Pobilla... i en fanecaes. Dels dos ravals. Los 40 de copas.

 

DELS DOS RAVALS (Josep Barberà i Ceprià) Acte III. Escena VII.

Entra el Cobrador del Futbol.

Senta.- Vaig a fer una ratlla al fornal, vull saber a la nit quants sagineros hi ha.

Futbol.- Iep! El cobrador.

Senta.-  Home, ja n´hi ha ú que parla clar. Fem ratlla. Va, xiquet, va.

Futbol.- Que apunta els punts al fumeral? El diumenge també vam guanyar. Açò va bé, veritat?

Senta.- No, xiquet, no, estic emblanquinant.

Futbol.- Pague´m que tinc pressa.

Senta.- Què és el que vols cobrar?

Futbol.- El football, les patades.

Senta.- No s´havia acabat? No van fer cap a l´arròs l´Estadium, en la gent dins, quan la riuà?

Futbol.- Ara juguem al Sequiol.

Senta.- Bé fóra bo que el xarugaren i sembraren fesols.

Futbol.- S´ha pensat, però els llauradors no volen, perquè s´abaixaran.

Senta.- Ben pensat.

Futbol.- Sis duros.

Senta.- I per a què són?

Futbol.- Per pagar als jugadors.

Senta.- Mira, jo he oït als enterats, com el meu home, que perden perquè són tots senyorets, si feren com abans que quan anaven a jugar ja tenien al cos una fanecà d´alfals gitat, tornariem a ser grans, abans teniem hòmens, hui secalls.

Futbol.- Vosté és una romancera. Vol pagar?

Senta.- No.

Futbol.- A gambar. (Ix).

Senta.- Veus, aixina dóna gust, no es cria mala sang.  

Esta escena del sainet de Josep Barberà podria haver succeït a qualsevol casa de Castelló, podria haver passat en ple Raval del Codony, podria ser la casa del carrer Sant Fèlix (antic camí de Borriol medieval) nº 34 al costat mateix de l´Ovella actual, on Gaspar ha recuperat l´essència del Castelló rural dels anys 40 amb la  rehabilitació de l´antiga casa dels pares donant vida a la colla de suggeridor nom Los cuarenta de copas.

L´esperit dels quaranta és palés en la decoració del menjador acompanyant les manisetes:

Presideix una fotografia de sa mare vestida de fallera (oximoron justificat) i una còpia del llibret de la gaiata 11 Forn del Pla (aquí reproduït per gentilesa de Gaspar) de quan la retratada, Elvira Sidro López, era madrina, on glossa la victòria de la barroca gaiata l´any 1945 (imatge). Primera gaiata monumental amb el lema Pobilla... i en fanecaes, nombre muy significativo de su tradicionalidad segons Àlvar Monferrer a La Magdalena. Del mito a la actualidad. També coneguda com la dels caragols rampants.

El llibret de l época inclou:

- Original programa de festes de la Gayata del codoñ, amb actes i fets curiosíssims !

- Cant a la Madrina enaltint les seues virtuts, amb nombrosos jocs florals.

- Una sèrie de Ripios per no dir versos dedicats a Gaiata, carotes i malpaguiñes.

La música és a càrrec de Belén (baja el volumen por favor) i la decoració d´Ikea, realitzada per Emilio, Nuria, Isidoro, Isabel i la resta de membres, ja són més modernets, però tampoc tant perquè els 80 fan estralls... los Pelaez ens vam reunir i vam ser convoiats de categoria pels amfitrions. Tornarem.

Centrant-nos a l´obreta de teatre apuntar que fa referència a la riuà del setembre de 1949, quan van morir 11 persones a la ciutat i el nostre C.E. Castelló, en hores baixes després de la glòria de 1ª divisió, va tindre que tornar al Sequiol perquè el nou de trinca Estadium Castàlia va quedar arrasat.

Paraules:

Saginero és un derivat de sagí (greix d´animal) i es refereix al cobrador en sentit metafòric.

Fornal pot ser una llar de foc, mot masculí en valencià i femení en la resta del català, al diccionari apareix com a forn q s´usa a les ferreries.

L´alfals que deurien menjar els equipiers albinegres és l´alfalfa en castellà.   

fotografia de la gaiata 11 any 1945

a la memoria llega la gloria del viejo campo del Sequiol

els membres de 40 de Copas amb algun infiltrat