Ell si es moriria llaurador, apegat a la terra, a traure-li l´esmerç possible, a renyir amb la brossa a braç partit, aguantant la calor i el fred , les tramuntanes i la pedra; ell conservaria les fites dels seus agüelos; però els seus fills, era de raó que milloraren, que visqueren més curiosos que ell havia viscut.
Fragment del capítol Fruita de repom ( DE LA MEUA GARBERA) Josep Pascual Tirado.
Ens retrobem amb este llibre, amb el Raval de Sant Fèlix i per descomptat el carrer Mare de Déu de Lledó, on vivien alguns llauradors com el de la foto (segur no tan rics perquè té moltes haques); se´n han anat... eufemisme perquè s´han mort i perquè és un ofici que va a menys... a no ser que la omnipresent crisi ens obligue a tornar a la terra de forma física i no tant poètica...
A l´any que estem, 1948, i en el paisatge o paisatgisme sentimental (així anomenava Joan Fuster la poesia de Miquel Peris) del carrer apareixen expositors amb els productes de la terra. El que sobra: faves, querailles, pèsols... inclús gavells de branques de taronger, remulla per als conills.
Parlant de conills, un home sol passar pel carrer de tant en tant i arreplega les pells dels animals ! Altre home ven terreta per escurar; el pregoner és la divertició dels xiquets... Calleu ! crida i es fa el silenci...
Pilareta la de la Burra és la geladora, els xiquets li fan moltes gamberrades, són molt pillos, als batejos criden al padrí: si no tire confitura que es morgue la criatura ! més que pillos són roins.
També ve l´afilador i ja en terreny religiós capítol apart mereixen el combregar i els enterros. El primer consisteix en portar a casa dels malalts impedits la comunió. El capellà acompanyat d´un xiquet monaguillo o escolà de poca edat... mare meua ! a vegades es trobaran moribunds i tot ! què valent, a mi em faria por. I als enterraments més encara ! D´estos hi ha de tres classes o categories segons el nivell econòmic del mort... en vida perquè ara ja... de primera, amb carro i haca fantàstics, de segon i els de tercera, on el carro no porta cristall i l´haca pateix més fam que natzareno...
Me´n vaig al comú que em fa mal la panxa i després a netejar l´estalzim del fumeral que hi ha molts pegamots !
 | ||||
| Gravat antic enterrament |
Recordem:
mira que estoy aprendiendo cosas eh?
ResponEliminaMe alegro y gracias por leerlas, papacangrejo, aprender cosas está bien siempre.
ResponEliminaMi oximoroniana intención humilde y mayúscula a la vez es que no se olviden estas costumbres, estos oficios, la idiosincràsia particular de esta gent del meu poble y en este "día de la Madre" homenajear a mis padres y mis abuelos, integrantes del Raval de Sant fèlix i llauradors de tota la vida. Ese monaguillo testigo de lo que ahora seria impensable lo conozco muy bien...
M'unisc amb tota la meva estima i admiració a aquest homenatge per una gent que en el seu treball i senzillesa han permés que puguem arrivar a ser lo que som. Cada dia valore i m'emocione més al recordar aquests xicotets detalls de la vida quotidiana dels nostres origens. Tenim molt a aprendre. Gràcies.
ResponEliminaGràcies a tu per fer cas sempre d´estos temes i posar-li sentiment.
EliminaFalta l'enterro de categoria primera especial, eixe seria amb un bou ben guarnit estirant del carro amb el taüt. Això seria la Champions dels enterros, muuuuuuuuuuuuuu...
ResponEliminat´exhorte a investigar si algún avantpassat teu ha fet estes funcions, igual ens portem una sorpresa ! bona muuuuu nit muuuu !
Elimina