Em presente: sóc el bou Atunero.
A partir d'avui i fins que el propietari del bloc m'ho permeta, aquest humil bou hi col·laborarà escrivint tot allò que puga ser d'interés per als bous, vaques, vedells i animal cornuts en general.
Vull, abans de res, agrair a misser Hoangho la confiança dipositada en mi. Espere estar a l'altura de les circumstàncies i que aquesta comunicació, d'animal a animal, siga plaent i instructiva per a tots.
A aquells que desconfien de la capacitat dels bous i que ens neguen la capacitat de raonar, els diré que, de la mateixa manera que hi ha molts éssers humans que porten banyes -la nostra ferramenta principal- amb tota l'alegria i naturalitat, nosaltres els bous també usem el nostre cervell -la ferramenta principal dels humans-... Ferramenta principal dels humans? Hahahaha (rialles de bou).
I ara, us pregue que guardeu un minut de silenci per Platanito...
Si us agraden els llibres, esteu malalts del C.E.CASTELLÓ, trobareu un lloc on distraure-vos, amb amics poetes i escriptors, un bou reivindicatiu i algunes dèries més d´un homo heidelbergensis lletraferit.
"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.
"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.
"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.
dimarts, 14 de setembre del 2010
dilluns, 13 de setembre del 2010
BÀSQUET; COM UNS DELINQÜENTS.

El BÀSQUET, "noble deporte de la canasta" que deie Héctor Quiroga, quan el Barça anava amb pantaló blanc, uffff! i el Madrid ho guanyava tot. Ara és al inrevés, je,je.
Es un esport que ha evolucionat prou, però jo trobe a faltar el joc de pivots (aquells duels F. Martín-A. Norris). Ara tot són triples, pot resultar emocionant a vegades però es produeix un abús que provoque monotonia. Però no vaig a parlar de Petrovic, els tirs lliures fallats per Prada, el triple agònic de Solozábal... ho faré del "meu", del "nostre" bàsquet.
ELS INICIS:
Tot comença saltant el mur del col.legi per jugar a "21" fins l´aparició triomfant de "la Larguirutxa". Llenguatge no verbal; veure-la: expulsió, al carrer.
"LA MALATA", TEMPS AUTÈNTICS:
Erem el Clesa Ferrol, no diré el per què, ja,ja. 7 Aller 8 Saldaña 9 Ottis 11 Lavodrama 13 Loureiro usease: Quique, Gillan, Tico, Luís i un servidor. Amb jugades mítiques en clau:
"¿Qué te ha pasado Enrique?... ¡ Y la abeja voló !" Un poc surrealista.
L´ ANÉCDOTA:
Un diumenge (no descansavem) al institut "Mixto", previ bot il.legal, és clar. Com uns delinqüents... Ve la Guardia Civil a tirar-mos cumplint la llei escrupulosament . Voliem escriure al diari i tot per protestar, al final ho vam fer reclamant els drets de la pedrera del C.E.Castelló...
"¿Entonces es mejor que vayamos a drogarnos?" li vaig amollar a un manat "picoleto" (amb benemèrit carinyo) Algún seguidor d´este blog estava per allí.
PAVELLÓ! :
Més seriós, millors instalacions, però no recorde capítols tant gloriosos. Alguna gotera...
Els partits a la "Normal", amb públic i àrbitres. Al C.U.C. amb los sres. Fandos i Torres pitando !
JA RETIRAT, "sólo robo y mato por necesidad":
En la cantxa de "street bàsquet" on tiren les mascletaes, es pot veure un solitari franco?-tirador fent palés el pas del temps. Ara que he millorat el triple m´augmenten la distància... La evolució.
PD: en qualsevol moment pot saltar al parquet un bou, li done la benvinguda !
dimarts, 7 de setembre del 2010
Manipulant la història...

Si visiteu l´ALJAFERIA de Saragossa aneu en compte amb el guía Mariano... no és "el corto" per què en sap molt d´història però també manipular-la. No cal ser un linx: ell comença en lo de "los niños de hoy no saben historia", referint-se a la vida i miracles d´Agustina d´Aragó (algo així com "los afluentes de los ríos", fonamental si vols anar amb la cara alta pel carrer). Després ja venen els complexes i diatribes anticatalanes amb la senyera, el nom de la Corona d´Aragó i sobretot la història, obviant, ignorant la relevància dins d´ella de nosaltres els valencians i els catalans, als quals els "raje" "poniendo los puntos sobre las íes" (com no es cansava de repetir de forma compulsiva).
Ignora la importància econòmica de ciutats com Barcelona i València, fonamentals en l´expansió comercial; la existència de les Corts als diferents països o parts (o com vullgueu dir) de la Corona, de les Diputacions o Generalitats, lleis, costums o Usatges, inclús la llengua, etc. fent una SINÉCDOQUE CENTRALISTA, com si tot començara i acabara en Aragó, "la parte es el todo".
Cau en el mateix parany del que acusa als catalans de manipular la història, però a lo bèstia. No m´estranye les abundants trifulques que ha tingut en catalans, els quals, manipulats o no, li han rebatut alguna teoria absolutista de les seues.
A més, l´unificació dels regnes és un procés històric lent i complicat en la PRÀCTICA, en la REALITAT, com va passar amb Castella, no un art màgic de "birlibirloque". I si no que estudie la Prehistòria, on entendrà la lentitud dels canvis.
En l´afany de "poner puntos..." ens va recomanar un llibret, asseverant no ere ell l´autor. El vaig demanar, fullejar i... tornar.

