff amb cadeneta però sense braçalet. El nº 6 albinegre sembla Cayuela. Crònica del partit amb un Castellón admirable:


A la temporada següent, 1974-75, és nomenat capità, això sí, lluirà? braçalet de color blanc...

9 febrer 1975, expulsat a La Rosaleda
  ...fins l´ 1 de febrer de 1976 on ja apareix amb la senyera habitual que coneixem, ara ha fet 40 anys, contra l´Athletic de Bilbao (2 a 1) poc després de la mort del Dictador Franco (20-nov-1975) Thonys blaugrana ho explica molt bé:


Doncs una vegada aclarit cal rectificar l´entrada en la que m´esglaie per la possible censura a una col.leció de cromos. Recordem:

No em digueu que no pareix un pegamot, no arriba a categoria d´oximoron, com la samarreta blanca mes almenys resulta antiestètic.
L´àlbum que jo tinc retallat és Escudos y equipos temporada 75-76:























Altra pàgina explica que és un curiós segon àlbum de la temporada per completar el primer d´Ediciones Este, sense imatges individuals dels futbolistes, això sí, crec que la temporada correcta es la 75-76:

Em puc enganyar però recorde que els amiguets ens la vam fer en conjunt (ja ens havíem fet cadascú la nostra de cromos de jugadors, també la conserve sense tapes, d´ Editorial FHER) i al final el vam sortejar o el destí va voler que me´l quedare jo.

Por lo tanto, us deixe amb el geni que va canviar la Història blaugrana, El Barça és més que un club:


diumenge, 17 de gener del 2016

"Maravillosa España": El País Valenciano y el hijo ilustre. El buque y el futbolista.



























Teatro Romano de Mérida

"Donde el mar rompe en sus costas, está situado, en una profunda bahía, el puerto militar de Cartagena" 
 
Círculo de Lectores, 1972: cuando el Caudillo aún era el hijo más ilustre de Galicia, el català i el valencià eren la mateixa llengua sense problema i Joan Fuster deia País Valenciano tranquil.lament, encara no havien edificat la Comunitat. Il.lustres són almenys les signatures: Fuster, Delibes, Cunqueiro... cadascú parla de la seua regió, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja... una perla de fa 44 anys. El tò groguenc de les imatges no és produït per l´antigor de la matèria, sinò per la manca de llum o per la meua "castanya de mòbil" (l´amic Vite dixit)
Que vinga, que vinga, que vinga la llum...

Ací no tenim "problema" de si àguila o voltor com a l´escut del C.D. Castelló, el águila imperial siempre campea temblando al viento no de la emoción sinò al pal del buc militar Gamboa.
I ací venen les casualitats: a la popa es pot llegir EN AMBOA... Raúl Centeno Gamboa... nooo! Demostrem que es dedicat al polifacètic Sarmiento de Gamboa i no aquell jugador hondureny que debutava el dia de l´esquinç:

Buque Sarmiento de Gamboa


 
Raúl Centeno Gamboa

dimecres, 23 de desembre del 2015

Bo Nadal, boas festas e bo ano novo !



























Valga esta targeta del col.laborador Arnau per felicitar als seguidors del blog el Nadal i l´Any Nou. Anem de prestaos perquè la futbolera és de l´entrenador orellut Kiko Ramírez i el títol de l´entrada apareix en galego perquè per a dessitjar bon any literari ho fem amb el darrer llibre de Manuel Rivas, sempre poètic, surrealista, esta vegada la boca de la literatura se abre, con su habitual ironía, denuncia y humor contra el dolor, para vencer el Vacío y hablar contra el Imperio de esa nada injusta.

Molt bonica imatge, tant de bo l´esperit del Nadal faca reflexionar a tots els albinegres pel bé del club, el presi el primer, perquè la situació econòmica és delicada i el futur molt boirós, per desgràcia.

 
¡Epopoi popoi!

Sólo un par de apuntes en esta eficaz inutilidad (oximoron que aparece en la maravillosa página 239 de la novela) de analizar un libro. Y es que en la página 100 aparece una frase familiar, la que nos contestó en una ocasión el propio autor en entrevista digital de El País, la pregunta surrealista nº 7:


Y la referencia/homenaje a Pedro Páramo en la mencionada 239:

Está escrito con levadura. Lo dejas una noche y fermenta. Se llena de cosas nuevas. 

Y el capítulo de La Odisea, viaje reconstrucción de la memoria, y el narrado por Dombodán y el monólogo de Garúa y tantas cosas...
Está narrado en primera persona por Fontana (no el albinegro Carlos Ernesto sino Vicenzo)... bla, bla, bla... para otra ocasión... ;-)  

























Altra imatge nadalenca (Miguel Campos Blasco) d´un Castelló de l´any 1946 nevat, en concret, la Plaça de Tetuan.

I també un poc de MÀGIA I MÚSICA feta per dos artistes, Joan i Arnau Agost: 

diumenge, 6 de desembre del 2015

Polícroma Extremadura III



























Completamos trilogía extremeña:

Polícroma Extremadura I

Polícroma Extremadura II e incursión en Portugal. "Com a La Plana".

La fronteriza Olivenza posee policromía especial, la lingüística, y dos museos no diremos exquisitos porque en portugués no significa lo mismo... (raro, extraño, feo) de figuras de papel, ideal para infantes y otro muy completo de etnografía, con una escuela de Enciclopedia como muestra.

  Gollum. Insisto, de papel.


























Ejemplo de la mencionada policromía lingüística en las ruas.

En Almendralejo, sin los cañones de Espronceda, teatro dedicado a Carolina Coronado, también romántica; atención a la dualidad de poetisas en la inscripción de su monumento: Safo - Santa Teresa de Jesús.
 

En las afueras de la ciudad encontramos el sepulcro de Huerta Montero, donde nuestros ancestros realizaron rituales con el hermano Sol:


 POLICROMÍA en libros miniados del Monasterio de Guadalupe, con monje medieval.


En pinturas de la iglesia Santa María la Mayor de Trujillo.


En la iglesia de San Bartolomé de Jerez de los Caballeros.

Hasta a Viriato le otorgan colores según frontera cuando en realidad era lusitano...
Espero la reina Isabel, quien nos concedió privilegio para crónica, no nos desmoche como a las torres de Cáceres o nos sumerja en un oscuro aljibe árabe:

 ¿El NEGRO es color?



























Muros trasnochados. Iglesia concatedral de Santa María la Mayor de Cáceres. Color piedra.

Nos quedamos con el VERDE esperanza de la creciente vegetación enredada en la cacereña torre de Saude o de los Plata:

 
¡ OBRIGADO / GRACIAS !