Si us agraden els llibres, esteu malalts del C.E.CASTELLÓ, trobareu un lloc on distraure-vos, amb amics poetes i escriptors, un bou reivindicatiu i algunes dèries més d´un homo heidelbergensis lletraferit.
"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.
"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.
"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.
dilluns, 28 de juny del 2010
GILLAN, el poeta urbà o subtil poeta. OLOR A TIERRA MOJADA.
Us presente al poeta GILLAN, "ínclito" personatge a qui molts ja coneixeu... L´he qualificat d´urbà per la temàtica de molts poemes seus i subtil per què també ho és, en major o menor mesura. Tothom coneix el seu famós "Sutil regüeldo". Es un poema, no un costum, je,je.
Amb tots vostés, OLOR A TIERRA MOJADA, amb reminiscències prehistòriques també...
El cielo gris es presagio del maná,
alimento de la tierra, elemento germinal.
El agua, mi cuerpo, acariciando está,
me siento excitado por su roce sensual.
Llueve, llueve, ya llueve...
y me siento mejor... mucho mejor.
Mi espíritu anegado de melancolía,
mi mente distante... errante... tranquila.
Sedante cadencia, sinfonía natural,
dulce melodía que me ayuda a escapar.
Llueve, llueve, ya llueve...
y me siento mejor... mucho mejor.
Olor a tierra mojada,
sutil aroma de libertad;
suave perfume que embriaga,
quintaesencia de la felicidad.
La tierra empapada del líquido vital,
una orgía de vida en sus entrañas hay.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ARTISTA, con mayúsculas,
ResponEliminaMoltes gracies Hoangho, per fer-me un lloc al teu blog, veritable refugi dels lletraferits.
ResponEliminaEse Gillan de verbo facil y gafas discretas.
ResponElimina