Una pregunta que me corroe: Qui va ser el comercial que va endossar als nostres pares esta enciclopèdia de 12 toms en la década dels 70 o inicis dels 80 ? Perquè al Raval de Sant Fèlix es va fer d´or i imagine que a molts més indrets, eixe i altres artistes en la venda per les cases. S´introduïen amb habilitat i feien una demostració màgica davant dels xiquets per descomptat.
Comercial espabilat: Dígame un tema cultural, de lo que quiera, literatura, arqueología, matemáticas... deportes... no, mejor el niño. ¿ Qué quieres saber, majo (o maja)?
Pare apabullat: tu que dius Mitrolet? -davant el silenci més vergonyós que incult del nano.
Mitrolet: no sé... ahora mismo, pueeees (a lo Faemino)... los Reyes Católicos... o la llegada a la luna ... (que era el que ens inquietava)
Donava igual la qüestió escollida, el tío agafava un tom i com per art de birlibirloque topetava i demostrava. A vore quin pare no claudicava. A més em dona que hi havia un afany en omplir el moble del comedor de llibres o almenys una enciclopèdia com Déu mana, perquè jo sempre els veia a la casa dels amiguets al menjador... Açò no és crítica als pares, bén al contrari, es preocupaven per la nostra educació integral, però pense la idiosincràsia de la zona i l´época era eixa.
Alguns asseveren no l´han gastada mai, jo sí, en algunes ocasions i sobretot recorde un tristíssim treball de gimnàstica. Com que desgraciat de mi estava en el genoll a la fumerola per un colp contra una paret de la mil veces bendita escuela querida, la pedagògica mestra em va condemnar a fer un treball de no sé quantes fulles i no sé quants esports, a manubrio, clar que sí.
Alguns enyoren aquell tipus d´escola... mà de vara, ja,ja. Bueeeeeno (+ Faemino) també hi havia coses bones, recordem la lectura de llibres d´Enyd Blyton en las horas de repaso que ens afeccionaren al vici.
Doncs al buscar imatges per il.lustrar esta entrada que hauria de ser interpelativa i participativa més que mai, em trobe en la quasi prostitució de l´enciclopèdia en internet, totes es venen; la gent ja no fa cas d´esta referència del saber juvenil d´una època, que ha quedat inevitablement desfasada. Jo no la pense vendre, a més el síndrome de Diògenes continua vigent.
Comercial espabilat: Dígame un tema cultural, de lo que quiera, literatura, arqueología, matemáticas... deportes... no, mejor el niño. ¿ Qué quieres saber, majo (o maja)?
Pare apabullat: tu que dius Mitrolet? -davant el silenci més vergonyós que incult del nano.
Mitrolet: no sé... ahora mismo, pueeees (a lo Faemino)... los Reyes Católicos... o la llegada a la luna ... (que era el que ens inquietava)
Donava igual la qüestió escollida, el tío agafava un tom i com per art de birlibirloque topetava i demostrava. A vore quin pare no claudicava. A més em dona que hi havia un afany en omplir el moble del comedor de llibres o almenys una enciclopèdia com Déu mana, perquè jo sempre els veia a la casa dels amiguets al menjador... Açò no és crítica als pares, bén al contrari, es preocupaven per la nostra educació integral, però pense la idiosincràsia de la zona i l´época era eixa.
Alguns asseveren no l´han gastada mai, jo sí, en algunes ocasions i sobretot recorde un tristíssim treball de gimnàstica. Com que desgraciat de mi estava en el genoll a la fumerola per un colp contra una paret de la mil veces bendita escuela querida, la pedagògica mestra em va condemnar a fer un treball de no sé quantes fulles i no sé quants esports, a manubrio, clar que sí.
Alguns enyoren aquell tipus d´escola... mà de vara, ja,ja. Bueeeeeno (+ Faemino) també hi havia coses bones, recordem la lectura de llibres d´Enyd Blyton en las horas de repaso que ens afeccionaren al vici.
Doncs al buscar imatges per il.lustrar esta entrada que hauria de ser interpelativa i participativa més que mai, em trobe en la quasi prostitució de l´enciclopèdia en internet, totes es venen; la gent ja no fa cas d´esta referència del saber juvenil d´una època, que ha quedat inevitablement desfasada. Jo no la pense vendre, a més el síndrome de Diògenes continua vigent.
Yo no la tengo, pero teníamos otra que será similar. jejeje no se si la usé alguna vez.
ResponEliminaEi! Jo tinc l'Enciclopèdia Sopena en 10 volums venuda per aquest sistema, així com una bateria de cuina, després d'una demostració de pollastre i poma bollits per a tota la finca a casa d'una veïna. I ara encara les gaste, l'una i l'altra. Millor això que els que venien assegurances de vida, pobrets... o els testimonis de Jehovà.
ResponEliminafent símil futbolístic (malaltia perenne)Maravillas 1 Sopena 1 ... papacangrejo, intenta consultar la editorial para deshacer el empate.
ResponEliminaJo també tenie una Bíblia mormona, però va ser graaaaatis, ja,ja.
Jo també tinc la enciclopèdia Sopena, pero m'en recorde més d'una que es deia "A través del ancho mundo", que m'agradava molt de xiquet per les fotos dels animals que hi apareixien en la citada enciclopèdia.
ResponEliminaVaja, la tinc vista de cases de amics, pero en ma casa la que va triomfar és un altra d'eixa època, la del Reader's Digest, també en 12 tomos i molt pareguda a la que descrius.
ResponEliminaJa he tornat del meu descans bloggero, me pasaré per ací ragularment.
Fins promte :)
Estem descubrint gran varietat d´enciclopèdies similars entre el blog i el fòrum albinegre. Ja dubte de la hegemonia de las Maravillas... ahir mirant el partit del Madrid-Geta es van aparèixer dues que es venien a la dreta, en les mateixes fotos que hi ha dalt. Em persegueixen!
ResponElimina