Miguel Martínez, jugador albinegre dels anys 40.

Miguel Martínez Llanes és un integrant d´aquell equip meravellós de la dècada dels 40, del Sequiol, a 1ª divisió, quan guanyàvem a qualsevol contrincant, golejàvem al Real Madrid... És l´equipier que venia als entrenos en bicicleta des del seu poble, Nules, junt al paisà Antonio Pérez, el porter... 

Martínez a la foto apareix de peu el segon per la dreta com indica la signatura. Va nèixer l´any 1920 i ens ha deixat fa uns dies...

No pretenc fer un blog d´obituaris ni exclusivament futboler però com que ni tan sols a l´estadi Castàlia li han dedicat un senzill minut de silenci, doncs algú ho havia de dir.

No el vaig coneixer personalment com a l´altre Martínez, Vicente, el polifacètic Salao dels anys 20, no va ser tan famós com Pérez, mes mereix un reconeixement, un humil record. Si no respectem ni la nostra Història ja no ens queda res, així que no oblidem als homes que han fet gran al C.E. Castelló.

Seria un futbol més rústic però segur jugàven per l´escut i la samarreta, eixe escut amb la senyera, el castell i amb voltor o un àguila, és igual; i els colors blanc i negre, els mateixos que ara, igual que sempre al llarg de la Història, eixa Història (no em canse...) tan frivolitzada en general i en particular la del club orellut.

Martínez era la figura del Nules junt a l´inseparable Pérez, van ser fitxats pel club albinegre i va jugar de defensa 85 partits durant 6 temporades al Castelló. També va aconseguir èxits al C.D. Alcoyano pujant a 1ª divisió en 1947. D.E.P.

Éstes i més dades les podeu veure a l´enllaç d´Ahiscas (Amigos de la Historia del C.D. Castellón)

A més d´esta pàgina he incorporat a ENLLAÇOS IL.LUSTRES (a la part dreta del blog) la dels Veterans del CDCS i la de l´amic J.J. Desde Siberia, con humor. Gaudiu-les !

CLUB DEPORTIVO Castellón, bàsquet i seccions al llarg de la HISTÒRIA

8 de març de 1984 al Mediterráneo. C.D. Castellón juvenil bàsquet.

Ara que es debat de forma més o menys vehement si a l´equip de bàsquet AMICS DE CASTELLÓ se li anima CASTELLÓ, CASTELLÓ ! o no obstant això porta l´escut del totpoderós Vila-real C.F. al pit, comprovarem que el nostre Club Deportivo albinegre ha tingut diferents seccions des de ben prompte, a més del contemporani futbol-sala.

Com recull Josety a ...Y fuimos albinegros, al 1925 contava amb secció de ciclisme, amb el vilarealenc Juan Bta Llorens com a figura i es desviava l´atenció de la mala marxa eixa temporada de l´equip de foot-ball cap als èxits en l´esport de la bicicleta. (pàgs. 84 i 100)

 A la pàgina 86, ens parla de l´equip ciclista i com el Sequiol va ser testic, a més de fites històriques albinegres, de carreres dins el terreny de joc, instal.lant peralts o viratges.

També l´atletisme, les carreres pedestres. L´entrenador alemà futboler Von Kaufer preparava a Antonio Martínez (res a veure amb l´homònim el Salao). Metodologia, quinze voltes al Sequiol; marca, poc més d´un minut cadascuna.

Como se ve, nuestro Club se preocupaba de fomentar y promocionar otros deportes, amén del fútbol. Siendo éste el de mayor importancia por entonces, el Castellón hacía ya gala de su nombre fundacional de "Club Deportivo" (pàg. 85)

Abans, a la pàgina 36, es nomena a Juan Agost del Ribalta... ¿seria el jugador de futbol? Igual sí, perquè d´este club procedia com podeu veure a l´enllaç i a més Francisco Doménech del Cervantes, qui apareix (o el seu germà) en la següent foto de 1925 amb Martínez, (pàg. 177) per descomptat amb l´escut que ens és tan familiar, el del CLUB DEPORTIVO CASTELLON, va jugar a l´equip de football del 1922 al 25. Francisco Doménech era un pulmó al centre del camp i provenia del club Cervantes, com podeu comprovar a les pàgines 165-66 de En el escudo de tu historia de Marín i Serer.
Com a fet curiós va participar amb encert al partit d´inauguració del Sequiol, al igual que Agost, golejador aquell dia de glòria. Així doncs sembla era prou habitual el transvasament pedestre-footballístic.

