"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 22 de setembre del 2013

G4 local d´amistat i aprenentatge.



Si tot hom en veritat, el seu poble vol defendre,
el primer que ha de fer és estudiar i dependre.
Carles Salvador

El G4 era una reunió de països que es reunien per arreglar el món. Per a mi i un grupet d´amics és el sopar amb tertúlia posterior que fem divendres nit de forma aleatòria. Us els presentaré sense permís, a traïció i a risc de rajaments.

Encapçale l´entrada amb esta inquietant foto per il.lustrar un poc les nostres inquietuts. Parlem de tot un poc amb tota lògica, amb interés per la Història, literatura, esports, viatges, política... com tot lo món, això si, sense ser pretensiós amb bon nivell, jo almenys aprenc molt. En realitat som quatre o uns pocs més, segons nits:

Començe amb Juanlu, co-autor del llibre de la foto Castelló sota les bombes i autor de Un país en gris i negre que porta a les mans el dia de la presentació i que us recomane, fruit de molts anys d´investigació. És membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.


Sap sobretot d´Història i de la Guerra Civil a Castelló en concret. També és un consumat atleta de fons.



Joan Antoni, un home del Renaixement, gran lector, amant d´informació domine tots els àmbits de les lletres. Compromés, a les estones lliures es dedica a protestar. És el de la rereguarda. Li agrada caminar, gran viatger... no li agrada Castelló (ciutat). M´acuse obertament de localista. Segurament té raó.


 Fins i tot a la tele, min. 26 30´´:  Notícies Cuatro


Isidoro, també atleta, també mediàtic a Cuatro en concursos i albinegre de tota la vida ! Va estar a la final copera encara que no se recorda massa. S´ha aficionat als números romans.



Ximo Sari li pega a tot, nadador, fumador modern de l´invent eixe del vapor, sempre aporta el seu punt de vista crític, domina totes les qüestions. Especialista en informàtica i... apostes. Aquí el tenim darrere el sr Francesc Colomer en plena manifa sota la pancarta (de negre):



L´altre Ximo té dues dimensions, la personal i la d´Atunero, el bou company al blog. Escriu, llig, corre, protesta... anava a Castàlia quan el Castelló era el Castelló assevera. Ha escrit El amor no es lo pactado, La meravellosa troballa... i rep premis, com el de Narrativa breu de Vila.real amb Primavera:


Fem el carajillo: 
Comentem breument la foto inquietant paradigma que he batejat de l´inici. Ho faig així per l´home recolzat contra la paret de l´esquerra. És un bombardeig a la Porta del Sol de Castelló, aleshores plaça Emilio Castelar. La gent corre a refugiar-se al actual Casino Antic, seu del Front Popular quan la trista Guerra. 23 de març de 1937. Què fa tan quiet mentre sonen les sirenes d´alarma i la resta de persones corren amb paüra ? és un guàrdia d´assalt ? un suïcida ? què penseu ? ... en qualsevol cas és un bon principi de novel.la.
Es pot apreciar als fons una pancarta de la C.N.T.

Mamprenem el digestiu gintònic per acabar presentacions de membres (no hi ha miembras) amb qui us escriu. Ja coneixeu les meues dèries així que com a més no guanye premis, els done a insignes:


 I també mediàtic. No sé com vaig vestit...


Joan Miquel, també historiador, company de club de lectura Joan Palanques, pertany (com Juanlu) al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i José Maria han assistit alguna vegada, així com el poeta urbà en guaret i col.laborador del blog l´ínclit Gillan. Dels dos primers no tinc foto, disculpen o no, perquè la del tercer home és sens dubte impactant:


Com a localista que sóc acabe amb fragment de poesia d´Estellés dedicada a Castelló dins el Mural del País Valencià, plena de metàfores i on parla de la pols artoliana...