dimecres, 1 de setembre del 2010
L'amor no entra en el pacte (Novel·la no publicada) - Ximo Ramos

Xelo publica un anunci no molt convencional al diari de la seua ciutat "conservadora". Veurem si els seus dessitjos i anhels es duen a terme, tot i aixó surgeix un dubte: Fins quin punt és Xelo l´ama del seu destí?
Reconeixerem ambients, personatges, llocs de la terreta, ens podem sentir identificats en algún, espere en els més sans, je,je. Ens farem amics d´uns juganers esperits que vigilen les vicisituts de la protagonista.
La prosa de Ximo té qualitat, de ràpida lectura, amb constants canvis de narrador i interlocutor, conté brillants expresions, alguna d´"ofensiva" i enganxe segur. Us convide a descubrir-la en esta novel.la no publicada per la senzillesa de l´autor, recollida en este blog. Llançe la idea de fer un club de lectura casolà amb una cervesa i la presència d´ell. Però primer us la teniu que llegir, és clar.
Ximo Ramos és un consumat saramaguista, "baluarte" del club de lectura de la biblioteca Rafalafena i fa sucosos comentaris literaris al blog "L´Escalé de la Discòrdia".
EL PARTIT ALBINEGRE (no només per futbolers)


ONTINYENT: 1C.E.CASTELLÓ: 1
Primer partit de lliga 2010-11.
Vaig acudir amb fervor albinegre al Clariano d´Ontinyent amb Gillan i el seu cunyat Eugenio. "A grandes rasgos" estos poden ser els fets més destacables, dividits en dúes seccions, una per totes les classes socials i la segon específica per als més seguidors :
SECCIO GENERALISTA:
- Les núvies dels futbolistes porten els seus gossets, com si estaren al Bernabeu... glamour.
- glamour que no té el camp... tot i que es veu prou bé, propet i et poses dins el partit.
- el president sr. Laparra lluïa una camisa incommensurable necesariament per fora... més glamour o barbarie?
- els waters per a "enanitos", igual ere un barracó d´escola prefabricada.
- ACDC sonaven agudíssims; l´infern deu ser algo paregut.
- LA 2ª B serà complicada, ja ho sabem, pero te dones conter molt millor "in situ".
- l´Ontinyent va fer caixa: 18 i 25 euros les entrades.
- molt correctes menys un xicotet malentés al minut de silenci. La llengua uneix, la familiaritat es palpa.
SECCIÓ ESPECÍFICA:
- la 2ª part millor en els canvis CANTATS. Mareñà no va estar fi, PERE MARTI no aporta massa ...el millor continua sent DAVID LAZARO amb diferencia, li ajuda tindre a HECTOR SIMON. van jugar "RARO", tirant-se tots al centre tal vegada buscant a "CONAN" GONZALO (li diuen aixi) vaja mole!!! fa por!
- Tahirovic baixava al centre del camp, per aixo dic un poc RARO. Protegeix bé pero al mig del camp les perdia totes.
- LUISMI LORO no va estar tant bé, el que passa es que va marcar un golàs.
- em va agradar JOAN CASTILLO, S´ANTICIPE MOLT BÉ, cumplidor igual que els demés EN DEFENSA.
- Estan molt cremats amb l´ALCORCÓN.
- Estave calentant amb l´Ontinyent el veterà exalbinegre JUAN NAVARRO.

la mole CONAN, a l´esquerra. No s´aprecie "la coleta al monyo", és el complement ideal per a l´aspecte "terrorífic".
dimarts, 31 d’agost del 2010
ZER MODUZ? (QUÉ TAL?)




En este baserri o caserío vaig negociar
algun fitxatge i en el mateix Reyno de Navarra, antic Sadar, altres. Esforç inútil: Sutil a la Real Societat, Aguirretxe no va voler tornar, Llorente se´n anirà al Madrid l´any que ve en la enésima crisi de Florentino, N´Sue és un rencorós i a més ja tenim a TAHIROVIC, PAU I MAMADY. Així que vaig fer turisme:Podeu apreciar, si ho amplieu, "la mujer lujuriosa" en la tercera figura de l´arquivolta superior del pòrtic de l´esglèsia del monestir de Leyre (perdó per tants "DE") Està arremangant-se les faldes i estirant-se el cabell, ROMÀNIC PUR I DUR, per il.lustrar-vos.
El rei Carlos III el Noble, molt guapo, fora la catedral de Tudela. Es sembla al "campetxano" actual, tat?
La cova de Zugarramurdi on "les bruixes" feien els akelarres.

I per finalitzar un "buitre albinegrus" natural d´Ochagavia. Agur!
dimecres, 18 d’agost del 2010
HURREN ARTE!

esta setmana que ve me´n vaig de viatge per les Espanyes, m´ha trucat Barroso i vol un davanter centre "a cualquier precio" i m ´ha reservat el dubtable honor de ser el fitxador. Estic aprenent euskera a marxes forçades, diu que vol a Llorente, però estarà xungo. La zona elegida és el Pirineu navarrés, el vol ben oxigenat i a ser posible amb propietats de vaques o borregos. Si té un "baserri"(caserío) millor. Ja us contaré, lo normal es que el blog estigue aparat, ja veurem.
el títol vol dir fins prompte ! , hasta la vista!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)