"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 21 de juny del 2010

Quina pena!


SUGERENCIA: punxar abans de llegir damunt C.E.CASTELLO o PAM PAM ORELLUT en el texte per compendre millor la idiosincrasia...

...ALBRICIAS !!

Permitiu-me valer-me o, sense eufemismes, "destroçar" un poema de LUIS ROSALES, en el centenari del seu naixement, un fragment de la seua obra maestra LA CASA ENCENDIDA, per parlar del C.E. CASTELLÓ, el nostre equip del alma.

"Y ahora vamos a hablar,
ahora ya estamos juntos, ayeridos y ciegos,
porque lo junto nos va haciendo el alma;
ahora ya estamos sombreados
como un camino de alas choperas por la muerte...

¿Y quién te cuida, CDCS (Luis en el original) ?

con vuestra MARCHA (vuelta en el o.) se ha ordenado todo...
...que eres tú quien me cuida,
que eres tú quien me sigue cuidando...
Y ahora vamos a hablar, ¿sabéis?, vamos a hablar.

Al día siguiente...
Buenas noches, CDCS (don Luís en el o.) ...
y al mirar hacia arriba,
vi iluminadas, obradoras, radiantes, estelares,
las ventanas,
-sí, todas ls ventanas-,
Gracias, Señor, la casa está encendida".

Que parlen, que raonen, que es peguen, que marxe qui tinga que marxar, però que la casa continue encesa. I continuarà encesa, per que el dissabte, uns 400 sent generosos, hi estaven a Castàlia. Persones majors amb dificultat per caminar, xiquets que encara es il.lusionaven per la victòria i panolis com jo que es colen a a Tribuna (per veterania i per l ´ombra) que encara s´emocionen al escoltar l´himne, que disfruten parlant del Castelló, que disfruten parlant amb el conspicu Kurtmar... una darrera anécdota: en el ínterin de pocs minuts, a la pregunta de éste sobre quí t´agradaria agafare el club, (pregunta segurament sense resposta) una il.lustre forera i jo li contestem el mateix en distintes converses: "una bona persona i avant". Que vingue una bona persona i bon albinegre i el sentiment continue encés.
Que marxen i ens alliberen als albinegres (perdó per repetir la paraula, però m´agrade més que orelluts i és bonica) del dil.lema de seguir o no, per què eixe és el problema: tindre que donar els teus diners als qui t´han enfonsat en l´infern de la 2ªB.

PAM PAM ORELLUT!!! més que mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada