Si us agraden els llibres, esteu malalts del C.E.CASTELLÓ, trobareu un lloc on distraure-vos, amb amics poetes i escriptors, un bou reivindicatiu i algunes dèries més d´un homo heidelbergensis lletraferit.
"L´escriptor es aquell a qui escriure li resulta més difícil que a la resta de persones". Thomas Mann.
"La terra de ma terra és pols del meu camí que a mon dolor s’aferra i mai no fuig de mi." Bernat Artola.
No sé per què Juanjo xiquet va retallar a Asensi i Migueli, este és cromo adhesiu, però el primer... la qüestió és que els vaig trobar sans i estalvis i he reconstruït, he restaurat l´obra d´art o almenys joia.
D.E.P. Johan NEESKENS.
Estes imatges vaig gastar i açò vaig escriure en una entrada dedicada a samarretes pures, quan la publi, els pingüins i les criptomonedes no havien arribat al món del futbol i este no era tan modern, del crack holandés que complementava a l´altre Johan, el gran Cruyff.
Johan Neeskens F.C.B. 1974-79
Aquí se aprecian mejor las calzas, balón blanco y por supuesto siempre botas negras con las tres franjas blancas... lo admiré por su entrega, lucha, factores que de joven te marcan más supongo, y por su fuerte xut.
Doncs així ha sigut, el peculiar joc que ha practicat el Castelló de Dick i Bob ha esdevingut en l ascens a 2ª divisió, després de tantes i tantes penes per 2ª B, 3ª, 1ª RFEF... pandèmia i espoli... estem contents, ara tots som albinegres i Castàlia es queda menut...
Penalti i gol és gol. Programa de ràdio UJI de César Ramos "La Resistència: mantenir la brasa" (Emílio Àlvaro dixit). Amb Conrado Marín, Miguel Ángel Serer, Paco Blázquez, Enrique Ballester, Aaron Torlà i Jordi Marenyà.
Futbol bonic, aparentement caòtic però organitzat, en un fantàstic oximoron futboler que ens ha fet emocionar-nos esta temporada, com el procés d escriptura d un bon llibre o una pel.lícula, elaborat amb aparença de senzill, hi ha un gran treball darrere. Igual els penals no tant... és broma, circumstàncies, només falta que xute Gonzalo el porter, com feia l ídol Racic. Fonamental Gonzalo, vam dir que jugava de lliure, al final ha fet unes parades també increïbles, fins al punt d ser l heroi a Múrcia, parant un penal i eixint a hombros, com Antonio Pérez als anys 40, usted es Dios... llegiu l article d Enrique Ballester:
Gonzalo i Racic en acció.
Punt d inflexió: el partit que vam perdre contra el Córdoba, com aquell Barça de Cruyff que va perdre a Saragossa 6 a 3 i després tot victòries, hem guanyat "fins l avorriment" i inclús hem aprés a fer eixe "altre futbol pràctic" encara que no es reconega obertament. L any que ve ens esperen emocions fortes perquè ací es jugarà de la mateixa forma... esperem ixca bé, perque vore al teu equip jugant combinant i ofensiu és el millor que hi ha. Guardiola NO ha fet molt de mal al futbol.
Il.lusió dels xiquets, son del Castelló, no del Madrid o Barça... Foto sorpresa d alumnes de 1er de primaria a la mestra Belén.
Curva Kastaneer, amb la Copa !! quin rebombori al bar, felicitat albinegra.
Bob i Begoña.
Amics i poetes: Galindo, Górriz, Labordeta, Artola. Pareix una alineació de la Real Societat.
Capítol DENÚNCIA:
Banderes a l ajuntament i a la rotonda de l afició. Es un llençol amb l escut del Castelló, falta algo important. Algú m ha dit que es una gilipollez, molt bé, però ho soc un poc i ací ho dic, meninfotisme i desconeixement per part de l ajuntament:
Històrica bandera del Sequiol.
D.E.P. PEPE PORTOLÉS, un recordatori des d este humil blog al meu mestre al Sequiol. El Real Madrid li va fer homenatge, desgraciadament ací suspenem en esta questió...
Hem tingut premsa, ràdio, acabem amb un vídeo molt xulo i emocionant del club del final temporada, tot i que encara ens falte jugar contra el Depor, el Coruña de tota la vida. Partit de Múrcia, la font, la rua amb el bus descobert, plaça Major... reflex de l alegria imperant. Perdoneu si he fet un poc de Pepito Grillo, però algú ho havia de dir.
Com xalem a Castàlia enguany! quasi fa un any que no publique al blog, farem un breu per dir que estem vius i molt vius, per deixar constància del bon moment. Després de totes les penes que hem passat...
Esta cançoneta és "apegalosa", la tenim posada al cap, sona quan hi ha gol del Castelló.
Quina primera part ahir, a l´enllaç de twitter el resum del partit.
Juguen com un equip, a l´atac, tots a una, mes tinc debilitat pels dos de la foto, porten el joc i són fonamentals, Josep Calavera i Haris Medunjanin, quasi 39 anyets, un mestre, sense oblidar al golejadorDemi, als incansables Sánchez, Manu i Raúl, un per cada banda, al porter/lliure Gonzalo, que para les situacions de perill generades per l estil de joc, els jugonsJulio Gracia, Moyita, Villahermosa... en fi, tots.
Camp quasi ple, xiquets i xiquetes amb samarretes... a seguir! a per l´ascens!
Difícil seleccionar imatges del desplaçament a Logronyo dels 8 cognoms albinegres, al remat el futbol va ser el pitjor, derrota 2 a 1 , ens van remuntar, em quede amb lo bé que ens ho vam passar el grup d amics que vam acodir desafiant fred i distància.
Molts senyals, "actors" (ja coneixeu teoria "show Truman") i bons moments, els guionistes s han excedit. No vam parar de parlar en valencià: al cotxe analitzant L´alqueria blanca, amb el recepcionista de l´hotel (diu que tenia família a Vinaròs), amb un cambrer català de la primera tasca del carrer Laurel, amb dues parelles que resulte eren de Lleida vam analitzar el repoblament del rei en Jaume, cognoms de pobles originaris... també una xicona navarresa però esta ja no... i a las Gaunas va sonar el grup valencià Zoo! això no passa ni a Castàlia, on el I will survive pareix l himne...
Himne del viatge: pasodoble dedicat a Fernando Gómez Colomer. Per què? per "culpa" d una meravellosa gravació inèdita d Emilio Álvaro, dedicada a la temporada d Oltra, magnífic i evocatiu repàs amb música i paraules molt ben trenat que deuria vore la llum. Massa documents inèdits, com el llibre no publicat de Teigeiro, del que nunca más se supo tras regal de la família a Montesinos...
Tornem... capítol sorpresiu i gloriós la visita a La casa de los quesos, regentada pelTato Abadía!
Sustituido en el minuto 86 y despedido con una gran ovación, horas después se supo que Abadía había jugado uno de sus mejores partidos como profesional con el astrágalo roto durante 70 minutos.
Ens va fer explicacions dels diferents formatges que ens vam plimplar amb la pertinent ampolla de vinet, així com confirmar diferents visites a Castàlia, antic i nou, com a jugador.
SENYALS:
A més del camió Cruz, benzinera San Valero i altres moltes, en la tercera imatge darrere de Miguel Angel, el doble de Planelles, ací no s´aprecia però tenia el mateix perfil i no era efecte del vi.
GASTRONOMIA:
Breu mostra de manjars, mesa bien servida y mejor regada, como no podía ser de otra manera, com deia el mestre Chencho d origen riojà.
Vite (i la futura boda) protagonista. Li vam regalar samarreta del Centenari.
