"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 18 de novembre del 2012

Anar a Castàlia, il.lusió de xiquet.


Animat per Javi, company de la comissió del 90 aniversari, i inspirat per una foto de hui del Mediterráneo, publique fotos (sobretot la primera) de lo que significa anar a Castàlia. Orgull de genealogia, com deiem al discurs de la festa del 20 de juliol a l´estadi. A més m´anime jo mateix a posar les que tinc amb amics, familiars i també les de la família de la comissió, amb anècdota final.

US CONEIXEREU MOLTS ! i amb personatges il.lustres !



  





























































                                   Imatge inspiradora.






El meu amic evidentment no és J.J. Lo d´il.lustre de l´encapçalament tampoc anava per ell. El meu amic apareix a l´esquerra.


8 comentaris:

  1. La veritat és que el vore imatges de l'Antic Castalia em permet recuperar en més claredat el sentiment albinegre, pot ser al barrejar amb records d'infantesa i joventut, quan les sensacions i vivències s'experimenten en més il.lusió... Aquelles visites als entrenaments dels nostres ídols han quedat arrelades a la memòria i al sentiment ..

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imatge que presenta esta entrada nº222 igual deuria anar en la de RACIC. El jovenet que s´endivina darrere quasi segur ets tu i podria ser perfectament aquell dia inspirador:

      "Un grup d´emocionats xiquets s´aposta damunt la tanca amanida amb una pàtina de rovell de l´antic estadi Castàlia. Estem a la porteria recaient a la torre de Marató i l´esforç i el fervor amb el que entrena fan suar de valent al porter robust com un drago més que el sol del migdia..."

      I quasi segur també no ho és per l´ombra de la torre. Aquell dia del "¿qué pasa niños?" imborrable juraria era dissabte de matí.

      Elimina
  2. Crec recordar que eixa foto va ser presa un dia, dissabte segurament, que jo no vaig anar a vore l'entrenament, alguna altra cosa tindrie que fer.. quant vas tornar ens vas contar emocionat que t'havien fet una foto..
    Recorde una altra ocasió que tu no vas tindre classe a l'institut i jo encara anave al col.legi, i tu vas poder anar a un entreno, supose que amb eixa sensació especial que tots hem tingut de xiquets quan no estàvem en classe a hores habituals i podíem vore el "mon" exterior.. Després em vas explicar els detalls..

    ResponElimina
    Respostes
    1. quina memòria tens ! recorde q anava de vesprà a l´institut i estàvem a 1ª divisió en "annus horribilis" però res més. Això si, hi ha detalls q no s´esborren mai, els q vaig traent açí al bloc. Com la vesprà d´estudiar Història i el 1 a 6 nocturn...

      Elimina
  3. No salgo en ninguna jajajaja normal ... algunos de esos eran buenos tiempos, otros menos buenos, pero siempre albinegros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hubieras venido en verano a las "reuniones desesperadas" de Castàlia te verías, ja,ja, es curioso q pocos nos conocíamos y ahora casi puedo decirte el nombre de todos los q aparecen en las fotos, albinegros enamorados de su club en momentos agónicos: Emilio en la puerta, Alicia, Javi, David, Felip... ja,ja.

      Y no se ha comentado pero hay un il.lustre del baloncesto español al lado mismo de nuestro polifacético Alejandro !

      Elimina
  4. Vaja! És veritat.. Orenga! Ja ere alt de xaval, clar.. Albinegres il.lustres, je, je..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi il.lustres sou tots, com he dit, familiars, amics... també els membres de la Comissió 90 aniversari. La foto de Javi-xiquet amb Juan Planelles és molt xula i demostració del braçal amb la senyera que lluïa amb orgull i sense aditius.

      Elimina