"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dilluns, 6 de desembre del 2010

Peixos i paraules (1)



El pare i la filla,
més el gran que la jove
els busquen amb insistència
baix les aigues límpides
de la voreta de la mar.

Quan els veuen
amb claredat i fugacitat
volen atrapar-los
però no és tant senzill,
se´ls esmunyeixen de les mans.

Quí tinguera una barcassa
amb una immensa xarxa!
per poder fer-los seus
amb quantitat i calitat.

Això és reservat
a uns quants virtuosos,
no del arpa,
sinò de l´art dels mots.

Una vegada van peixcar un samaruc.

Hoang-ho

3 comentaris:

  1. ¡Poeta! El estrambote final impagable.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat el teu poema, té l'aroma inconfundible de esta terra nostra, que encara se resisteix a desaparèixer.

    Ha estat una bona trobada la d'avui.

    Salutacions.

    ResponElimina
  3. benvingut Acapu ! gràcies, no m´aclarisc a enviar-te un missatge i damunt al posar-te d´enllaç he eliminat sense voler els altres que teníe, ha,ha. Mareeeeeeee.

    ResponElimina