La Síndrome de Diògenes futbolística. Els cromos, 2ª entrega.

 

Després d´abordar una primera col.lecció de cromos adhesius any 1975: http://hoanghoat.blogspot.com.es/2012/02/sindrome-de-diogenes-futbolistic-els.html

i haver tret alguna imatge albinegra de la temporada 81-82:

retrocedim a la temp. 74-75, la que ve farà 40 anys, un incunable, un tresor que havia perdut de tan ben guardat. També tinc la següent 75-76 però anem a poc a poc:

Ja vaig explicar l´afició al col.leccionisme i de jugar a xapes, ací vorem mostres, hui rememoraré com ens canviàvem els cromos entre els amics, socialització pedagògica infantil, també gamberrisme perquè algun majorot es dedicava a escampar-los a l´hora a del pati... 

Així mateix recordem com els pares a més de soltar la pasta em/ens portaven a una planta baixa del carrer Pare Vicent a l´eixir d´escola (Bisbe Climent cuando ¿ya o yo? te abandone...) a canviar els repes amb una dona que es dedicava a això, tenia un munt i cobrava un poquet per cadascun. Després a casa el meu germà i jo (o ma mare o mon pare de manera més professional) amaníem altra pasta, la del ritual de pegar-los al àlbum, amb un compost científic de farina i aigua que deu ser bo perquè han aguantat en el temps més que el celo. Li deiem pasteta.

Observem una evolució en les col.leccions, ara són de Panini fa molts anys, esta és DISGRA, ja té els fichajes de última hora, la llista Vale de Petición de Cromos (ens faltaven Deusto, Poyoyo, Porta, Fabian i Galleguillos, a vore si endevineu els equips) 

Porta uns adhesius on al costat ens il.lustrava de les diferents poblacions provincials, ahí vaig aprendre on estava Vitigudino (que tant nomenava Chencho) o Egea de los Caballeros o la mateixa Sueca (salutacions!) :

   Observeu com les fotos dels estadis darrere dels futbolistes són aleatòries, al tum tum, no coincideixen amb el seu equip:

 

 La imatge central és un partit C.E. Castelló-València, Del Bosque d´albinegre.

   El Barça, víctima de l´afició a posar caretos a les xapes. Menys mal que tenia el DINÁMICO (ja els buscaré) d´on retallava molts. Altra prova és l´Español, amb Ñ aleshores, on falta casualment l´ex-albinegre Pepín Ferrer:

 

Així eren els cromos. Els mítics Satrústegui, amb esplendoroses patilles i Ratón Ayala, pelut de l´Atleti de Madrid. És l´únic dels equipiers amb calces blaves, la resta roges. També Capón, guillotinat vilment. Fa mal a la vista, sacrilegi:
                                                                                                           

Continuem amb el València C.F. on falten Planelles i Pepín i equips complets amb constatació final: em recorde de molts noms!, conec al jugador sense vore el nom quan ara només em sé els del Barça i Madrid pràcticament. Memòria històrica futbolera.

L´Athetic d´Iríbar, el Madrid de Pirri, el Zaragoza de Lobo Diarte... i els fichajes de última hora, amb Dani, Madariaga, Wolf... serien més difícils perquè en falten uns quants:

CONTINUARÀ !!

*A la portada de l´àlbum (primera imatge) hi ha sengles adhesius publicitaris afegits i una frase a boli, una nota escrita a manera de les glosses emilianenses de San Millán de la Cogolla...

*A l´enllaç del Bisbe Climent apareixen mooolts coneguts, no és el meu curs, un abans, està l´himne i altres cançons de D. Benjamín...

ULTIMOS FICHAJES DE VERITAT:

M´ha aparegut Pepín del València i alguns cromos més desapegats, sobretot del Barça temp 75-76. A més, l´amic Historia en cromos @cromoscastellon m´ha enviat els cromos de D.Juan Planelles de les dues temporades, així que ja tinc al València complet en els dos casos. Temp. 74-75:

  
Muchas gracias al auténtico  crack en coleccionismo futbolero y albinegro en particular. Alguna vegada ja l´he nomenat. Ací la seua pàgina, meravella albinegra:
https://www.facebook.com/cromoscdcastellon

Completem l´Español també, va... Açò és com tornar a fer la col.lecció ! ;-)

Jesús Monferrer Bolos. In memoriam.

