"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 24 de novembre del 2013

Castàlia. Temple, nimfes, déus i bous.




























Según Estrabón, in propinquo Sagunti sunt urbis Chersonesus, Oleastrum, Cartalias (o Castalias), es decir, "cerca de Sagunto están las ciudades de Quersoneso, Oleastro y Cartalía  (o Castalia)". (...)

No ocurre nada extraordinario si recreamos la historia mítica del dios Apolo intentando aprovecharse de la ninfa Castalia, hija de Aqueolo, padre de las sirenas, que se vovió toro y uno de cuyos cuernos, al ser vencido por Hércules, se transformó en el fabuloso cuerno de la abundancia. La ninfa, perseguida por la mala suerte y acosada por el bello dios, cae en la fuente y perece ahogada. Desde entonces, en las mágicas aguas se lavaban los pies los peregrinos antes de acceder al templo de Delfos, siguiendo el ritual consuetudinario y de supuesto mandato divino. (...)

El ilustre historiador (D. José Sánchez Adell, el Gran Home) llega a la conclusión de que el antiguo Castelló -la hipotética vilavella a que hace referencia alguna cita directa (Llibre de la Peyta), además del nombre de un mojón situado en el camino que a ella llevaba- debió estar cabe la Font de la Reina.    

La Magdalena. Del mito a la realidad. Àlvar Monferrer.

 

Hui tornem els albinegres a l´estadi Castàlia, al temple on cada quinze dies peregrinem i ens purifiquem com les nimfes inspiradores de les fonts... amb gespa nova, amb renovada il.lusió, igual haurem d´inventar un ritual que no siga el carajillo o gintònic per acudir a hora prudent i escoltar l´himne amb vellos de punta. Jo complisc la segona premissa, la primera en dies de festa gran. 
Capelleta ja en tenim, com el Barça, però esta castellonera. Ací teniu algunes fotos de l´actual i antic Castàlia que tants records ens evoquen, fruit de les hores passades amb delictícia, com al Tombatossals (partits, entrenos, amateur, presentacions, reunions, cel.lebracions...):

Capelleta dedicada a la Mare de Déu del Lledó.


Inauguració estadi Castàlia primigeni, 4-11-1945

Gota freda 1949

Últim partit contra el Recreativo al vell estadi, 11-05-1986


 EX LIBRIS:

Prehistòria

Història moderna


Història contemporània
                                                                             
Acabem amb l´humor de bona llei de Sánchez Adell, com reflexa Àlvar Monferrer al llibre:

Hubo un tiempo en que la mítica Castalia igual servía para bautizar un estadio deportivo como a un producto de droguería.

4 comentaris:

  1. Che al menos algo bonito del Castellón, vaya partido el de hoy.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, eso es pq los peregrinos no hemos cumplido el ritual de lavado de pies de forma correcta, je,je.

      Bromas aparte, la situación es muy preocupante, no se están haciendo bien las cosas a todos los niveles y todo sale "peor". El césped no era una alfombra, el entrenador que se explique (caso Aaron) y sobre todo el presidente que cumpla y que pague al dia. Eso sí es sagrado. A los jugadores qué les vas a decir... en fin, como dijo el "cura albinegro" de Lledó (el anterior prior) "sólo los que vamos a Castalia sabemos lo que hemos sufrido". Sufrimiento terrenal, infierno... futbolístico.

      Elimina
  2. I és que els bous i els camps de futbol hem estat sempre relacionats. Quina verdor, misser Hoangho! Se'm fa la boca aigua. L'últim partit del Castàlia vell es nota que la gent ja havia pasturat. Muuuuuuu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es vosté un glotó, creia el provocaria la història de la filla d´Aqueolo i el corn i el déu-bou. Està simplificant la seua vida perillosament. Qualsevol dia el veig fent cua per a que li signe la Belén Esteban, dit sense ningun respecte. Un bou que llig a Kierkegaard, teatre grec... on queda el "Animula vagula blandula..." ?

      Per cert, eixe prometedor verd tenia prou cavallons... i perdone la diatriba, la confiança... només faig que vetllar pel seu esperit de bou inquiet. Com sempre, muuuuuuu !

      Elimina