(...)
la llengua creix a les ratlles dels solcs,
puig i barranc, remots rius fundadors,
parets de cèrvols, mel recuperada,
dòcil argila, navegada amplària,
raons de sang, incorporada brisa,
pals de combats, comarques combatives,
(...)
De Castelló arribava a València
com un gran vent, una fidelitat.
El manament i la pols del dictamen:
serà País per a sempre i per sempre.

* Sugerència: podeu fervos un gintònic localista de cítrics mentre llegiu els enllaços. Gràcies per aguantar-me.

8 comentaris:

  1. Vaya equipo, no sé si arreglaréis el mundo, pero lo pasaréis bien jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si quieres venir adelante. Vienes como especialista en cangrejos, métodos pedagógicos y hábitat natural de la marjal de la Plana. ;-)

      Elimina
  2. Misser Hoangho! Haurien vostès de canviar els estatuts del G-4 eixe i deixar participar-hi femelles, dels gèneres humà o boví. Seria molt enriquidor i si fóra així així fins i tot aquest modest bou hi assistiria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els estatuts són fàcils de canviar, vosté és un pillo, va a lo que va. Torne a llegir per favor l´encapçalament, cita de Carles Salvador. No som gais ni missògins.

      El que potser vindrà serà un periodista, el que ens faltava ! i tb es diu Ximo ! III Ximos! (ho posem en nºs romans per a q practique el bo d´Isidoro)

      Vinga amb alguna vaqueta. També convidarem a Schopi i Barli, però tenen un contrat amb l´Ajuntament i no es poden moure en teoria, alguna escapadeta fan, que ho sé. I fins ahí puc dir. Serà un G-Mouu o G-banyut.

      Elimina
  3. Com que els meus companys són tímids ahí va alguna opinió xafant "llei protecció de les mateixes":

    JOAN ANTONI, coquet ell, es queixa no el trague en color.

    XIMO "SARI" deixa la crítica per al proper sopar. Als dos els ha agradat.

    JUANLU: molt brillant i entranyable...perill tanta difusio ens fara famosos i tots voldran vindre G-4!!! el teu article dona cache al grup...son el poder en la sombra a castello jajaja

    ISIDORO ha fet els deures amb cum laude. Investigació albinegra:
    El misteri es va resolvent. Alberto PONCE, va ser fitxat pel Castelló i va coincidir en la plantilla amb Fontana. En aquell temps sols podia haver un estranger i pareix que (dada no confirmada) que tenia que haverse nacionalitzat (Fontana) pero per el que fora no va passar. En aquella època l'Almassora era una espècie de filial del CDCS i va ser cedit allí i a partir de ahí res, va estar pegant voltes per diferents equips provincials vivint del futbol.
    Així que en partit oficial no poder jugar per la reglamentació.
    Aço m'ho ha comentat un tercer, ja ho confirmaré amb l'interessat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "El gran Fontana" (com deia el desaparegut Felices) es volia nacionalitzar i crec ho va fer després quan va fitxar pel CORUÑA. Estrangers podien jugar dos, igual era ORIÜND ?

      Elimina
    2. Un historiador, en este cas albinegre, ens confirma que "Ponce va jugar en el Almassora quan, efectivament, ere club filial del Castelló. El que no em concorda son les dades. El Almassora es va fer filial del Castelló la temporada 90-91 quan estavem a primera divisió. Jo crec que no van coincidir Ponce i el gran Fontana, malgrat que puc estar jo equivocat. Fontana va adquirir la nacionalitat espanyola justament la temporada que s'en va anar d´ací i va fitxar pel Deportivo. Faltarie confirmar la coexistència en el Castelló de Ponce i el gran Fontana"

      Li encomanem a Isidoro rematar "en plancha" la investigació quan coincidisca amb el jugador amb cognom de torero, Disculpe la comparació el bou Atunero.

      Elimina
  4. ULTIMOS FICHAJES: altre Ximo, el periodista local XIMO GÓRRIZ va vindre al darrer ja fa algun temps. És el més "tecnològic" de tots. ;-)

    Entre Joans i Ximos anem empat a 3.

    ResponElimina