"Orellut as caigut". Anècdota a Elda.

Abans-d'ahir escrivíem sobre el ninot orellut que coneixíem "de sempre", doncs encara no havíem nascut hi ha via un orellut amb orelles (valga...) movibles també però a Elda ! ORELLUT AS CAIGUT reça el cartellet que porta com a barret, continuant la rima. Una H rebel... alguna cosa hi havia que canviar per a escriure en valencià... (24 segons del vídeo) Podem veure també una pancarta en la que figura un cavaller amb vestidures roges locals fustigant amb llança i intentant clavar-li-la a l´albinegre caigut en terra. Munta un corser blanc que simbolitza la 2ª divisió com fa referència l´anca. Aixó és simbologia poètica, no em digueu... (53") De la llegenda només s´esbrina ELDENSE EL MÁS... hui en dia hauríem d´afegir una B al tifo (com ha denominat semprealbinegre) medieval.

Els feits es van produir un 12 de juny de 1966, partit d´ascens a 2ª divisió i els hem conegut gràcies al vídeo d´AHISCAS (Amigos de la Historia del C.D. Castellón), "document gràfic molt valuós per la seua antiguitat" com ells mateix subtitulen amb raó. Als 24 segons és pot veure aquesta anècdota ara que estem "clavats" amb tradicions.

Al remat vam guanyar els de la Plana "les dues batalles i la guerra definitiva". Un plaer veure el vídeo i aquesta nit juguem allí !

Pam pam !! ... i pau entre aficions.

Per cert, verge del Lledó correctament escrit en valencià al bus castellonenc.

         

"Maravillosa España": El País Valenciano y el hijo ilustre. El buque y el futbolista.

Teatro Romano de Mérida

"Donde el mar rompe en sus costas, está situado, en una profunda bahía, el puerto militar de Cartagena" 

 

Círculo de Lectores, 1972: cuando el Caudillo aún era el hijo más ilustre de Galicia, el català i el valencià eren la mateixa llengua sense problema i Joan Fuster deia País Valenciano tranquil.lament, encara no havien edificat la Comunitat. Il.lustres són almenys les signatures: Fuster, Delibes, Cunqueiro... cadascú parla de la seua regió, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja... una perla de fa 44 anys. El tò groguenc de les imatges no és produït per l´antigor de la matèria, sinò per la manca de llum o per la meua "castanya de mòbil" (l´amic Vite dixit)

Que vinga, que vinga, que vinga la llum...

Ací no tenim "problema" de si àguila o voltor com a l´escut del C.D. Castelló, el águila imperial siempre campea temblando al viento no de la emoción sinò al pal del buc militar Gamboa.

I ací venen les casualitats: a la popa es pot llegir EN AMBOA... Raúl Centeno Gamboa... nooo! Demostrem que es dedicat al polifacètic Sarmiento de Gamboa i no aquell jugador hondureny que debutava el dia de l´esquinç:

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2013/03/les-dues-vegades-que-mon-pare-em-va-dur.html

Buque Sarmiento de Gamboa

 

Raúl Centeno Gamboa

Al Camp Nou amb delictícia i faràndula.

Ixcam, ixcam cap a fora, que si les hores són passades ab delictícia no és de gran convinença enceguerar-nos. No ajornem nostra anada.
(Tombatossals) Josep Pascual Tirado.

Delictícia: plaer exquisit, intens. Delitós: desitjós, que provoca un plaer intens.

Faràndula: referit a la professió, entorn i món dels actors i altres professionals del teatre i altres arts escèniques.

Amb perdó si cal per gastar esta cita del Tombatossals glosse la visita al Camp Nou perquè és una delictícia acudir i més convidat a llotja de tribuna pel meu cunyat Àlex, al seu torn convidat per Marc, de Vente-privee... això afegit al fet de veure i admirar in situ a Messi, Xavi... gaudir de l´ambient, les viandes, etc.

Lo de la faràndula ve pel fet de trobar-me a la llotja del costat mateix i entre 100.000 ànimes un amic personal, Carlos, demostrant la teoria del show de Truman todo-actores. A més, els dos pares, l´Apeles i el de Neymar, la senyoreta de Mediaset oferint-nos parlar...

Sempre que he anat a veure al Barça ha guanyat per 2 a 0 (Racing, Getafe i ara contra València), menys una vegada contra el R. Madrid que en veritat no va ocòrrer, va ser un malson...

Us deixe imatges del Barça-València i dels plaers del club blaugrana.

Dit tot açò pense és més bonic ser del Castelló, tot i les cagades de colom al seient, les cagades de directius/espoliadors i cagades direccionals dels polítics locals.

Visca el Barça i Pam Pam Orellut.

http://www.cuatro.com/deportes/programas-completos/Domingo_2_1974030079.html

(un poc més de la meitat, aparició fugaç)

 

 Abans, al descans i al final del partit.

El millor jugador de la Història.

Altre personatge davant de mi, Barrufet, ex-porter de handbol. Em vaig fer "amic" del seu simpàtic fill que xalava amb la samarreta de Suárez. I la tele per a repeticions!

L´amfitrió Marc, més valent que nosaltres, sí va ser preguntat i surt al vídeo. Ell i la simpàtica Olga ens van tractar de meravella.

Espectacular la tribuna i les graderies.

Final, pam pam... el València ha perdut. El Barça més prop de la Lliga.

