Feia temps volia escriure sobre D. José Sánchez Adell, el Gran Home, (5-07-1923/ 7-04-2005) com el vam batejar a la Normal el meu grupet de companys, recollit a l´entrada La Normal i els records.
Aprofitant que a Castelló li han dedicat un carrer (a més de Vicent Andrés Estellés i Clara Campoamor)
i la meua coneguda síndrome de Diògenes recordarem a este professor erudit, especialista en l´Edat Mitjana, Cronista Oficial de la Ciutat entre altres títols, hereu dels sabuts de Castelló. Ja vaig contar que molts salaven, anaven al bar a jugar a la volta ciclista, jo preferia escoltar història i històries de Castelló. Em va saber inculcar l´amor i el respecte a la Història, a la nostra Història.
Com diu Pere Duch, ho barrejava amb la geografia i la història de Castelló. D. José se sabia una pila d´històries, anècdotes i romanços que mai no eixien als llibres i amb les quals captivava l´alumnat.
Era un home de tracte normal i corrent afirma Carles Rabassa. Ho vaig comprovar quan estudiava i molts anys després quan vam parlar. Amic del fill de Castelló (com l´anomenava) Bernat Artola, defensor del patrimoni local, estaria content de tindre un carrer al seu Castelló i al costat de la seua Normal. No crec ho estara tant de veure com las fuentes de la historia, que tant invocava, són ignorades, sotarrades i maltractades al seu poble.
Quan va morir vaig guardar açò, Cuadernos del diari Mediterráneo, que ara compartisc amb aquells que us estimeu Castelló, respecteu la Història i sabeu distingir als grans homes:
GRÀCIES I GAUDEAMUS IGITUR !
- Vivat Academia,
- vivant professores.
- Vivat membrum quodlibet,
- vivant membra quaelibet,
- semper sint in flore.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada