"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 4 de maig del 2014

Una derrota històrica.


Vull compartir amb amics del blog este escrit meu publicat a Salvemos al CDCS:


Us anime a participar a la pàgina per mantenir la brasa albinegra mitjançant el Racó de l´aficionat/Rincón del aficionado. Així mateix, es porta un diari on es destaca un fet de l´actualitat, com la mort de D. Antonio Sales esta setmana, president del club precisament a l´època de la que parle este article.

Ací ampliarem el butlletí del dia del partit per l´interés històric. Alguns m´han fet una pregunta retòrica, clar que guardave estes relíquies... i altres. Per cert, gràcies a l´oxímoron hem eixit a Las Cuarenta de Pepe Beltrán (delegat a Castelló del periòdic Levante) en positiu i per quarta ocasió ! 

Alberto Fabra, Javier Moliner y Alfonso Bataller han optado por un sonoro silencio –oxímoron, amigo Hoanghos–


SERIA UNA DERROTA HISTÒRICA.-

 Tinc un blog on de tant en tant vaig escrivint sobre alguns capítols gloriosos del C.E. CASTELLÓ: gestes dels equipiers dels anys 20 ó 40, records, vivències i anècdotes personals que constitueixen una justificació (més) per a mantindre viva la passió albinegra (i no altra). De xicotet era més del Barça que del Castelló, entono el mea culpa (si cal), mes a mesura d´acudir a l´stadium a partits, entrenos, escoltar ràdios em vaig convertir fervorosament.

 I vam pujar a 1ª divisió… i va vindre el Barça al segon partit de Castàlia… 7 d´octubre de 1981, entre setmana, tarde de (no)estudi (al dia següent tenia examen d Història, 1er de BUP, 14 anyets), nervis, el rellotge no avança, desfici… tradicional bocata blanc-i-negre, rua feta per la mare amb llonganissa, butifarra amb tomateta més coca-cola reglamentària i a DELANTERA TORRE a veure d’a prop als ídols i viure la màgia de la divisió d´honor. Tot va començar perfecte, atacàvem cap allí i al descans victòria amb gol de Blanco de penal a pocs metres. Il.lusió infantil, guanyar al totpoderós Barça dels Quini, Simonsen, Víctor Muñoz… increïble.

Però la realitat ens va colpejar la 2ª part fins a 6 vegades, 6 ciris, 6 gols… els davanters blaugranes venien com avions i van fer palesa la feblesa dels nostres jugadors, (3 gols va fer Quini) vam fer una temporada horrorosa, com ara salvant graons, però a 1ª… Aleshores vaig eixir decebut de Castàlia però us assegure que amb el pas del temps recorde amb afecte aquell episodi i molts altres. Per això i una caterva més de motius, SALVEM AL CDCS. Ningú concep que Barça, València o els Madrids puguen desaparèixer, doncs nosaltres tampoc. Els polítics, que van posar als espoliadors (per fer el conte de la lletera) tenen responsabilitat, que actuen (de facto) i no deixen morir (ves a saber per què) tanta Història i sentiment. Seria una derrota històrica. Aquesta sense bon record amb el pas del temps. Per descomptat, que no conten amb mi si s´inventen un altre equip.

L´examen d´Història em va eixir molt bé, malgrat tot.

Un esperançat PAM PAM ORELLUT !

Per Juanjo Agost.



Qui va fer l´àlbum temp. 81-82 tenia poca cultura o era un refundacionista precoç...

4 comentaris:

  1. Recuerdo ese álbum, lastima que se haya perdido. El partido vagamente, es lo que tiene tener memoria de crustáceo jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mis álbunes también pero como tengo el síndrome de Diógenes aparecieron de su escondrijo tras mucho tiempo. Eres un crustáceo más joven, por eso no te acuerdas con precisión. ¡ La edad (y las impresiones) hace mucho, amigo ! Algún día "de poca feina" contaré "el susto que me dio un perro mientras jugaba a chapas futboleras/callejeras"...

      Gracias por el comentario.

      Elimina
  2. Entre tots salvarem el Castelló. Són molts anys. Endavant !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres només podem mantindre la brasa albinegra, amic Xavi.

      Elimina