Llambreig. Josep Porcar.

Escric estes línies víctima del sotragueig del bus i per terres de Castella. LLig poesia en valencià mentre per la finestra desfilen girasols, molins de vent i el perenne altiplà groc. Poemes de Josep Porcar i Museros inspirats al camí Travessera, a la platja de la Renegà, entre onades, entre lluernes i corcons, a l´alqueria. També a altres indrets més llunyans. 

Sota el ball hipnòtic dels mots i de la guagua devorem quilòmetres i Llambreig, el seu darrer llibre.

Tot giravolta i enlluerna, paissatge i poemes, expressions buscades per acaronar la bellesa. 

Tot té cabuda en els versos esmentats: bleix i ranera, simis i pèndols; mussols, corbs i voltors, fins i tot una piuladissa, un tuit. Empelts de branques i del llamp, la pell i epitelis de la mar. 

Ordo rerum, filosofia i literatura... Josep fa un empelt de les arts.

Com a curiositat, la veïna de seient és catalana i aficionada a la poesia, assevera que n´escriu. Li mostre el llibre, llig algun poema, dóna aprovació i li sembla profund.

Finalitzo este breu text a l´hotel d´un bufit. De viatge físic, de viatge literari. De nit, a l´agost.

Tancades les portes, enllaunats al buit,
el món sencer torna a bellugar-se, i ens adormim
tranquil.lament en els llimbs del sotragueig.

Fragment de Sotragueix, pàgina 27 de:

Converso con el hombre que siempre va conmigo. Antonio Machado.
(Campos de Castilla)

*La primera foto és meua, la segona del propi Josep (final poema Lluernes) i les altres són del llibre.
*Si punxeu l´enllaç de Josep Porcar veureu obres i premis, així com el seu fantàstic blog Salms també present als Enllaços il.lustres del nostre blog des de fa moltes llunes.