Jesús era un xiquet gran a qui apassionava el futbol. Feia de aplegapilotes al Club Esportiu Castelló i prompte farà deu anys que va morir en desembre del 2003, molt jove, una dècada ja...

Alguns us recordareu d´ell perquè als descansos dels partits surtia a pegar quatre xuts i feia tisores, tijeretas, com a divertiment per entretenir-se i produia el mateix efecte en la grada, que aplaudia les accions del xic, content i pagat en la seua innocència. Una retroalimentació no sé si ètica però sí efectiva.

Incansable, molt treballador, per les tardes acudia a la placeta del Primer Molí proveït del seu baló vell de Castàlia on disfrutava marcant gols amb els amiguets, xiquets i xiquetes habituals com ell a eixa hora, que eixien de l´escola del barri. Una d´eixes xiquetes era la meua filla, a qui va agafar un afecte especial. La lògica prudència inicial de pare responsable em va desaparèixer de seguida. Jesús era un jove, un xiquet gran amb una bonhomia fora de dubte. Molt albinegre, comentàvem de forma breu l´actualitat mentre compartia llaminadures que portava amb el proïsme.

Incondicional de Mullor, jugador que li feia molt de cas. Recorde les carreres que Jesús es pegava un dia d´estiu al Sequiol modern per anar a buscar els balons dels xuts desviats. Allò era més pesat que un entrenament de porters. Ens va deixar un d´aquells balons per jugar fins que un dels caps d´aleshores el va reclamar, un ex-jugador que apareix als llibres i estadístiques lògicament perquè forma part de la història del club. El nostre Jesús quasi segur no eixirà mai, per això hui que comença una nova temporada a Castàlia, ens recordem d´ell ací al blog, perquè sí forma part de la intrahistòria albinegra, eixa que no es publica però figura en la memòria, en els records albinegres. I per descomptat en la memòria personal. In memoriam.

Balls de pel·lícula: Singing in the rain

Avui farem la cerimònia de clausura de la nostra exitosa secció Balls de pel·lícula. Aquest bou ha rebut les felicitacions privades de Michael Jackson, Madonna i Luis Bárcenas, entre d’altres, així com les d’un tal senyor Obama, que no sé qui és -deu ser algun bromista-, per les magnífiques, sorprenents i meravelloses -diuen ells- entrades i vídeos que he penjat ací, al blog de misser Hoangho. Gràcies a tots! Que Déu vos ho pague amb fama i diners!

Avui, per acabar, penge un ball que vaig esmentar en el primer capítol de la secció, un clàssic, Singing in the rain. Tinc molts dubtes, però: no sé si aquest ball és un destarifo o no. És evident, amb tot, que és un dels més espectaculars balls cinematogràfics de sempre. I Gene Kelly, mare meua, un dels millors ballarins de la història del cinema. Jutgen vostès si aquest ball mereix o no cloure aquesta secció. Jo, per la meua banda, ja estic assajant per si a Broadway se’ls acut fer una segona part de la pel·lícula, perquè vull ser-ne el protagonista, The bou singing in the rain.

Ací els deixe, doncs, aquest ball sublim que transmet alegria i ganes de viure, i també pulmonies, tot s’ha de dir, però ja se sap que els danys col·laterals són sempre inevitables.

Pinzellada a les presentacions.

Arran la polèmica del partit de presentació del C.E.Castelló dels nostres desvaris este matí hem recordat l´amic Gillan i servidor una circumstància o vicissitud referent a la qüestió. Antigament no es feia partit, l´acte consistia en conèixer als nous fitxatges, veure als jugadors, unes breus paraules del president i entrenador de torn i prou. Tot i això anàvem a Castàlia fidelment amb l´emoció pura d´admirar als que defensarien eixa temporada la blanc-i-negra, encara que anaren amb sabatilles i calcetins com mostra la foto de la temporada 84-85, encara que portaren diferents jocs de samarretes, almenys sabíem no eren màgiques com ara...