Llàstima de partit, crec que Torrecilla es va enganyar amb els canvis, opinió unànime entre els aficionats (uns 200 en total) que vaig parlar demanant a Cubi, no per res, perquè es l únic 9 que podia rematar els centres... penal catedralici dins l àrea del xiquet, és bò però està verd; impressionant el tenorToni iniciant càntics, sorpresa al comprovar seguiment dels dos clubs de Logronyo, pocs son de la S.D.
El nostre grupet, dalt/dreta de banderes albinegra i senyera.
AMICS:
Bon rato vam gaudir menjant orejas amb altre Fernando, qui va compartir històries, fets i llegendes, per descomptat orelludes.
Ací al camp, els 8 cognoms albinegres amb grans seguidors, Fernando i Gonzalo.
Turistes japonesos.
Abans del match.
Jorge no va poder visitar esglèsies com volia... ;-)
Vite, anota a l´aplicació eixa del dimoni els drets d´autor com a guanys i els drets d imatge que us pagaré com a despeses. :-)
Al programa La tribuna de TVCS ha anat M.A. i al principi han tret algunes imatges:
Queda per al record. Pam pam orellut i fins altra!
Dos xiquets albinegres van confeccionar a l´estiu de 1981 este póster, puzzle o com vullgueu anomenar-lo. Amb retalls de diari, els caretos del jugadors, i fotocòpies de les signatures que havien arreplegat a l´estadi Castàlia durant eixa temporada en vàries remeses com voreu. Completaven la confecció pasteta de farina i trossets de celo per apegar i molta il.lusió, érem de 1ª divisió.
També hi ha un altre del Barça, però el deixarem per altra ocasió, estem al centenari i hem de soltar tota o quasi tota la traca. Feia temps que barruntava publicar-ho, mes un poc de pudor, malfeinerisme o simplement estar embolicat ho han impedit. Detalls, com els records que publiquen Sergio Babiloni Mañanós (@SMananos) / Twitter o Carlos Taner a faceboock em porten a fer-ho per fi. Veig una foto de Draganic i recorde: tinc la signatura... com conserve les altres, per descomptat. El meu germà Ferran i servidor vam ser prudents.
Ací podeu vore les originals també, algunes ja van ser publicades. Només són uns garabats, no obstant ténen valor sentimental, no cal explicar-ho. Aleshores era més habitual demanar signatures, ara tot són imatges. Ja hem parlat de la figura de Vicente Martínez el Salao, colaborador en este menester, la entrevista de Chencho, etc. i tants records que ens van fer malalts albinegres de per vida. Després he tingut la sort de conèixer a la majoria d estos ídols infantils i, que voleu que us diga, és molt xulo.
Dalt s´intueix un escut del club, era un adhesiu, i al centre crec anava la figura, D. Dragan Racic.
Avancem...
El soport és històric, un calendari de San Isidro! quan la central encara estave al carrer José Antonio i a Sant Fèlix hi havie una agència... Unos por otros y Dios por todos.
Estes ja eren conegudes, aparèixen al blog, a l´entrada del Salao i a la dedicada a Pulido quan va faltar. La de dalt a la dreta és una raresa, un anacronisme, Cioffi que pasaba por allí. Totes identificables i la de baix la de Racic.
Açò ja és altre dia, (dijous, és clar, partidet d´entreno) com hem dit; la de Draganic Miroslav, com ell diu. Huit partits va jugar i sense ell no haguerem pujat, com repeteix el mestreJoan Planelles. Quina desfeta de centre de camp... al iugoeslau no el van renovar i Robert i Ribes fitxats pel València C.F.
I la darrera correspón a la temporada següent, ja a 1ª, endevineu!
PISTA: porta el cognom d´un escriptor brasiler que li agrada molt al bou Atunero i d´un bar cèntric de Castelló.
Espere us hage agradat i pam pam orellut, sempre amb tu!
.png)
.png)
