G4 local d´amistat i aprenentatge.

Si tot hom en veritat, el seu poble vol defendre,
el primer que ha de fer és estudiar i dependre.
Carles Salvador

El G4 era una reunió de països que es reunien per arreglar el món. Per a mi i un grupet d´amics és el sopar amb tertúlia posterior que fem divendres nit de forma aleatòria. Us els presentaré sense permís, a traïció i a risc de rajaments.

Encapçale l´entrada amb esta inquietant foto per il.lustrar un poc les nostres inquietuts. Parlem de tot un poc amb tota lògica, amb interés per la Història, literatura, esports, viatges, política... com tot lo món, això si, sense ser pretensiós amb bon nivell, jo almenys aprenc molt. En realitat som quatre o uns pocs més, segons nits:

Començe amb Juanlu, co-autor del llibre de la foto Castelló sota les bombes i autor de Un país en gris i negre que porta a les mans el dia de la presentació i que us recomane, fruit de molts anys d´investigació. És membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Sap sobretot d´Història i de la Guerra Civil a Castelló en concret. També és un consumat atleta de fons.

Joan Antoni, un home del Renaixement, gran lector, amant d´informació domine tots els àmbits de les lletres. Compromés, a les estones lliures es dedica a protestar. És el de la rereguarda. Li agrada caminar, gran viatger... no li agrada Castelló (ciutat). M´acuse obertament de localista. Segurament té raó.

 Fins i tot a la tele, min. 26 30´´:  Notícies Cuatro

Isidoro, també atleta, també mediàtic a Cuatro en concursos i albinegre de tota la vida ! Va estar a la final copera encara que no se recorda massa. S´ha aficionat als números romans.

Ximo Sari li pega a tot, nadador, fumador modern de l´invent eixe del vapor, sempre aporta el seu punt de vista crític, domina totes les qüestions. Especialista en informàtica i... apostes. Aquí el tenim darrere el sr Francesc Colomer en plena manifa sota la pancarta (de negre):

L´altre Ximo té dues dimensions, la personal i la d´Atunero, el bou company al blog. Escriu, llig, corre, protesta... anava a Castàlia quan el Castelló era el Castelló assevera. Ha escrit El amor no es lo pactado, La meravellosa troballa... i rep premis, com el de Narrativa breu de Vila.real amb Primavera:

 

Fem el carajillo: 

Comentem breument la foto inquietant paradigma que he batejat de l´inici. Ho faig així per l´home recolzat contra la paret de l´esquerra. És un bombardeig a la Porta del Sol de Castelló, aleshores plaça Emilio Castelar. La gent corre a refugiar-se al actual Casino Antic, seu del Front Popular quan la trista Guerra. 23 de març de 1937. Què fa tan quiet mentre sonen les sirenes d´alarma i la resta de persones corren amb paüra ? és un guàrdia d´assalt ? un suïcida ? què penseu ? ... en qualsevol cas és un bon principi de novel.la.

Es pot apreciar als fons una pancarta de la C.N.T.

Mamprenem el digestiu gintònic per acabar presentacions de membres (no hi ha miembras) amb qui us escriu. Ja coneixeu les meues dèries així que com a més no guanye premis, els done a insignes:

 I també mediàtic. No sé com vaig vestit...

Joan Miquel, també historiador, company de club de lectura Joan Palanques, pertany (com Juanlu) al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i José Maria han assistit alguna vegada, així com el poeta urbà en guaret i col.laborador del blog l´ínclit Gillan. Dels dos primers no tinc foto, disculpen o no, perquè la del tercer home és sens dubte impactant:

Com a localista que sóc acabe amb fragment de poesia d´Estellés dedicada a Castelló dins el Mural del País Valencià, plena de metàfores i on parla de la pols artoliana...

(...)

la llengua creix a les ratlles dels solcs,

puig i barranc, remots rius fundadors,

parets de cèrvols, mel recuperada,

dòcil argila, navegada amplària,

raons de sang, incorporada brisa,

pals de combats, comarques combatives,

(...)

De Castelló arribava a València

com un gran vent, una fidelitat.

El manament i la pols del dictamen:

serà País per a sempre i per sempre.

* Sugerència: podeu fervos un gintònic localista de cítrics mentre llegiu els enllaços. Gràcies per aguantar-me.