 

No vull ni augmentar embolic ni que em diguen palmero de ningú, no pretenc res, només recordar com canvien els costums amb els anys. En estes fotos del llibre de Josety Del Sequiol a Castalia es pot apreciar com l´afició acudia a l´estadi o al camp de l´Azor de Benicàssim perquè este vídeo recopilatori de Miguel Angel Serer digitalizat per Juan Carlos Bellés, com ens recorda Iván Beltrán, és una prova, una font de Quod erat demonstrandum, d´on era esta foto:

 

Resulta ser la presentació de la temporada 86-87, mireu a l´inici del vídeo i la resta també, perquè es un tresor amb els partits d´eixe any, amb grans sorpreses: temporada 1986-87

Presentació de temporada 1981-82 a 1ª divisió. Veiem a il.lustres... que no van rendir.

Oscar Ferrero, Lotina, Calvo, De Blas, Julio, Jordi Castell, Durán, Pérez Contreras, Blanco (primer fitxatge com prova una gravació que tinc perduda amb la veu de Chencho i que algun dia gloriós trobaré) y Fernando Navarro.

Foto de Josety també, això si, la primera estampeta a color es del meu vademècum.

Paraules de Benito Joanet temp. 80-81 de l´ascens a 1ª divisió a manera d´exemple: Todos van a tener su oportunidad, pero hay que estar preparados para ello.

Joanet és l´entrenador que aparèix també al vídeo temp. del Marquina 86-87 en segon etapa personal al C.E. Castelló. Com anècdota, us diré que la meua estimada uela Magdalena es va fer amiga de la senyora mare de Benito Joanet i que xarraven, com no, al camí Lledó.    

Diàlegs amb Schopi i Barli

Encetem nova secció al blog amb permís del bou Atunero, qui s´està pegant un estiuot viatjant per Europa, de concerts heavys, llegint i pasturant. I dic amb permís perquè ens basarem en el relat de la seua autoria La meravellosa troballa breu de Perot de Granyana

Tinc costum d´anar a caminar per estos indrets, buscant l´ombreta del camí Lledó i és clar, s´ha establert una relació amb els bous i Perot. No us estranyeu, a Castelló almenys es pot parlar amb les estàtues. Vaig començar saludant tímidament aprofitant que coneixia els seus noms i ara ja puc dir que em dirigisc amb familiars diminutius i parlem obertament del que ells volen, perquè recordeu, a Schopenhauer i Barlovento, ara Schopi i Barli, els interessa la Història, no valoren ni dónen importància als diners (com ja va quedar clar al relat de la troballa) , tampoc els apassiona la política i per descomptat són albinegres, encara recorden el dia que Cioffi va passar tot enfangat vestit de futbolista seguit d´una caterva de xiquets camí de Lledó per donar gràcies o més recentment als del 90 aniversari amb banderes al vent un dia plujós... 

Estan assabentats de tot el que passa a la ciutat, escolten moltes converses, i com a especialistes en troballes, indignats amb el sistemàtic soterrament de restes arqueològiques contemporànies a ells ! Portal de l´Aigua, Portal del Migdia... del segle XIV !! segueixen el blog d´estranjis quan ningú els veu i ens recolzen amb la denúncia.

En lo personal, o boual, són amics, Schopi es va separar de Plaerdemavida (com sabreu ex-núvia de Barli), Perot no parla (ja coneixeu els seus problemes) i el primer ha superat el plagi de personalitat patit al llarg de la Història per l´humà Arthur. S´estranya ningú no s´haga adonat perquè hi ha frases molt nítides en la seua procedència, verbi gratia:

Sólo rumiando asimila uno lo que ha leído.

El toro no embiste porque tiene cuernos, tiene cuernos porque quiere embestir.

En lo personal meu m´animen en els problemes d´oïda i m´aconsellen, fruit de l´experiència, barrejar el ginko biloba amb el ginto de cítrics, tant de la terra.

                     Polítics locals fent d´arqueòlegs o soterrant restes històriques ?

Quan passeu pel camí Lledó saludeu als bous, me´n vaig a xerrar amb ells un poquet aprofitant la calma xixa que hi ha al meu barri.