"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 3 de desembre del 2017

Les grues

El G-4 castellonenc va visitar terres aragoneses amb doble objectiu: descobrir el misteri del Monasterio de Piedra (gato encerrado o suposades bombes) i conèixer les grues (grus grus) de la llacuna de Gallocanta.
Ni gato, ni gallo, ni grues, ni canta, menys encara bombes... bò, sí... unes grues van ser vistes passejant pel poble de Bello buscant un bar o similar. Van veure l´escola, van trobar l´esglèsia, mes no el niu desitjat. Ulls humans a refugi, amagats, sorpresos i quasi segur esglaiats, segur vigilaven els moviments de les estranyes grues caminant pel fred i mitja foscor. Impotents i acovardades les aus van decidir sopar a l´hotel on s´allotjarien, una antiga sitja molt ben transformada, fer-se un gintònic amb glaçons mentre miraven futbol i anar-se´n a dormir. Una va caure de la llitera, per poc es trenca un ala; altra amb molt de bec va aprofitar per obrir la finestra a -9 graus de fresqueta, per poc constipe a altra... en fi, sense més peripècies al matí següent van pujar a l´observatori del mateix hotel a veure cosines germanes, mooolt poquetes hi havia, de tota manera cal anar a visitar-les així que pujen als cotxes i previa neteja de cristalls gelats, fan punta a la llacuna... algun familiar llunyà perdut van saludar però el que es van trobar sota les potes va ser una fina capa de salitre i l´ombra de l´arbre... l´aigua tota restava al Monestir del riu Pedra.

Graves efectos de la sequía. Diario de Teruel.

Petjades de grus grus.
  
Algunes poques grues al límit de la llacuna salitrosa.

Vista des de l´observatori de l´hotel de grues. 


Temperatures a les Espanyes la "noche de autos". Líders!

La tardor al Monasterio de Piedra.


I l´aigua.

Ruïnes del monestir.

Les grues, entre profecies i destarifos, encara van prendre el vol cap a altres llocs: pobles amb esglèsies i castell, badlands i travertins, i per descomptat indrets amb aigua.

 Daroca des del castell.

Encreuament de bells camins. Anento, Aguallueve, basses...
  
El que ens hem perdut, fa un any:


7 comentaris:

  1. Muuuuu! Pregunte vosté a la sitja eixa de Bello si admeten bous, que jo l'any que ve hi aniré. Portarem pinso per a les grues i farem botellón! Molt xules les fotos! Muuuuuu!

    Atu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home dic bou!quan de temps sense llegir-lo per ací, ben(re)vingut!
      Tranquil, si admeten grues, admetran bous i vaques, per descomptat, que veig es vol apuntar.
      A vore quan s´anime i ens torna a delectar amb algun escrit seu marca de la casa-estable, perquè l´afició pregunta, té molts admiradors/es!
      MUUUUU MU MUUU (Encantat de saludarlo)

      Elimina
  2. Estuve hace muuuchos (parezco el buey atunero) años y tengo ganas de volver, que mi familia no lo conoce, pero lo haré cuando el frío no sea como el siberiano.
    Un abrazo viajero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En realidad "las grullas castelloneses" no pasaron mucho frío, de dia hacia sol y es buena época para ver congéneres pero este año la sequía ha hecho estragos y han pasado de largo.
      Ahora sí q estáis flipando en "Siberia" eh? je,je, ¡saludos y otro abrazo!

      Elimina
  3. Maaaaaaaa! Si el meu Atu diu que va a vore les grues, jo també hi vull anar. Vosaltres els humans dieu que on va la corda, va el poal, i a nosaltres els bovins ens va molt bé anar del ramal. Maaaaaaaaa!

    Atu-vaqueta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que sí, dona, perdó! vaqueta. Dic el mateix, encantat de que escrigue per ací, al blog tenim molt present a les vaques, només posar-ho al buscador ixen un fum d´escrits:

      http://hoanghoat.blogspot.com.es/search?q=vaques

      I altre d´Astúries i Cantabria molt bonico en castellà, "El paraíso de las vacas":

      https://hoanghoat.blogspot.com.es/search?q=vacas

      Li´l dedique. Ma maaaaa! (un plaer)

      Elimina
    2. Ay calla, q ja li´l vaid dedicar a Atunero, ha,ha,ha. és igual, doncs per als dos.

      Elimina