Si voleu assabentar-vos de lo que és el poètic silenci desolador aneu a l´aeropuerto del abuelo. Això vam fer els cosins AGOST un recent diumenge d´octubre. Bé, el motiu fonamental de la trobada va ser un dinar de germanor o cosinor en este cas. No cal dir que ho vam passar molt bé menjant, bevent i xerrant de tot un poc.
Abans vam visitar com aperitiu cultural l´arc de Cabanes i alguns futbolers el van gastar com a porteria de futbol de medio punto y con dovelas. Jo no vaig ser. Nebots juganers.
Altra visita, l´ermita de Sant Cristòfol, ermita irreal perquè fent un psilogisme forçat si el Elías ens va revelar a l´institut con grandes aspavientos:
- No os rasguéis las vestiduras, ¡ san Cristóbal no existe !
Doncs si l´ermita és d´ell i no existeix tampoc hi ha ermita.
Qui va resultar real i plausible (o millor tangible? ) és... el molt Honorable ! allí estava, tranquil, en família, sense opinar de res públicament, és possible ofrenant glòries a Espanya en l´intimitat.
Rodejats de quadres de Ripo (no comment l´escultura del careto garxo ) vam fer realitat el carpe diem i arribar a una conclusió: els Agost no som gens maneguetes.
Molta "virtualitat" vam experimentar a les nostres visites, ermita, aeroport, tot virtual, sí senyor.. Pocs kilòmetres i uns 2.000 anys separen 2 diferents vies de comunicació, una, rememorada per l'Arc, ja desapareguda, va complir la seua funció, l'altra, per estrenar, la arribarà a complir? Presents i futures generacions d'Agost en seran testimoni..
ResponEliminaAltra característica genètica familiar (si es q es pot generalitzar) és el sarcasme. Cagueme ha observat i recalcat la virtualitat de les construccions. Està clar q lo important va ser la trobada en si, vull recalcar-ho, però podem aprofitar per anar més enllà i fer associacions divertides i de denúncia. Abundant, podem trobar una divergència en la comú virtualitat d´obres arquitectòniques:
EliminaL´ermita m´agrade per l´estil sobri, humil, "romànic de muros gruesos y poca luz" (estes coses en castellà), mentres que l´aeroport és evident és fruit de la megalomania i no vull dir on trobem la poca llum i pedra dura... ja m´he emocionat escrivint altra volta, ha,ha.
L´arc de Cabanes el deixarem com un monument grandiós de triomf que el temps ha despullat d´atributs i es queda en lo fonamental desafiant-ho.
La meua més sincera enhorabona a la Família Agost per mantindre la seua tradicional reunió (gastronòmica i cultural) de cosins.
ResponEliminaGràcies amic, tu entens molt i molt d´eixes facetes, tinc l´honor de compartir-les amb tu i perdó per la redundància, je,je.
EliminaEso está bien, reunirse la familia de vez en cuando. La mía esta desperdigada por España y casi no nos vemos.
ResponEliminaNo creas q nos reunimos en muchas ocasiones pero cuando lo hacemos es un placer y yo diría un deber para no perder lazos. De pequeños compartimos muchas vivencias en maset, alqueria, platja, deportes, la bassa... muchos recuerdos bonitos q son rememorados en estas ocasiones.
EliminaCuando tu familia se reuna aun lo haréis más gordo ! por sierto, ¿estás en evolución o involución ? ja,ja,ja.
Juanjo, tinc que dir-te que lo de manegueta es, tant sols, respecte a l'organització de dinars, i que tinc clar que de tots el cosins Agost, tu tens el aquest titol, sense malentendre el adjectiu, ja que de tots, qui te un blog i d'amunt com aquest?
ResponEliminaPer cert, com no se molt be com va açó, soc Quique, el manegueta, jejejejjej
Està clar, Quique, no som maneguetes, forma part del tarannà, jo no ho sóc gens malgrat el bloc i ser "organitzador albinegre", encara no sé com he arribat a estos embolics, he,he. Estic en evolució com els homos o com l´amic papacangrejo (o ell està en involució?...) (com em mola ajuntar signes de puntuació!) ... hui ha sigut dia dur o almenys enfeinat, vostés disculpen.
EliminaTu sí ets manegueta, molts no s´aclarisen a publicar paraules en un bloc, les lletres eixes maleïdes q hi ha q repetir... gràcies per comentar i per ser manegueta, ets l´organitzador per excelència de la família, ha,ha.