"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



diumenge, 10 de juny del 2012

Latidos de un sentimiento. Lluita de la Gran Família Albinegra.


No queremos comenzar de nuevo. Y no queremos porque nos sentimos propietarios de la historia de este club. Una historia que se ha construido durante décadas, generaciones, con una provincia y una ciudad detrás. No queremos comenzar de nuevo. Ni queremos ni querremos.
Estamos aquí para reivindicar nuestras raíces, nuestra pasión y reforzar nuestra unión. Y sobre todo, para fortalecer nuestra 'autoestima'. No podrán con nuestro sentimiento, no tumbarán la nuestra ilusión. Estamos comprometidos a seguir construyendo el futuro del 'C.D.Castellón', por respeto a los que lo fundaron, por solidaridad con los que le han acompañado durante 90 años y por coherencia con nuestra alma albinegra.
El CDCastellón Sociedad Anónima Deportiva es algo más que una sociedad mercantil, y unos nefastos gestores no pueden acabar con la historia, el escudo, el nombre y el himno de nuestro club.
Nuestro sentimiento tiene mucho más valor que su mercantilismo. 5 años de gestión inmoral no pueden asesinar 85 años de gloria.
Tenim l’obligació d’estar units, de traure tota l’energia i determinació que calguen per a que el C.D.Castellón continue el seu caminar, amb la fórmula que sigue i per a que el futbol base, futur del nostre club, seguisque jugant i competint.
Som conscients de la situació de crisis que envolta la nostra societat, de la dificultat que entranya eixa situació per als particulars i per a les institucions, i que en definitiva, hi ha realitats més importats en el nostre entorn que el C.D.Castellón. Nomès es tracta de defensar el que es nostre, de protegir el que ens han deixat els nostres avantpassats com herència i cultivar el nostre orgull com a castellonencs.
Volem implicació de tots nosaltres, de totes les institucions polítiques i d’ altres que puguen tindre una participació vital amb la salvació del C.D.Castellón, com per exemple la Reial Federació Espanyola de Futbol. Castelló pot ser un referent nacional per orbrir un nou camí on la perpetuació dels símbols supere a la desaparició de la S.A.D. No volem diners, volem una fórmula per a que el C.D.Castellón jugue l’any que ve, i nosaltres puguem amb els nostres pares, fills o amics anar a Castàlia a disfrutar-ho.
Volem tornar a esta plaça el 20 de juliol per a celebrar els seus 90 anys de vida.
Ahir, avui i sempre PAM, PAM, ORELLUT

Manifest llegit per Emilio Isierte el 8 de juny a la plaça Major Albinegra de Castelló. 


 
 

LATIDOS DE UN SENTIMIENTO, emotiu, magnífic reportatge fet per alumnes de la UJI on es fa palés el que significa el C.D.Castellón per a molts castellonencs, un símbol de la ciutat, un sentiment viu que esperem continue amb el club en la mateixa condició. Imatges històriques, desitjos, anhels, records, anècdotes tot al voltant del nostre equip. A que no es concep que Barça o Real Madrid puguen desaparéixer? doncs nosaltres tampoc, som modestos, sempre ho hem sigut, però el C.E. Castelló forma part de la nostra vida i no volem que este segrest acabe en mort. 

Tant de bo el manifest adjunt d´Emilio Isierte no siga massa històric perquè voldrà dir que continuem existint... De totes formes, resumeix tot el que està succeint

Baix, la hiperbòlica, desmesurada i elefantiàsica informació de Canal 9 sobre la qüestió estos dies de lluita de la Gran Família Albinegra (jo ho pose en majúscules): 3 informacions distintes amb un total de 1:58 MINUTS fan una mitjana de 52 SEGONS... i perquè es va pressionar...    

PAM PAM ORELLUT !! una vegada més i per sempre !

Hoangho

Foto a todas luces hibernal dedicada a ENRIQUE GALINDO, a quien le gustan les coses que fan pensar. Escudo chulísimo que está en la colla de mi hija. Ya estaba cuando la alquilaron y curiosamente con el nombre en valencià.

En estos dies m´he acordat de velles glòries, mites de l´albinegrisme als qui vaig tindre la sort de conèixer i que com he posat al fòrum hagueren ACAMPAT a la plaça Major sense comprendre esta barbàrie: VICENTE MARTÍNEZ EL SALAO i JUANITO SORIA. El meu homenatge de fa temps a RECORDS ALBINEGRES:




6 comentaris:

  1. Bonic el documental i m'ha agradat molt el manifest d'Emilio.

    A veure si és possible que se puguen complir eixos noranta anys i que a partir de ahí vingui el reviscolar del Castelló :)

    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salut per al Castelló també, bons desitjos d´Acapu però açó està molt magre...

      El documental xulo, encara es podria polir una miqueta... però molt bé, HAN FET UN GRAN TREBALL QUE EMOCIONA.

      I el manifest com he dit que no siga molt històric i avant. Hui mateix tenia a Emilio darrere a la plaça Major, en lo que m´ha recordat al Tribunal de les Aigües valencià, perquè estàvem a una de les portes de la catedral planejant la "hoja de ruta" del poble albinegre.

      Elimina
    2. SALUT PER AL CASTELLÓ també, bons desitjos d´Acapu.

      La cosa està molt magra, com he dit que el manifest no siga massa històric...

      El documental molt bé, es podria polir però han fet UN GRAN TREBALL, molt emotiu.

      Continuem la lluita, hui mateix ha hagut un TRIBUNAL DE LES AIGÜES ALBINEGRE a la porta de la Catedral de Castelló marcant la fulla de ruta del "poble orellut".

      Elimina
    3. per duplicat amb variants, ja,ja, creia q no s´havia publicat !

      Elimina
  2. Joder, pues yo soy totalmente pesimista yo ya he hecho a la idea... Encantado de haberte conocido Sr. Hoangho jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. no menos yo, papacangrejo, en lo de encantado, fue un momentasso a lo ISABEL GEMIO, ha,ha.
      En lo referente al futuro pinta fatal, però queda la ESPERANZA !! No lo enterremos antes de hora !! un abrasso albinegro, albinegro !!

      Elimina