.

META:

La foto és torta, ja ho sé i demane perdó, a l´escanejar el resultat és que estic lesionant el llibre de consideración, com deia aquell aficionat exaltat.

Miguel Ángel, el recull de premsa me´l vas enviar tu fa temps amb la fulla sencera !

Gràcies a Toni Vallet per col.laboració amb imatge de 1924.  

El Pam Pam Orellut versió "solista"

Pam Pam ! coets/petards que anuncien les festes de la Magdalena a Castelló, però no anem a parlar del Rotllo i Canya, veritable himne de la ciutat com ja vam tractar

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2013/02/rotllo-i-canya-himne-de-castello.html

sinó del PAM PAM ORELLUT, himne del C.E. Castelló.

Sabem que es van gravar quatre versions en 1972 a l´estudi nº 1 de Radio Castellón en cinta magnetofónica, gesta de Chencho, Quiquet, Gargori... com s´explica al video de l´origen de l´himne:

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2014/02/la-historia-del-pam-pam-orellut.html

Orquesta sola, orquesta y coro; orquesta, coro y solistas y finalment orquesta y solistas.

Coneixem les tradicionals versions curta i llarga (la que als nostàlgics ens fa acariciar el paroxisme), inclús la remasteritzada i la moderna.

http://www.pampamorellut.com/himno.html

o altres com les del festival del 90 aniversari En versión albinegra:

http://www.90aniversariocdcs.com/galaPergola.html

Doncs amb paciència he trobat en cintes de cassette, entre molts altres tresors de tot tipus, una versió que no recordava, diferent, amb un solista. No sembla Miquel Soler... no sé si n´hi hauràn més per ahí, la qualitat no és molt bona, està amb talls... i no sencera, us recorde que ho vaig gravar amb estes antigualles:

En qualsevol cas em sembla una troballa que vull compartir amb la Gran familia albinegra, perquè a més la veu de l´ínclito apareix al final... i en tinc més que ja treurem a la llum.
Tinc altra cinta on hi és quasi sencer però crec és la versió llarga tradicional amb cors. Esta cinta té a més una història molt emotiva...

Xarrada col.loqui C.D.CASTELLÓN, PATRIMONI DE LA CIUTAT.

                        

Els bous de Lledó m han demanat que publique al blog el vídeo d´Alejandro Moll, doncs no van poder anar com molts altres albinegres. Xarrada amb anècdotes, vivències i arguments reivindicant al C.D. Castellón com a patrimoni de la ciutat, lo nostre, el que hem viscut i viurem, el que defensem i defensarem... ahir, hui i sempre.

 

Emilio Álvaro va estar fantàstic conduint l´acte, amb l´inestimable ajuda de José Luis Gual i Enrique Ballester, torejant... perdó, millor driblant la repentina timidesa d´alguns protagonistes estel.lars com D. Juanito Planelles, Cela, Manchado, el presi Cruz... Junt a altre Emilio, Isierte el gran porter, van recordar certs fets... el desastre de Castellnou.

Luiche va incidir en la importància d´imbuir l´albinegrisme als xiquets, Clares va expresar l´orgull de pertànyer a l´equip finalista de Copa... Calderé és el Tombatossals que ens retornarà... ha captat la força de l´albinegrisme des del minut 1 i ja té promeses a complir... amb màniga curta el tio valent...

 

Mito... repetia Toni emocionat al meu costat mentre David teclejava il.lustrant al proïsme tecnològic amb frases del col.loqui. De sobte, un esglai, Ballester/Séneca fent referència a uno que está por ahí... 1:04:10 encara no sé si es un honor o competisc seriosament a friki albinegre/literari amb ell, en qualsevol cas, un plaer.

Menció especial a Pepe Beltrán, qui, com té el cul pelat, va intervindre al final per vèncer l´onanisme en que ens vam instal.lar inevitablement davant tanta figura i a Miguel Ángel Serer, ideòleg malalt d´este tinglao.

Salvem al C.D.Castellón !!

  
Des de xicotets, PAM PAM ORELLUT !!

