D.E.P. Jesús Colomer, gran aficionat del C.D. Castelló

Jesús ha faltat, gran lluitador, sempre xarrador, sempre amb el somriure als llavis malgrat tot. Gran albinegre. Un record per a ell en este humil blog. El meu condol a la seua família i amics.

Al principi ens coneixíem de vista: del barri, del col.legi, del C.D. Castelló... això ens va unir. Les xarrades no tenien fi, no només el futbol; l´actualitat, inquietuts històriques, lingüístiques, quasi sempre relacionades amb el nostre poble i amb el club dels amors. 

Sempre el recordaré, quan passe per les Palmeretes, pel Bisbe Climent, pels voltants del Primer Molí i sobretot quan entre a Castàlia... perquè després del porter de l´estadi (a qui acabe de saludar fa un rato pel carrer) al primer que veia era a ell, sempre fidel, a prop de la gespa, a prop del seu equip. Forma part d eixe vademècum personal enriquidor i de la gran família albinegra. 

Sempre et portaré al cor. Fins sempre, valent.

El no-moment de silenci.
A l´estadi NO VA HAVER MINUT DE SILENCI PER JESÚS. Malgrat haver-ho demanat la família, malgrat anar 4 gats a l´estadi, no som Barça o R. Madrid, ni 20 segons van dedicar. I això que el lema era TOTS JUNTS GUANYEM... un embolic d´entrades, ONG´s... que ells sabran... Dirán que no es pot a tots, però som de 4ª divisió ! ens coneixem tots i no costa molt retre homenatge a un soci de tota la vida, quan es demana per dos canals, quan es fan homenatges a qüestions que res tenen a vore amb el futbol, com a un torero !! 

Igual el missatge no va arribar al sr. president o este no va voler, no ho sé, però és llàstima. Igual que es va alabar el fet al mite Antonio Pérez, es reivindique un, menor si es vol, al soci anònim i així ho fem. Era una oportunitat (més) d´unir a esta família que a poc a poc se van carregant. A algú li pot semblar açò una bovà, jo ho qualifique de detall humà.

PAM PAM ORELLUT... malgrat tot.