"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.

"La terra de ma terra és pols del meu camí
que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.



dimecres, 26 de gener del 2011

a) JUANJO MILLÁS, "el gintonic de media tarde". b) Vida i literatura.



Pon el títol que prefieras, como en los cromos de Panini.

Algunes persones diuen que llegir o escriure sobre temes inventats o irreals no val per a res, és perdre el temps. Altres, com José Luís SAMPEDRO: "Vivir es escribir y pensar. Hay que pararse a reflexionar, no juzgar". Y Ana Mª MATUTE: "Escribir es sufrir y también gozar de la vida; vivir intensamente la vida".
Jo crec les primeres cometen una "banalitat existencial". Dos mons: real i irreal. Per a irrealitat o barreja d´estos mons, Juan José MILLÁS:

"Entre la literatura y la vida, siempre he elegido la literatura, y así me va".
"Estamos habituados a vivir sólo en una parte de la realidad. Es un error, como si sólo habitáramos una parte de nuestra casa o cuerpo".
Açò ho diuen diferents personatges de LOS OBJETOS NOS LLAMAN, de Juanjo Millás. En ell pren cos, cobra vida l´oxímoron: ( altra volta, qué pesat! ) L´OXÍMORON ! alucinacions reals, "deliris sensats, cordures delirants". Es el rei del microrrelat irreal, oníric. Una hora de passeig i les sinapsis es fan bojes, se li dispara la imaginació: la infantesa, la mort, la enfermetat, somnis, paraules, obsessió pel llenguatge, su gintonic de media tarde, hipocòndries, algun trauma infantil?; freudià, humor, ironía, religió.

Jo m´identifique amb ell en algunes neures, alguns aspectes, de la literatura i de la vida, verbigratia en els finals estrambòtics dels escrits.
Vaig acudir a una comferència seua a Castelló on va deixar paleses estes obsessions pels objectes, on va traspuar esta debilitat pels vocables. Em va defraudar un poc perque va llegir literalment un escrit o llibre seu, sense deixar massa lloc a l´espontaneitat. Em va estranyar ja que com "el conec" de la radio, ("La ventana" amb Gemma Nierga ) i parla com un lloro... ( no confundir amb LUISMI LORO ) ( veu en off: et repeteixes en les gracietes, imbècil )
A més, després m´entere havie fet el mateix un parell d´anys abans. A la tercera vinguda a Castelló ja no he anat, preferisc fer-me el gintonic de media tarde... gintonic... real o irreal?





3 comentaris:

  1. Hi ha, fins i tot, qui pren gintònic a media mañana!! Recupere alguns comentaris etílics i els trasllade a Juanjo Millás: potser una bona manera d'arrimar-se a la seua literatura fóra bevent gintònics abans, durant i després de llegir-lo. Nosaltres habitem un món, Millás n'habita un altre. I fa falta un vehicle que ens hi duga.

    ResponElimina
  2. Gràcies pels comentaris. beefetter?

    Este MILLÁS ja pareix "el del gel verde". Joan Miquel posa a la pàgina del club este text:

    Text de Juan José Millán a El País (és d´un proba d´accés a cicles formatius):
    “El libro es uno de llos objetos más raros inventados por el hombre, parece un artefacto traido de otro mundo porque aúna lo enormemente complejo con lo desdedidamente simple. En efecto, nada es más fácil de manejar que un volumen. Carece de secretos de fabricación y sus averías mecáncias pueden ser reparadas por un niño.
    Sin embargo, es un generador de realidad que funciona las 24 horas del día siete días a la semana, como los altos hornos. En este mismo instante hay miles, quizás millones de personas leyendo unlibro, del que copiarán un comportamiento sentimental, una receta de cocina, una idea política, un mueble para el cuarto de estar, un método para superar la timidez…A diferencia de las grandes industrias, sin embargo, puede actuar industintamente en la habitación de un hotel o en la sala de una biblioteca pública; en un vagón de metro o entre las sábanas de una cama sin hacer. Lo que le caracteriza, en fin, es su capacidad para escupir realidad de presión, o por un tubo, pues incluso cuando de entre sus páginas salen materiales inexistentes, éstos no tardan en corporeizarse debido a las extraordinarias propiedades de la tinta. Véanse las novelas de Verne en general, pero también Drácula, Frankenstein, el doctor Jekyll y mister Hyde, el retrato de Dorian Grey o la metamorfosis.
    Gran parte de la realidad conocida, pues, ha escapado de libros.
    Déjenlo bien cerrado cuando lo abandonen sobre la mesilla de noche.”(Altos Hornos)

    ResponElimina