Estic angoixat. He llegit
La Carretera de
Cormac Mc Carthy i estic angoixat, afeixugat.
Es best-seller.
Vale. I narrativa moderna.
Vale. I premi Pullitzer i li agrada a Javier Marías i ... i ...
Vale. Vale. I el catorze de juny ha fet vint-i-cinc anys de la mort d´un tio sabut que va dir:
El que lee mis palabras está inventándolas.Uno llega a ser grande por lo que lee y no por lo que escribe. A
Valdano, paradigma futbolístic de l´erudició, li entusiasma.
A
Mouriño, paradigma futbolístic del
No entiendo, no ho sé
mas no creo. Massa elaborat, massa artístic. Igual es pensa és una marca de fruits secs...
JORGE LUIS BORGES, el contista que no té el premi Nobel, el perfeccionista no novelista. Sóc atrevit perquè només he llegit
EL ALEPH ( i no tot, són 17 relats) i
La biblioteca de Babel, la veritat, però és que açò cal prendre-ho a poc a poc, és molt dens i cal intentar captar el màxim possible per arribar a un
vertigen intel.lectual, una mena de Síndrome de Stendhal literari.
Els contes són originals i com deia, busquen la perfecció, amb un sublim domini del llenguatge, amb una intel.ligència i cultura infinites Borges tracta temes com éste, l´infinit, lo laberíntic, la solitud, la mort, els somnis, l´absurd, històries estranyes, metafísiques on busca la saviesa total o, una vegada més, infinita o pot ser Déu. En ocasions en forma de biblioteca universal, apocalíptica i que existeix ¿
ab alterno o
ab aeterno ? com a
La Biblioteca de Babel (
FICCIONES) ... què
heavy! , altres en les línies de la pell d´un tigre (
La escritura del Dios), tombat en un soterrani comtempla tot l´univers del saber (
El Aleph) i en
El Zahir podria estar darrere una moneda.
Alhora, en el que dona títol al llibre contempla, en sentit menys físic, la idea d´una
memòria porosa, id est, l´oblit:
Nuestra mente es porosa para el olvido , per tal de recuperar la capacitat de sorprendre´ns i poder així reviure experiències:
Temí que no quedara una sola cosa capaz de sorprenderme ... Felizmente, al cabo de unas noches de insomnio, me trabajó otra vez el olvido.
En
El inmortal queda reflexada l´afició als números i a la cabalística i en
La casa de Asterión toreja als lectors i ens assabentem al final de qui i què parla, del Minotaure i per tant de mitologia.
Per arrodonir, fa sengles referències en
El Zahir i
El Aleph a una figura que coneixem molt bé: l´
oximoron ! uàààà !
vertigen intel.lectual total !
POST INFINITUM:
Sembla mentida i resulta contradictori l´apropament del conspicu escriptor a dictadors militars.
Es refereix en alguna ocasió a
Schopenhauer, però res a vore en l´avantpassat de l´amic
Atunero. Hauríem d´aprofundir en la llegenda del
Minotaure, monstre amb cos d´home i cap de bou. Torne a esmentar al nostre bou
blogger. Qué et sembla aquest matxambrat ?
(la imatge és suau, la majoria dels minotaures són molt més lletjos)