I ja que barregem Castelló i Barça, traca magdalenera final:

 

amb el nº 3 Juanjet, amb el nº 5 Ferran.

Ramón Mª Calderé, nou entrenador del C.E. Castelló.

Calderé! Calderé! el jugador de Vila-Rodona acaba d´aconseguir el tercer gol del Barça a l´estadi Santiago Bernabeu !!

Aquestes emocionades paraules de Joaquim Mª Puyal les tinc gravades en una cinta de cassette i en la meua memòria secció blaugrana. Calderé és el nou míster del Castelló i li desitje tota la sort del món, aquella que no va tindre Jordi Vinyals

Calderé és experimentat, temperamental i era jugador físic, espere trobe la fòrmula per treure´ns de l´infern. Com siga, no estem per demanar, això si, no m´agradaria s´oblidés de xiqüelos casolans amb qualitat, combinar força i tècnica, amb un mínim de canterans, sempre s´ha donat eixa condició repassant la història dels ascensos albinegres.

Per conèixer-lo:

http://blogs.20minutos.es/quefuede/2009/01/29/quao-fue-de-calderao/

Com a fet anecdòtic, sembla ha tingut algun problema amb la Benemèrita per assumptes esportius. No passa res, nosaltres també, ha,ha:

http://hoanghoat.blogspot.com.es/2010/09/basquet-com-uns-delinquents.html

Aquell partit:

1ª jornada de lliga, no va ser televisat i, supose junt al meu germà, vam gravar els gols de la narració de Puyal, quan podíem escoltar Catalunya Ràdio lliurement. El tercer gol el marca de cap Calderé tras deixada de Schuster i centre de (sembla) Víctor, qui apareix a la foto amb el castellonenc i mediàtic Pichi, Sánchez i el propi Calderé. El jugador de Vila-Rodona podria ser l´entrenador de Vila-Rodona que ens done una alegria a tots els orelluts com aquella nit de fa 30 anys als blaugrana com jo.

BENVINGUT !! ... que rima amb PAM PAM ORELLUT !!

http://www.fcbarcelona.es/futbol/primer-equipo/detalle/ficha/reial-madrid-fc-barcelona-0-3

PASCUAL LUCAS, jugador albinegro con mala suerte.

Comenzamos mes de julio...

1º) Haciéndonos socios un año más de nuestro equipo del alma y no otro, el histórico Club Deportivo Castellón, pese a calamidades e injusticias que nos azotan. No podemos abandonar. Salvem al Castelló ! en la medida de nuestras posibilidades y la esencial es renovando la tradición.

2º) Glosando la trayectoria albinegra de PASCUAL LUCAS TORRES, podría ser paradigma de la mala suerte de un jugador albinegro en forma de lesiones. Hemos hablado de equipiers más o menos importantes: Martínez el Salao, Soria, Planelles, Racic, Cioffi, Manchado, Agost... hoy lo haremos de este jugador procedente de Madrid, donde reside en la actualidad, jugó la temporada 1969-70 en el C.D. Castellón.  Se lesiona en el debut en Castalia contra la U.D. Salamanca (2-1) el 19-10-69, rotura de peroné (foto inferior correspondiente a ese partido).

El 10-05-70 juega su último partido como albinegro en el Santiago Bernabeu, partido de Copa, (3-0) El resultado personal de su compañero Félix fue más grave, rotura de tibia y peroné, efecto de la durísima entrada del defensa madridista Benito, quien ya había lesionado también a otro jugador albinegro, Solaegui, en el mismo partido. (Foto superior corresp. al fatídico dia)

¿ Qué hubiera pasado de no ser por estas graves lesiones ? No lo sabemos, en cualquier caso, nuestro reconocimiento a este hombre que ha tenido el honor de vestir la camiseta albinegra en partidos de categoría. ¡ Gracias por las fotos y un saludo albinegro !

Anécdota: Es tío de mis amigos Belén y Emilio, las fotos han sido cedidas por Pascual a través de ellos. Fuimos a ver juntos (y el primo de Belén) hace una década la liguilla de ascenso a 2ª A contra el At. Madrileño al Cerro del Espino. Temporada 2003-04, partido televisado (teníamos canal autonómico) con empate a 0 que no nos valió. La 1ª parte nos achicharramos cara al sol en zona orellut; la 2ª fuimos a la umbrosa tribuna, merced al título de entrenador de Pascual creo recordar. Zona apache: rodeados ya por completo del enemigo y entre insultos desaforados a Oltra, Juanjo el Bárbaro i Marcos Estruch... previsores que somos:

- No nos delatemos, calladitos...

- Sí, sí, no digamos ni hagamos gestos ni nada...

Chut de Juanjo que sale a metro y medio del poste indio. UUUUYYYYY !! oximoron: grito a bajo volumen de los castellonenses Emilio y servidor. Una vez descubiertos, le comento al compañero: esto tiene pinta de 0 a 0. El vecino que me oye: esto tiene pinta de 1 a 0, amigo, gol del nº nosécual Afortunadamente se equivocó mas tuvimos que soportar escuchar la enumeración de todas las supuestas virtudes de su jugador apadrinado. Jugaba Gabi, pero no era él.

 

Reseña de Pascual: En el escudo de tu historia. Conrado Marín y Miguel Ángel Serer.

Foto y alineaciones: Del Sequiol al Castalia. Josety.

 Entrada del partido contra el At. Madrileño en el Cerro del Espino. Papel de menor calidad que en Castelló.