Curiositat: He oblidat reivindicar l´equip de l´ascens de la temporada 1980-81. Molta gent es va enganxar amb el de Copa, altres en el de Luiche, però per edat jo (i altres coneguts) sóc d´aquell dels Racic, Navarro, Pulido..., malgrat després es desfera l´equip i tinguera un pas dolent per la 1ª divisió. Alguna volta ja he comentat este fet, així doncs un record per els homes de Benito Joanet: Roberto, Ribes, Draganic, Viña, el mateix Planelles... tampoc cal dir-ho massa perquè pegant una ullada al blog ja es veu, he,he.

Plantilla del CDCS temp 80-81 bdfutbol

Nuevo blog del amigo JJ

Desde Siberia con humor es el blog del amigo J.J., muchos ya lo conocéis tiempo ha. Colegio Obispo Climent, instituto Penyagolosa, plazas Juan XXIII y Mª Agustina... testigos mudos (o no) castellonenses de la amistad mantenida a través de los años. Ahora nos escribe desde ... la Siberia burgalesa, reactivación del blog primigenio subversivo con experiencias laborales, ora reforzado por personales, como ya observamos en esta su primera entrada bloguera. Seguro será muy interesante pues este hombre con sombrero (refuerza imagen de escritor) es polifacético, de verbo fácil, virtuoso del arte marcial... en fin, que os lo cuente él si dispone de tiempo y ganas, esperemos que sí.

¡ Mucha suerte en esta singladura, señor Pérez !

Recordemos la entrada que se ha instalado en el nº 6 de las más leídas, la dedicada al colegio Obispo Climent:

Bisbe Climent. "Bendita mil veces escuela querida"  

En la foto J.J./niño aparece en la fila superior, el tercero empezando por la derecha. Cuando la escribí hace once meses fuiste el primero en comentar, te toqué la fibra sensible como dijiste, así como recordaste algún apellido olvidado. Es curioso que estás al lado de otro ilustre, Joaquín Andrés, en las dos fotos, la de 5º y la de 8º de Lourdes.

Obispo Climent cuan-do ya te abandoneeeeee...

Nota de sociedad: Per molts anys a fidels seguidors del blog com els Agostets Miguelo, Mireia i Blanca ! ;-)

Ximo Ramos a "Cuaderno en blanco"

 Ací teniu l´enllaç del programa de TV CS Cuaderno en blanco dedicat a la cultura local i presentat per Antonio Arbeloa. El primer protagonista és l´amic Ximo Ramos, 13 minutets on ens parla del seu llibre Moltes mirades, alguns secrets. 
 
http://www.tvcs.tv/visor_wip.php?id=6462&cat=2

Què ha passat amb l´arbre del Primer Molí?

Algú sap on és l´emblemàtic arbre del Primer Molí? 

Desagradable sorpresa este matí al no veure´l a eixe lloc que ha mantingut durant tants anys, de fet, crec és l´ùnic element que roman de l´antigor, l´edifici de la biblioteca poca similitud guarda amb l´antic molí, estructura exterior i ni això.

He fet estes fotos del no arbre, eixe testic a la vora de la Sèquia Major de Castelló, on de xiquets jugàvem simplement a observar com eixien amb força arrastrats per la corrent les pilotes i objectes que llançàvem per l´altre costat, envoltats de tarongers, als límits del barri i de la ciutat, en distreta comprovació científica infantil.

Darrerament se´ns presentava corvat, recolzat el tronc en un bloc de pedra, com podeu veure a la foto de l´associació del Primer Molí, que igual pot anat pensant en canviar la imatge...

A este interessant pdf de la UJI sobre la Sèquia Major es pot comprovar com era als anys 80, pàgina 17, i fins la 20 imatges actuals però amb l´arbre encara, amb referències a alguna simulació i diferència:

http://www.agh.uji.es/acequiaurbanismo.pdf

Recordem la imatge antiga per excel.lència, preciosa, que ja vam gastar al blog quan la sèrie del Raval i que demostra estem parlant d´un arbre històric.  

Ja corren rumors al barri de que poden haver restes històriques a sota i que les autoritats, com que venen eleccions, volen investigar sense perdre temps, declararles BIC (Bé Interés Cultural) per després sotarrar-les per descomptat sense cap referència explicativa!

El roget podria ser una resta de boli BIC...

Algunes imatges més: